Massa dispersió, massa individualisme, massa rutina en el món de la pagesia, com per aconseguir un autèntic "canvi de cicle" en les relacions entre els productors i els consumidors.
I, tanmateix, ha arribat el moment de plantejar canvis en profunditat, com per garantir la seva supervivència. A vegades, les coses s’han d’espatllar molt com perquè la gent prengui consciència de la seva importància i exigeixi que s’escoltin les queixes i s’hi busquin solucions.
Crec que això està passant. O comença a passar. El món rural ha dit prou i comença a pensar en la unió per aconseguir ser prou forts com per ser "temuts" i escoltats. El que alguns consideraven "anècdota" que el moviment Teruel Existe tingui un diputat en el Congrés dels Diputats, pot haver fet fortuna i impulsar altres moviments semblants, en altres províncies despoblades, o exigeixi canvis substancials en els grans partits per incloure solucions al despoblament.
I el despoblament té molt a veure amb la supervivència de pagesos i ramaders. Cada pagès perdut suposa una o vàries finques perdudes, deixades de conrear o de mantenir. D’una en una, les hectàrees es multipliquen fins a arribar a milers, i d’aquí a centenars de milers… en una deriva sense fi.
No ens ho podem permetre ni el món s’ho pot permetre. El creixement constant i descontrolat de la població mundial requereix aprofitar al màxim les possibilitats de disposar d’aliments i, si es busquen a fora, deixen de tenir vida els de dintre. Només una bona proporció, entre uns i altres, pot resoldre la problemàtica.
En un article anterior, feia referència a la importància de sumar esforços, per part de tot el món rural, per poder parlar amb diferents veus, però amb un mateix objectiu, i tenir interlocutors prou conscienciats i preparats com per resoldre les peticions. La feina d’agrupar-se s’està fent i el ministre Lluís Planas està preparat i està conscienciat dels objectius a assolir. Una de les decisions ja preses és refusar una rebaixa de la PAC (política agrària comunitària) en un 14% com inicialment es proposava.
Altres actuacions s’estan duent a terme per modificar les relacions contractuals, entre productors i grans superfícies, de manera que es pagui a l’entrega del producte i no mesos més tard, el que produeix greus desequilibris financers a tots els productors.
Però hi ha un munt d’altres motius de queixa com són els preus en origen de productes tan essencials com la llet, fruita, llegums i verdures, que troben competència deslleial en productes semblants, vinguts de països amb moltes menys obligacions que el nostre.
Toca, doncs, ficar-se de ple en un àmbit que s’ha anat deixant per a més endavant. Sempre ha fet mandra, o ha fet por, plantar cara als grans intermediaris i importadors. Ara, toca fer-ho, perquè ens hi va la supervivència del món rural. Des de fa dies podem veure un gran nombre de programes i documentals, en diferents canals de televisió, mostrant la vida a la "España vaciada". Aquí també en formem part, que ningú cregui que no tenim la Catalunya buida.
És hora d’impulsar agrupacions pageses i ramaderes, per fer-les potents. Tan potents com que siguin capaces de plantejar preus i condicions a nivell general. I és hora que el govern central marqui la pauta a seguir, i que totes les comunitats autònomes segueixin el mateix camí. No pot haver-hi disfuncions ni diferències de criteri, perquè la problemàtica és diversa, però amb resultats similars a tot l’Estat. I ja no podem anar sols ni descoordinats.
Qui marca els grans objectius és la Unió Europea, i és allà on s’han de prendre mesures adients per aconseguir resultats adequats. Iniciat el moviment, s’ha d’aconseguir que no pari.