Els reptes eren sobre la taula i havia arribat el moment de posar-se a treballar.
Així comencen moltes coses en l’economia i en l’activitat de les persones i les organitzacions. Saber plantejar els reptes correctes, demana credibilitat en la seva definició. Les accions encaminades a buscar les millors solucions poden caure en res, quan el camí de sortida està malament. Passa en les empreses, passa en les relacions familiars, també entre amics i les institucions. La credibilitat es guanya per la “motxilla” que es té.
Les coses fetes, l’entorn de què vens,… tot és important. Un executiu d’una empresa té molta més credibilitat en la definició dels reptes de l’empresa quan la seva “motxilla” de coneixements, experiències i determinació, juntament amb les seves capacitats d’empatia (saber escoltar) i de saber delegar (treball d’equip) el posicionen com a líder. Amb el camí traçat correctament des del començament, la solució dels reptes té un sentit clar i ajuda que l’empresa, la família, l’amistat o la política, … orienti la seva activitat i les seves relacions en la direcció adequada.
La taula en el que hi havia els reptes era una taula d’una aula universitària en un màster de gestió empresarial. Els alumnes havien rebut prèviament el text que definia i concretava els reptes. Era el moment en què la visita de les convidades, executives de dues empreses, detallessin el perquè del plantejament sobre el qual s’havia de treballar a l’aula per buscar una solució. Les quatre hores que va durar la sessió varen quedar curtes i al final semblava que se’n podia treure més suc. Els dos reptes plantejats, la sostenibilitat i l’atracció del consumidor, tenien un eix comú: les relacions entre les empreses. Igual que a les persones en les empreses, l’entorn pesa molt.
La classe es va dividir en grups i durant el temps establert varen treballar buscant informació i exemples sobre com podien fer propostes als reptes.
L’eix vertebrador era les relacions empresarials i durant la sessió va quedar palesa la necessitat de treballar en molts àmbits en què les relacions guanyen protagonisme: en tecnologies, en logística, en educació al consumidor, en la gestió de processos, en la transmissió de la informació, en innovació, … i tot plegat tenint en compte l’impacte en els que envolten el context operacional: els proveïdors, els treballadors, els clients.
Confiança
Esbrinar quins són els elements rellevants del conflicte, és una tasca difícil i requereix generositat decidida dels participants, per tal que la relació sigui un procés de millora constant. Saber renunciar per tal que la millora de l’altre condueixi a la millora de tots, encara que tu hi perdis una mica, és clau de l’èxit i això només es pot aconseguir amb la confiança. Confiar en l’altre, però, no és senzill, donat el pes que té el passat com l’element més important sobre la visió de l’altre. Si a més li sumes el valor dels actius que posseeixen els participants, les suspicàcies i interessos amagats dificulten els acords. L’única solució és l’acció decidida per la transparència: convé que no s’amagui res, puix que al final tot se sap.
Com ara, sabem que els indicadors macroeconòmics són molt favorables a pesar del coronavirus i el context incert de l’economia en altres països. Seguint un informe recent d’ Arcano, el deute privat ha baixat del 2,1 a l’1,3 del volum del PIB (és a dir, hem refinançat l’economia sense estirar més el braç que la màniga). El dèficit per compte corrent ha passat del 10 % l’any 2006 al superàvit actual (és a dir, exportem més que el que importem). La productivitat és més alta (en gran part deguda al baix nivell de sous: per hora de feina produïm 41 euros i ens costa 21, mentre que a Alemanya o França es produeix 50 euros però costa 40 i a Itàlia es produeix com aquí amb un cost més elevat: 29 euros). Tot plegat, fa que siguem més atractius pels inversors internacionals. Doncs tot plegat és important.
Ens afecta el Coronavirus?, mireu aquestes dades: Catalunya exporta 1.494 milions d’euros a la Xina (2018) a on 11,8 % és de carn de porc, i els aparells i material elèctric el 9,1% i el coure el 8,6%. Són 4.900 empreses catalanes que exporten a la Xina, 1.921 de les quals ho fan de manera regular (els últims quatre anys de manera consecutiva). Les exportacions catalanes representen el 23,8% de les exportacions de l’Estat espanyol a la Xina i actualment hi ha 198 filials d’empreses catalanes en aquest país. La primera noticia negativa pel coronavirus: el preu de la carn de porc ha començat a baixar per la parada en el moviment de mercaderies! …
Relacions i reptes. Uns i altres sempre van lligats
*
gabriel izard@uab.cat
