La festa del Carnestoltes és una data assenyalada a l’agenda de moltes persones. És un dels esdeveniments culturals més importants per a Terrassa, que l’any 1978 es va convertir en la primera ciutat catalana que el celebrava després de la dictadura. Es tracta d’una festa molt desinhibida en la qual participa gent de totes les edats. Això no obstant, la majoria d’adults preguntats aquesta setmana explica que fa temps que no es disfressa. Alguns asseguren que ara viuen el Carnestoltes només com a espectadors, que no es vesteixen per a l’ocasió però que surten al carrer a gaudir de les rues, tant la d’adults com les infantils. Mentre que alguns opinen que són força vistoses i variades, d’altres pensen que haurien de millorar. D’altra banda, també hi ha qui afirma que viu aquestes dates amb indiferència. I és que tot i que a moltes persones els encanta aquesta festa, hi ha gent a qui no li agrada gens. A Terrassa, la gresca va començar dijous amb l’arribada dels emissaris del Rei i la Reina Carnestoltes i acabarà dimecres vinent, amb la cerimònia d’enterrament.
guadalupe marzola vallés
Filatura, 63 anys
“No em disfresso però m’agrada molt veure les rues. Si tinc temps, surto a veure la que fan dissabte a la tarda. Cada any és diferent. A veure si enguany millora. De jove també em feia molta gràcia però tampoc m’acostumava a disfressar; com a molt em posava una perruca.”
nerea olea prat
Mestra d’educació infantil, 27 anys
“El Carnestoltes sempre m’ha agradat molt però a nivell personal aquest any no el celebraré perquè marxo fora. A l’escola on treballo sí que l’hem celebrat; hem fet la setmana boja i ens ho hem passat molt bé. Jo soc de Castellgalí. Normalment em quedo aquí, em disfresso i vaig a la rua, quedem amb una colla al vespre i sortim a fer copes o anem al ball de Carnaval. Recordo que un any, a l’escola ens vam disfressar tots de llapis, ja que el nostre logotip en duu un.”
àngels vilaplana muntadas
Informadora turística, 49 anys
“Personalment, amb indiferència total. Als nens no els he tret mai la il·lusió però a mi no m’ha agradat mai. De fet, recordo que un cop la meva mare em va vestir de princesa i per mi va ser un suplici. Jo faig teatre i dalt d’un escenari, quan faig un personatge, m’encanta vestir-me però el Carnestoltes, no. Comercialment i per animar la ciutat està molt bé però particularment, a mi no m’agrada. Tot i això, el meu fill petit encara va a l’escola i sempre surto a veure la rua que fan.”
ana yeste albaladejo
Comercial, 53 anys
“M’agrada molt. Trobo que està bé per canviar la rutina del dia a dia. Si pogués, em disfressaria, però a casa meva no m’acompanyen i per sortir sola, no. Al meu marit no li agrada i als meus fills, tampoc. No acostumo a sortir a veure la rua, ni la de Terrassa ni la de cap altre lloc.”
eva pérez roncal
Recursos humans, 24 anys
“De petita la meva mare em disfressava cada any. A mesura que m’he anat fent gran he anat perdent el costum però m’agrada i si els amics o la família s’animen a disfressar-se, jo soc la primera a apuntar-me. Aquest any no tinc res pensat. Recordo haver-me disfressat de bruixa, de pallasso, de bomber… Les rues són maques de veure.”
marta puig-sàmper
Consultora, 42 anys
“És una festa que sempre m’ha agradat molt. Sempre he gaudit disfressant-me i creant les disfresses però fa molt de temps que no hi participo activament. Recordo que quan anava a escola, ens fèiem les disfresses nosaltres. Em va agradar molt un any que ens vam vestir d’Estàtua de la Llibertat. Fa uns anys, amb la meva parella ens vam disfressar de bossa de pa. M’agraden les disfresses creatives, que s’allunyen del que és típic, però hi has d’invertir més temps.”
eva ruiz rodríguez
Fotògrafa, 47 anys
“De manera molt discreta. No m’agrada gaire. L’he de gaudir perquè tinc nens però jo no em disfresso. El que sí que faig és sortir a veure la rua de dissabte i també la infantil de diumenge. M’agrada més la de nens que la d’adults, la gaudeixo més. En la d’adults potser s’hauria de controlar una mica més el consum d’alcohol perquè hi ha molts infants mirant.”
miquel àngel llobregat garcía
Soldador, 31 anys
“Sortint amb la meva filla i disfressant-me. M’agrada disfressar-me del que sigui però una de les disfresses que més m’ha agradat és la de Freddy Krueger. Jo vivia a Agramunt i sempre sortia a veure la rua. Aquest any serà el primer a Terrassa.”
maría josé gómez martín
Administrativa, 58 anys
“Sempre m’ha agradat molt disfressar-me i sortir al carrer però fa anys que ja no ho faig. Recordo que un any em vaig vestir de romana i vaig passar molt fred. M’he disfressat de mexicana, de pallasso, etc. Sempre feia jo mateixa la disfressa. Als meus fills, també els la feia jo. Tot i que ja no em disfresso, sí que surto a veure la rua una estoneta. És molt divertit.”
jordi adell josa
Jubilat, 65 anys
“Aquests últims anys, d’espectador. En altres moments m’havia disfressat però ara fa uns anys que no. La meva mare era bastant manyosa fent disfresses i ens n’havia fet moltes. Recordo un cop que em vaig vestir de Pantera Rosa. Normalment surto a veure la rua amb la parella. Ara tenim una neta de vuit mesos i suposo que a partir d’ara sortirem també a veure la rua infantil.”
alfonso muñoz aguilera
A l’atur, 59 anys
“No acostumo a disfressar-me. Quan era jove, sí, però últimament, no. Divendres surto a veure la rua de l’escola i dissabte la d’adults. Surto a veure-les amb la família o els amics. De quan em disfressava, recordo vestir-me d’àrab, de dona… Jo he treballat sempre en el sector tèxtil i amb quatre robes em feia una disfressa.”
jordi usón cuadrado
Peixeter, 48 anys
“Ara que els nens són grans, més tranquil. M’agrada disfressar-me però no ho acostumo a fer. Quan treballava al mercat sí que ho feia. Havia repetit diverses vegades la disfressa de William Wallace. M’agrada molt veure els nens disfressats però la rua d’adults, no.”
