El seu últim llibre descobreix facetes inèdites de la vida de Pompeu Fabra.
Si, conté 400 fotografies inèdites. Ara al maig el presentarem a Montblanc, al Festival Popular de Cultura Pompeu Fabra. Serà la segona edició del festival, en record del que es va fer fa 50 anys.
Tinc entès que també organitza altres activitats relacionades amb Fabra.
Sóc un dels organitzadors de la Ruta Pompeu Fabra, que es fa des del 2016. Vénen escoles, grups d’Òmnium, particulars… És una iniciativa avalada per la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans que es fa a Barcelona, Bilbao i Prades de Conflent.
A Bilbao també?
Pompeu Fabra va viure 10 anys a Bilbao. Era professor de Química a l’Escola d’Enginyeria de Bilbao, la segona d’Espanya després de la de Barcelona. Allà el recorden com un gran professor. També va participar en una comissió de l’Ajuntament de Bilbao d’estudi de la qualitat de l’aigua.
És ben poc habitual que una persona sigui tan brillant en Lletres com en Ciències.
Fabra va impartir classes de Química i Matemàtiques i també tenia un do per a les llengües, en llegia 20. Com a lingüista va ser molt innovador. Va ser el primer a comparar llengües. A Europa es feia però aquí no.
Vostè també organitza activitats relacionades amb les “Converses Filològiques”?
Pompeu Fabra té 800 Converses Filològiques. N’hem seleccionat i enregistrat 80, que estan penjades a la web rutapompeufabra.cat i que també s’emeten per ràdio. I a més, hi ha l’ “escape room” sobre Fabra i la llengua catalana, que es va inaugurar el 18 de novembre de 2019, a l’Institut d’Estudis Catalans, coincidint precisament amb el centenari de la publicació de les Converses Filològiques. És un joc d’escapada ambientat al despatx de Pompeu Fabra durant els bombardejos de Barcelona del 1938, durant la Guerra Civil.
Què han de fer els participants per escapar?
Les pistes per resoldre els enigmes estan relacionades amb la llengua. Anagrames, per exemple. Aquestes activitats les organitzem conjuntament amb la Mònica Montserrat, professora de la Universitat Rovira i Virgili.
Parlem de la seva obra. Vostè també ha publicat diccionaris i contes. Li han traduït contes a diversos idiomes, oi?
“Una medecina per no plorar” fins i tot me l’han traduït al xinès mandarí i al coreà. Va ser tota una sorpresa perquè és una història infantil molt simple. De vegades, hi poses molts més recursos i no funciona tan bé. Suposo que hi devien influir les il·lustracions de la Mercè Arànega (no és l’actriu), que va fer uns dibuixos molt tendres.
No ha escrit mai novel·les per a adults?
Tinc una peça de misteri i una obra de teatre encara inèdites.
També és traductor, oi?
Sóc traductor ocasional i lingüista vocacional. He traduït obres de Verne i Dumas al català però d’això ja fa anys.
Per exemple, “Els tres mosqueters”. Ara justament es compleixen 150 anys de la mort d’Alexandre Dumas.
Aquí és un aniversari que ha passat desapercebut. A França si que ho estant commemorant.
Va ser una iniciativa seva o un encàrrec?
La directora editorial d’Edebé em va proposar traduir “Els tres mosqueters” perquè volia iniciar una col·lecció de clàssics. Li estic molt agraït. És una gran obra. Dumas tenia l’habilitat d’intuir el què dóna joc en una novel·la i, com que també era autor teatral, era molt bo amb els diàlegs. És una novel·la d’aventures molt àgil i, tot i que es va publicar el 1844, continua funcionant molt bé.
Per això és un clàssic. La seva va ser la primera traducció de l’obra al català?
No, ja n’hi havia d’anteriors però les traduccions s’han d’actualitzar per adaptar-les al llenguatge modern. La traducció anterior tenia un llenguatge culte però arcaic.
Com a lingüista, què pensa de la situació del català avui en dia?
Segons a qui ho preguntis et dirà que la situació s’ha normalitzat o bé que estem tornant enrere. Jo no soc pessimista. Hi ha hagut períodes més difícils. Ara el català té 10 milions de parlants. A més, tenim organismes que la llengua castellana no té com l’Observatori de Neologia, que dóna eines per incorporar o no els neologismes. I la plataforma Neolosfera. Jo sóc més pessimista amb la situació política.
