Les xarxes socials van bullir dimarts amb els rumors, després fonamentats, sobre l’aïllament d’una persona a l’hospital de Mútua Terrassa per la sospita d’haver estat contagiada pel coronavirus covid19. Molts dels nostres lectors s’han preguntat per què Diari de Terrassa no es va fer ressò d’aquesta informació, que corria per les xarxes amb molts detalls, fins ahir, dimecres, a primera hora del matí.
Lluny de voler donar justificacions sobre els criteris periodístics d’aquest rotatiu, sí que és una bona oportunitat per mostrar, a tall d’exemple, la diferència que obligatòriament ha d’haver-hi entre els mitjans d’informació i les xarxes socials. La resposta està en la confirmació de la notícia a través de fonts oficials o simplement considerades solvents pel professional encarregat d’elaborar la informació. Mitjans d’informació i xarxes socials no són el mateix i això no vol dir que des d’aquí vulguem desmerèixer el paper que les xarxes juguen i jugaran en el futur a la nostra societat; simplement volem posar de manifest que no som el mateix, que no tenim els mateixos criteris i que no sempre la immediatesa és una virtut. Contrastar la informació i comprovar la seva veracitat són el gran actiu del periodisme i no podem trair la professió ni posar en qüestió la solvència d’un mitjà per guanyar un “click” o un “like”. Es tracta de l’essència del nostre ofici.
La informació entorn del coronavirus és suficientment important com per redoblar l’esforç de cercar la veracitat més absoluta. Diari de Terrassa, tot i que tenia la informació preparada per publicar dimarts al nostre diari digital, no va poder contrastar de forma fefaent les dades de què disposava. Vam preferir ser prudents i adoptar un criteri de responsabilitat professional per no col·laborar en la difusió d’informació que pogués generar confusió i, fins i tot, psicosi entre la població. Va haver-hi mitjans que la van publicar abans que nosaltres; segur que les seves fonts eren solvents i van ser tan responsables com nosaltres.
Entenem que no ser els primers i ser honestos amb nosaltres mateixos també ens dona credibilitat, perquè contribueixen a consolidar la nostra imatge de mitjà fiable. No som infal·libles, però tenim molt clar que els mitjans no som xarxes socials. No som ni millors ni pitjors, som diferents, amb funcions diferents, valors diferents i criteris diferents.