L’actitud descerebrada d’una comparsa de la rua de carnaval d’enguany ha situat el Campo de Criptana (Ciudad Real) en el mapa informatiu i geogràfic d’aquests darrers dies. Reconec que desconeixia del tot aquesta demarcació. L’associació cultural El Chaparral ha col·locat al nivell del vil sarcarme, el menyspreu i l’ofensa més punyents el tema de l’Holocaust i el genocidi jueu en temps de l’Alemanya nazi.
Diuen els responsables de la comparsa que pretenien fer un homenatge i l’Ajuntament de la vila manifesta que el text de la proposta carnavalera semblava molt ben argumentat. La conclusió no és altra que els organitzadors han patit una greu relliscada i que els responsables directes han entrat de ple en el terreny pervers/acusatori de banalitzar i menysprear un dels fets més colpidors de la història contemporània. Tot plegat molt trist i lamentable.
No hi ha excuses que valguin ni matisos que ho justifiquin. Les imatges parlen per si mateixes i el panorama d’un munt d’uniformats del partit nazi amb la creu gammada i la humiliació d’una comunitat no ofereixen altra cosa que la d’una total perplexitat. Els fets de Criptana són també un exemple, evident i directe, de amb quina facilitat/estupidesa es poden embolicar les coses, malmetre unes jornades festives i de retruc la imatge d’una localitat. Ningú té dos dits de front? A partir d’ara quan parlem d’aquell indret geogràfic ho associarem, de forma inconscient i inevitable, a la irresponsabilitat d’una assocació cultural i al penós desenllaç que ha donat la volta al món.
Davant d’aquest tipus de situacions, cal tenir una actitud de condemna immediata i contundent? Sempre i sense embuts. Tant si es tracta d’una impresentable comparsa, d’un càntic racista, d’una salutació feixista o d’un selfie damunt les antigues vies de tren per on arribaven els combois de deportats al camp d’extermini d’Auschwitz. Penso que la resposta no deixa cap mena de dubte més enllà de l’actitud amatent de les autoritats i de la diplomàcia israeliana en particular.
No es pot deixar de cap manera que es propaguin les actituds antisemites i vexatòries que van contra la dignitat i la història d’un poble. A la ciutat belga d’Alost/Aalst es celebra un dels carnavals més antics d’Europa. Una tradició que es remunta a més de sis segles. La seva història i categoria havien estat reconegudes per la Unesco amb la incorporació a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (2010). Les ofenses/bromes contra el poble jueu i exhibicions nazis li han fet perdre tal important distinció.
La provocació ve de lluny i cada any s’ha pujat un esglaó en aquest discurs marcat per la banalització. Enguany s’hi han tornat a lluir. Aquest històric indret del centre de Bèlgica ja forma part del mapa xenòfob i antisemita europeu. Estic convençut que bona part de la població no hi combrega.
A Alemanya els articles 86 i 130 del Codi Penal deixen molt clar tot el capítol de prohibicions i condemna davant qualsevol apologia del nazisme per mitjà d’expressions, referències i simbologia diversa. Ben cert que la situació no permet tirar coets però almenys consta per escrit el que és permès i el que no. Les limitacions són del tot necessàries i imprescindibles.
