Tens més vídeos? La resposta des de Terrassa: he posat més, mira les carpetes.
Els vídeos compartits a internet mostraven a nenes. Nenes violades, nenes practicant sexe amb animals, nenes masturbant a nens, nenes vexades, de quatre grapes, esclavitzades. La Guardia Civil va registrar el domicili del pedòfil i va descobrir 537 arxius en el seu equip informàtic. Això va ser al juny del 2017, després de molt de temps de rastreig indagatori de l’empremta digital de l’acusat, terrassenc, i d’altres subjectes. El terrassenc ha estat condemnat a cinc anys de presó com a autor d’un delicte de difusió de pornografia infantil.
La Guardia Civil investigava diversos individus. Entre ells, un usuari terrassenc quan va detectar l’enviament de material pedòfil (i salvatge) que suposadament havia efectuat el 13 d’octubre del 2015, a les 10.10 de la nit. El vigilat va enviar a un altre usuari aquella nit un arxiu de vídeo, "Venezolanita de 10 años qué rico". Es veia una menor en pràctiques sexuals amb adults. Tocaments, penetracions. Va enviar també altres deu arxius d’imatge amb nenes en similar tràngol.
L’investigat, nascut en 1990, espanyol, sense antecedents penals, no es va resistir a l’acció dels guàrdies civils que van entrar en el seu domicili el 20 de juny del 2017. És més, va col·laborar amb ells. Feia poques hores que havia compartit amb un altre usuari quatre imatges de descarnat sexe infantil: una nena penetrada i practicant una fel·lació a un adult. Això va ser a les 2.20 de la matinada del 19 de juny. El 20 de juny, la Guardia Civil va registrar al sospitós i el va detenir. I va intervenir l’equip informàtic, un disc dur i diverses targetes.
En l’ordinador es van trobar fins a 537 arxius de fotografia i vídeo que l’acusat havia compartit amb altres internautes mitjançant un programa P2P. En algunes imatges s’observava a nenes nues i lligades amb cordes mentre eren violades. Un arxiu es titulava "Preciosa nena esclavizada". En uns altres es veia a menors "obligades a realitzar pràctiques zoofíliques", segons la sentència de l’Audiència Provincial que va condemnar en primera instància l’acusat. Ell va presentar un recurs per a baixar la pena davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’ha perdut.
El sospitós va al·legar desconèixer el contingut especialment vexatori d’algunes de les imatges, les més inqualificables, les més vexatòries, però ja la primera sentència va assegurar que ell tenia coneixement dels arxius i que els compartia amb altres internautes, "havent-los situat ell mateix en la corresponent ruta d’accés compartit" i havia facilitat als seus "companys" de consum pedòfil la clau per accedir a les imatges.
Desconeixement
La seva defensa va posar sobre la taula aquest suposat desconeixement perquè no s’apliqués el subtipus agreujat de l’article 189.2.b i c. del Codi Penal i s’imposés al reu una pena no superior a dos anys de presó. L’article esmentat diu que "seran castigats amb la pena de presó de cinc a nou anys" els autors del delicte "quan els fets revesteixin un caràcter particularment degradant o vexatori" o "quan el material pornogràfic representi a menors o a persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció que siguin víctimes de violència física o sexual".
Per a la defensa, no hi havia prova suficient que l’encausat sabés què contenien totes les carpetes intervingudes, i especialment les imatges més violentes o humiliants. El processat va admetre ser culpable de la possessió d’arxius de material pedòfil ( i això li va permetre un benefici en forma de circumstància atenuant de confessió), però va negar ser coneixedor de la tinença d’imatges que poguessin constituir un tracte especialment degradant. Sí que ho sabia, diu la Justícia. La primera sentència va destacar que en el sistema operatiu existia un usuari amb el nom de l’acusat i amb una clau d’accés que ell mateix va facilitar als investigadors durant l’entrada i registre. I es va comprovar que havia instal·lat dues aplicacions, una utilitzada per l’investigat per a trobar a altres usuaris amb els quals intercanviar pornografia infantil a través del segon programa, que estava operatiu quan la Guardia Civil va entrar.
En l’informe policial es van detallar quinze converses mantingudes per l’acusat amb altres internautes i les cinc rutes, totes protegides amb la clau d’accés que el sospitós donava als altres pedòfils per accedir als arxius. Al costat d’aquests materials hi havia una configuració anterior de directoris compartits i allà es va localitzar una carpeta amb 166 fotografies. I durant el registre es va trobar, en la carpeta configurada per a les descàrregues, diversos arxius; entre ells, dues fotos: en una es veia a un gos llepant la vagina d’una nena. L’informe pericial indicava que els arxius de tal carpeta contenien referències indicatives del contingut. Per a l’Audiència, estava clar que l’acusat era conscient de l’existència en el seu equip del material pornogràfic i que aquest material era compartit amb altres persones.
És cert que alguns arxius tenien noms alfanumèrics, però també ho és, segons el TSJC, que molts altres tenien noms "clarament identificatius del seu contingut". Un parlava d’una "violadita". Un altre, d’una "preciosa nena de 10 años esclavizada". Un altre, d’una nena "a cuatro patas". I un altre, d’una nena "vendada de ojos con corbata roja". Un altre al·ludia a una nena "disfrazada de tigre haciendo oral". Un títol parlava explícitament d’un acte sexual entre una menor i un gos. Els noms dels arxius, segons l’Audiència, no deixaven lloc a dubtes del contingut d’aquests, "de manera que no es tracta d’un sol arxiu que pogués haver-se descarregat accidentalment o en un bloc innominat", recorda el tribunal.
"Company" de ruta
Un "company" de ruta va demanar a l’acusat més vídeos, i va rebre la resposta tranquil·litzadora: ja he posat més, mira aquestes carpetes. Era evident que l’imputat sabia el que tenia en les carpetes, afegeix la Justícia. Per tot: per l’ús d’un programa P2P utilitzat específicament per a l’intercanvi individualitzat d’arxius, per les converses privades, pel nombre d’arxius intervinguts que estaven sent compartits quan van arribar els agents a la casa, pel nom posat als vídeos i les fotos, per la possibilitat de previsualització dels continguts.
"Tot això indica sense gènere de dubte que l’acusat era coneixedor que ostentava material pornogràfic infantil especialment degradant, vexatori i de violència", i que el compartia amb altres usuaris als quals facilitava l’accés, addueix el tribunal, que descarta "rotundament" la possibilitat que els arxius haguessin estat descarregats per error o de manera automàtica amb desconeixement de l’acusat.
