TÈXTIL SOSTENIBLE. El pare d’Enric Carrera tenia una petita empresa tèxtil, un dels seus avis era sastre i l’altre, comercial de teles. Ell és doctor en Enginyeria Tèxtil i té un màster en Educació Ambiental. Fa més de 30 anys que fa classes i el 2002 va rebre el premi a la Qualitat en la Docència Universitària. Ha estat director de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat i, des de fa dos anys, dirigeix l’Intexter.
Què és la moda sostenible?
La moda sostenible no existeix. Hem de parlar de moda “sostenibilista”.
Bé, doncs, què és la moda sostenibilista? I per què no existeix la moda sostenible?
És que aplicar el concepte només a una part del tema és erroni perquè no pot haver-hi res sostenible si la societat no és sostenible. Hi ha solucions sostenibilistes que són les que ens acosten a la sostenibilitat, però el que cal realment és un canvi de model cultural.
Què hauríem de canviar?
Hem de canviar l’escala de valors per introduir-hi tant l’ètica social com l’ambiental. Hem de tenir en compte tres dimensions, l’ambiental, la social i l’econòmica. Ara per ara, la majoria de les propostes només tenen en compte la part ambiental. Per exemple, es fabriquen folres polars a partir del reciclatge d’ampolles d’aigua de plàstic. Està molt bé, però s’han de combinar les tres dimensions.
Segurament es treballa més en la part ambiental perquè actualment és un tema del qual es parla molt.
Sí i perquè la indústria de la moda és la segona que més contamina. L’emissió de gasos és superior a la de l’aviació comercial. A Europa, els productes químics estan regulats i les aigües residuals es depuren -a Catalunya cada municipi de més de mil habitants té una depuradora i justament la primera depuradora espanyola es va dissenyar a Terrassa- però la major part de la roba es produeix al Tercer Món.
I potser de vegades explotant els treballadors.
Ara es porta la moda ràpida, a preus tirats. Perquè el preu sigui econòmic s’abusa de les condicions laborals i higièniques. Moltes empreses occidentals exigeixen unes condicions mínimament dignes a les empreses del Tercer Món a les que encarreguen la fabricació de la roba, però després aquestes empreses ho subcontracten a unes altres.
Deu ser difícil de controlar.
És molt difícil de controlar. A més, surten vaixells carregats de treballadors tèxtils que es passen tres mesos al mar fent roba. Són en aigües internacionals i no estan subjectes a les lleis de cap país.
Hauríem de produir i consumir més cotó orgànic?
El cotó orgànic no és ni el 20 per cent de la producció mundial però el problema no és tant la fibra que fem servir com aquest model econòmic nostre basat en l’hiperconsum. Hem de fer la transició cap a un nou model.
Això requerirà temps…
La societat evoluciona. Hi ha transformacions radicals que apareixen de forma inesperada. Poc abans de la caiguda del Mur de Berlín ningú s’imaginava que passaria.
Té raó, però comprar roba moltes vegades és un acte compulsiu.
Comprar roba és un acte emocional, sí. Combinar la racionalitat amb l’emoció és difícil però hem d’intentar que la racionalitat passi per sobre. En els últims 15 anys el consum mundial de roba s’ha duplicat però quan la llencem resulta que l’hem utilitzat un 35 per cent menys.
Perquè en tenim més i perquè ara la roba dura quatre rentades?
Sí, abans la roba durava més. Ara aguanta unes vint rentades. A més, rentem massa la roba, l’envellim per excés de rentades. I, quan la rentem, es desprenen microfibres, que són les fibres inferiors a cinc mil·límetres, que es colen per tot arreu, van a parar al mar i afecten el sistema marí matant els animals.
Es produeix en excés?
Sí. A França ja han prohibit la crema dels excedents de producció. El 20 per cent de la producció, com que no s’ha venut, es crema.
I la que s’ha venut la llencem al cap de quatre dies.
El 2025 hi haurà contenidors per a la roba al costat dels de les escombraries, el paper i el plàstic.
Ara hi ha els contenidors taronges.
Sí, la roba que s’hi recull s’enviava a l’Àfrica però els africans ja han dit que no en volen més. Tindrem un estoc que no sabrem què fer-ne. A més, la roba de segona mà té mala fama perquè diem que no sabem qui l’ha portada. No pensem que quan anem al bar a prendre un cafè tampoc no sabem qui ha begut abans d’aquella tassa.
Quins són els reptes tecnològics més immediats?
El repte tecnològic és investigar com donar sortida als residus tèxtils. Els teixits triturats perden qualitat. El reciclatge químic està en fase d’estudi.
Vostè dirigeix l’Intexter. En quins projectes treballen actualment?
A l’Intexter (Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa) estem treballant en diversos projectes. Per exemple, la utilització del cànem com a substitut parcial del cotó, el reciclatge de roba, la depuració de les aigües tèxtils, una aplicació per al mòbil de talles per a gent que es compra la roba per internet… Actualment es mouen per Europa seixanta mil tones de tèxtil de la gent que compra roba per internet i, com que no es refia de les talles, demana la seva, l’anterior i la següent. També organitzem cada any unes jornades per plantejar la sostenibilitat en l’àmbit industrial. Són un punt de trobada d’industrials, tecnòlegs i investigadors. Aquest any farem la tercera edició.
