anuel M. S. porta gairebé un any i mig a la presó perquè, segons els càrrecs que pesen sobre ell, tenia la intenció de matar el president del Gobierno, Pedro Sánchez, a trets. Manuel tenia armes, unes quantes, quan els Mossos d’Esquadra el van detenir i van escorcollar el seu domicili, al barri de Vallparadís. Aquesta setmana ha sortit a la llum l’escrit d’acusació de la Fiscalia. L’escrit que demana divuit anys i mig de presó i inclou les frases que, segons la imputació, va proferir en fòrums de missatgeria instantània. A Manuel se li portaven els dimonis quan es parlava d’exhumar a Franco. “Si cal m’aniré armat i m’asseuré a la tomba de Franco i, si s’acosten, disparo”, va escriure. I també: “Al Sánchez cal anar a caçar-ho com una banya (cérvol) i posar el cap en la xemeneia”. Ell mateix, Manuel, es va proposar presumptament per a la caça.
En els seus missatges d’empipament i proposta de magnicidi va arribar a contactar amb una dirigent local de Vox i, segons la Fiscalia, va creure que tindria llavors accés a contactes per a dur a terme el seu pla. Però va ser la dirigent de Vox la que, escandalitzada, va posar en guàrdia als Mossos d’Esquadra, que van investigar l’activitat de Manuel, fill de l’últim alcalde franquista de Rubí, i el van detenir quatre dies després de la denúncia, el 19 de setembre del 2018.
Va ser una investigació ràpida amb un operatiu d’actuació més ràpid si cap, i discret. Els mossos van interceptar Manuel en el seu cotxe i van escorcollar el seu domicili, al carrer del Doctor Pearson. El detingut, vigilant de professió, de 64 anys, atleta, tirador, gens conflictiu amb els veïns, portava armes. I tenia moltes més a casa.
Era membre d’un grup de WhatsApp que reunia persones “afins a ideologia política nacionalista i conservadora, a les quals en la seva majoria no coneixia personalment”, diu la fiscal. Els missatges bolcats en aquest grup van ser la seva perdició. Durant els mesos de juliol a setembre del 2018, l’acusat es va esplaiar amb desenes de frases nascudes del seu enuig pel projecte del Gobierno d’exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos.
El 18 de juliol, emblemàtica data, a les 4.28 de la tarda, va escriure: “No podem permetre que humiliïn al Generalísimo Francisco Franco ni a José Antonio Primo de Rivera. És una venjança per haver perdut la guerra”. Aquests (els socialistes) només saben guanyar la guerra “quan l’altre està mort. Si no, no tenen collons”. Ell no pensava consentir-ho: “Si cal m’aniré armat i m’asseuré a la tomba de Franco i si s’acosten, disparo. Si toquen a Franco suggereixo que comenci la guerra una altra vegada”. Aquesta vegada, deia, “no deixarem ni un”.
L’1 d’agost es va referir a l’avi matern de Pedro Sánchez, “que va estar al costat de Franco”, i va aventurar que l’avi agrediria al nét si aixequés el cap, “per haver traït tot pel que va lluitar”. Si tocaven a Franco, aniria allà i igual es carregava algú. I el 9 d’agost, segons la fiscal, Manuel, cridava els seus correligionaris a tornar al Far West “amb un revòlver en el cinto”. Franco no va provocar la guerra”, la van provocar els del Front Popular, armats “i matant a tots els religiosos”. Els franquistes “havien d’haver afusellat a tota aquesta merda que va quedar”.
De l’enuig va passar al pla, forjant “un discurs de rebuig vers la figura de Pedro Sánchez”, un rebuig “que va culminar en el desig expressat de manera explícita” de posar fi a la seva vida “com a mitjà per forçar un canvi en la vida política del país”, assegura la Fiscalia. Va traduir en missatges de mòbil les seves propostes: caçar a Sánchez com si fos un cérvol, perquè semblava mentida que a Espanya hi hagués tants caçadors i cap tenia “collons”.
traïdor
Si treien el cadàver de Franco, es carregaria ell al president. S’imposava potser la irrupció d’un escamot a la Moncloa i aquest escamot podia comptar amb ell, amb Manuel: “Ens hem de mullar i actuar. Jo estic disposat. La meva major il·lusió és ficar al traïdor de Sánchez sota la làpida de Franco”, va escriure el 27 d’agost. El 17 de setembre va cridar a un alçament nacional: “Si no, haurem d’anar de franctiradors anònims carregant-nos a aquests fills de puta a poc a poc, sense ajuda”. Ell faria coses, però no a la babalà, sinó amb planificació “perquè surti bé”. És a dir, necessitava ajuda. Tard o d’hora es repetiria allò de 1936 i per això no caçava, per això guardava les armes i s’entrenava.
Així, l’acusat “va aconseguir la convicció personal de la necessitat de planificar accions tendents” a matar Pedro Sánchez, i va demanar de manera pública i privada ajuda per executar el seu pla, argumenta el Ministeri Públic. Sol·licitava ajuda i organització perquè ell tenia “moltes armes i munició”, a l’espera que arribés el moment de salvar Espanya.
“Estic per agafar el rifle de franctirador i començar a volar caps de fills de puta i traïdors, però sol no arribo enlloc”, va dir el tirador. Res de parauletes, a tir net. A les 2.42 de la tarda del 12 de setembre, Manuel M. S. va compartir el seu pla amb la política de Vox. Li demanava veure-la a Terrassa i es va presentar com un franctirador que amb un tret precís acabaria amb Sánchez: “Jo ja vaig sent gran i no m’importa morir si se salva Espanya”.
artefacte explosiu
El 19 de setembre, Manuel portava una pistola pneumàtica, una carabina, un punyal, visors telescòpics, projectils del calibre 22, balines i unes manilles, entre altres útils. Minuts després, els mossos van entrar en el domicili i van trobar, segons la fiscal, una arma de fabricació casolana, tres revòlvers, una escopeta, un fusell d’assalt, una ballesta artesanal i centenars de cartutxos, a més de 2.174 grams de pólvora i un artefacte explosiu improvisat amb pólvora i metralla.
L’endemà passat, Manuel M. S. va ingressar a la presó. Serà jutjat per la secció novena de l’Audiència Provincial, acusat d’un delicte d’homicidi en grau de proposició i de delictes de dipòsit d’armes i municions de guerra, de tinença d’armes prohibides, de dipòsit de municions no autoritzades i de tinença d’explosius. Pel pla d’homicidi, la fiscal reclama onze anys i sis mesos de presó. Pels delictes de tinença d’armes i explosius, set anys.
M
