amon Talamàs, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, espera que la nova Llei de Cambres atorgui un finançament adequat a aquestes institucions pels serveis públics que presten i així, paral·lelament, augmentar les activitats dirigides a l’empresariat. Creu que és el moment de generar sinergies amb altres cambres de comerç, com la de Sabadell, però descarta que hi hagi fusions. Ramon Talamàs assegura que l’economia de la demarcació és sòlida però tem l’impacte del coronavirus.
¿Què esperen de la futura Llei de Cambres de Comerç?
Una comissió, de la qual la Cambra de Terrassa formava part, va elaborar un nou avantprojecte, que busca concretar les funcions de les cambres i simplificar els òrgans de gestió del Consell General de Cambres. Per una altra banda, les cambres estan obligades a prestar unes funcions públiques i l’únic que pretenem és que aquestes tinguin el degut finançament públic. Hem de prestar serveis a tot el teixit socioeconòmic i això té un cost.
¿Amb la nova Llei, les cambres resoldran el seu finançament? Deixaran enrere anys i anys de redimensionar-se?
Nosaltres tenim un pressupost de 2,4 milions d’euros. D’aquest, un 25% és finançat per l’Administració per una part del servei públic que prestem, que són bàsicament els certificats d’origen. És a dir, cobren el cost de gestió interna per aquest tràmit. I aquí tenim un cert marge. Però la resta del pressupost arriba pels serveis que prestem, com formació i emprenedoria. Alguns d’aquests els fem amb convenis amb les administracions locals. El nostre pressupost és finalista. Per tant, amb més finançament podríem fer més coses que considerem necessàries. I en aquest sentit, el problema es resoldria.
¿Parla d’evitar duplicitats?
Tenim molt clar que s’ha d’evitar qualsevol duplicitat que hi hagi amb les administracions. Avui dia, ens troben que hi ha duplicitats entre la Generalitat, les Diputacions, consells comarcals, ajuntaments, patronals i cambres. I entenem que la nostra economia no s’ho pot permetre. Per això, dintre d’aquesta Llei de Cambres, volem delimitar les coses que han de fer les cambres que, com a representants universals de tot el teixit socioeconòmic, són les úniques que ho podem fer. I mirar de concretar coses que no estiguin en el marc d’altres actuacions públiques.
En aquest context, buscaran la col·laboració amb altres cambres? Poden haver-hi fusions?
Dintre de la política de no duplicar, d’estalviar esforços, nosaltres busquem la col·laboració, en primer lloc, amb les cambres. Estem parlant amb la Cambra de Sabadell per veure si els estudis que fem els elaborem conjuntament. I si estem d’acord, ho proposarem al Consell Comarcal. És a dir, intentem generar sinergies. Per una altra banda, per exemple, treballar conjuntament amb Cecot en els temes comercials. En assumptes d’infraestructures, volem coordinar-nos amb Fem Vallès. Aquesta missió de dir que hem d’anar a sumar, i no a competir, crec que és del tot necessària. Hem de ser molt positius i si es podem coordinar serveis en benefici del teixit empresarial, ho hem de fer. Però jo no plantejo en aquests moments fusions.
Com ha començat l’any a la demarcació? Els empresaris tenen bones sensacions?
En el darrer trimestre de 2019 hi havia una certa desmoralització però això, de cara a finals d’anys, es va arreglar. L’estat d’opinió de tancament del 2019 era bastant més favorable que uns mesos abans. A partir d’ara què està passant? Diria que aquesta tendència mixta continua. És evident que hi ha situacions d’incertesa que sense dubte afecten l’empresa. A més, està el tema recurrent del Brexit o si hi haurà una certa paràlisi administrativa per les eleccions a Catalunya. Després, malauradament, ha sortit tot el tema del coronarivus, que pot tenir un impacte important a la demarcació. En definitiva, diria que hi ha unes certes inquietuds però existeix una base que pot ajudar a tirar endavant
¿El Brexit afectarà molt les empreses de la demarcació?
Aquelles empreses que tinguin un percentatge d’exportació superior al 30% al Regne Unit, per molt preparades que estiguin, hauran de buscar nous mercats o continuar amb els mateixos depenent de com quedin els aranzels. És a dir, més que estar preparades, s’estan preparant. Perquè s’està pendent d’aquesta adequació legislativa que ha d’arribar a finals d’any.
L’Ajuntament ha augmentat la pressió fiscal? Què li sembla?
Nosaltres com a Cambra, i evidentment amb la col·laboració de Cecot, vam presentar al·legacions als increments dels imposts que regulen l’activitat econòmica. Entenem que en escenaris d’inflació molt baixos, augments com els que s’han plantejat no lliguen amb l’evolució de les companyies. Per exemple, moltes pateixen limitació dels seus preus. I ho vam plantejar. La resposta municipal que hem rebut va ser agrair les nostres aportacions però consideren que la seva decisió està basada en la prestació d’uns serveis necessaris per a la ciutadania. Nosaltres no serem qui entrarem a analitzar aquests serveis. És evident que voler prestar uns serveis equiparables amb una pressió fiscal més baixa, pot presentar una certa dificultat i la voluntat de l’Ajuntament es anar equilibrant aquesta situació. Nosaltres hem alertat de les necessitats d’evitar una excessiva pressió fiscal que, malgrat que pugui ser de mitjana més baixa que la mitjana de la resta de municipis de Catalunya, els salts anuals fan mal.
¿Les empreses es troben a gust amb un govern d’esquerres?
Les empreses de la demarcació no hi ha cap que condicioni les seves estratègies a si hi ha un govern d’un color o d’un altre. Perquè, a més que no seria lògic, són empreses que viuen pels seus mercats amb independència de qui hi ha al Govern. El fet que hi hagi un govern d’esquerres diria que per l’empresariat, més enllà de les consideracions personals, l’efecte és limitat.
No hi ha por a una reforma laboral? Que s’endureixi la contractació?
Espanya ha de fer un esforç, i ja ho està fent, perquè la competitivitat no vingui pel factor de mà d’obra, que sigui més o menys barata. Hi ha també una realitat, que tothom coneix, i és que els nivells de contractació temporal són difícilment assumibles per consolidar un projecte familiar. No hem detectat que els empresaris estiguin agarrotats per una possible reforma laboral.
Però els sindicats denuncien que hi ha EROs preventius davant una possible contra reforma laboral.
Hi ha un tema preocupant a l’automoció, on venen la major part d’aquests EROs. Aquest sector està en un procés de transició entre el que és el vehicle convencional, que funciona amb hidrocarburs, i el vehicle elèctric. I aquest procés no està sent regular. Per tant, aquest EROs els relaciono més a temes sectorials. I no a què les empreses, davant una possible reforma laboral, estiguin fent expedients preventius com diuen els sindicats, que potser tenen més informació.
Les cambres estan polititzades?
Les cambres de comerç i indústria per acció o per omissió fan política. Això està clar. Les cambres i qualsevol. Nosaltres, en tant que representem un teixit que és divers i el volem representar amb la seva amplitud, ens hem de posicionar en certs temes. Evidentment, no podem abanderar unes postures polítiques en el sentit de ser de dretes o d’esquerres o en el sentit de ser independentistes o no. Però, és clar, a les cambres de comerç hi ha persones que tenen unes ideologies i uns programes, i alguns dels temes que s’aborden són evidentment polítics. Però això no vol dir que les cambres de comerç facin política. I no n’han de fer. Almenys, la de Terrassa.
Han demanat l’amnistia dels polítics independentistes presos.
Aquest és un tema més humà que polític. És la nostra decisió davant una situació que interpel·la a la societat. Això és fer política? Això és plantejar un tema candent i acordar quina postura prenem. I un cop tens aquesta postura, fer-la pública, i després executar-la. Potser es va vulnerar la legalitat, que no la legitimitat. Entenem que s’havia actuat en nom d’una voluntat democràtica clarament manifesta.
En les últimes eleccions a la Cambra va haver-hi poca participació. ¿Què denota això?
La participació que no va arribar al 5%. I si tens un 5%, això vol dir que alguna cosa no funciona. Més que buscar una causa, que entenem que hi ha un falta de coneixement, el que fem és anar a veure les empreses. I no hi ha cap que digui que la Cambra de Comerç de Terrassa no té raó de ser. També hem de generar actes de comunicació que situïn la Cambra on creiem que ha d’estar en defensa dels interessos de la globalitat.
Internacionalització i formació són dos dels grans èxits de la Cambra
De fet, el 55% del pressupost de la Cambra de Terrassa ve per temes d’internacionalització. La formació que fem és de dos nivells. Per una banda, un programa de la Cambra d’Espanya per nanos en atur. També tenim programes de formació molt innovadors per a directius. És el programa Plató, que està tenint un gran èxit.
