E ben segur que no hi ha ningú en tota la contrada de Terrassa que no conegui la botiga Ciclos Morenito. A l’antic carrer del Gall, a Can Palet, trobem el seu establiment comercial, on tot gira als volts de la bicicleta.
L’ànima del negoci fou un emprenedor extremeny, Arsenio Moreno Rubio, nascut a La Abadía (Càceres). Tots els qui vàrem tenir la sort de conèixer-lo convenim que era una gran persona. En majúscules. Amb empenta, rampell, passió, rauxa, bonhomia i entrega als altres. La dissort volgué que, arran d’un accident de circulació (31 de juliol de 1995, a la província de Conca), perdés la vida. No es va dormir conduint, però. Fou per culpa de jovent que feia “la ruta del bacalao” i que retornava a casa, a primeres hores del matí. Amb la seva esposa, Juliana, van tenir sis fills: Josep M., Dani, Charo, Benjamí, Santi i Pau. Ella manté dos axiomes bàsics: tots els reptes del seu marit arribaven a bon port. I, més concretament, el “verí ciclista” el duia a la sang.
N’havia obert una altra del mateix article, l’any 1949, amb el seu germà Emilio, a Mataró. Allí, justament, nasqué en Josep M., el fill gran, qui més endavant fou ciclista dels equips Dormilón, Seur i Kelme. Llevat d’en Benjamí, que optà per un altre perfil professional, tots els germans han estat plenament implicats en la marxa del comerç. Un autèntic “cau” d’aquest esport, comandat pel clan familiar. Una vida sencera dedicada al ciclisme. Servint totes les famílies de l’entorn geogràfic que el practiquen. L’Arsenio mai no tenia un “no” per a ningú i el seu somriure enamorava.
Es traslladaren a Terrassa l’any 1963. La sogra de n’Arsenio vingué a tenir cura d’un parell de germans. Molt abans molts dels dotze germans Moreno ja corrien. En arribar a la nostra ciutat, el “patriarca” familiar es col·locà de manyà a l’empresa Francino Trepat. Més endavant, en una altra empresa de Castellbisbal. Finalment, però, l’any 1975 inaugurà el centre, que ha esdevingut tot un referent del sector a nivell local… Són gairebé 45 anys fent costat als practicants d’aquest esport. Per tant, és bo, a hores d’ara, retre’ls un petit homenatge, a través d’aquestes breus línies. Moltes gràcies i que sigui per molts anys! Sou collonuts.
