L’Estudi Tigomigo porta per primera vegada a Espanya una sèrie fotogràfica inèdita sobre l’eutanàsia i la llibertat de viure. Es tracta del reportatge “Valeria”, on es reflexiona “sobre la vida i la llibertat, en un moment en què la nova llei de l’eutanàsia ha tornat a posar d’actualitat l’etern debat sobre l’eutanàsia”, puntualitzen fonts de Tigomigo.
Aquesta és una obra de l’artista italiana Marika Giuriola, i es podrà veure en primícia a l’estat espanyol del 22 de febrer al 20 de març. Dissabte vinent 22 de febrer, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació oficial.
“En un període de grans discussions polítiques sobre el final de la vida i coincidint amb l’aprovació al Congrés de la llei orgànica d’aprovació de l’eutanasia, Marika Giuriola s’endinsa en la realitat dels qui viuen en la seva pròpia pell una condició irreversible”, s’explica al text de presentació d’aquesta mostra. L’autora ha matisat, per la seva banda, que “estic convençuda que l’autodeterminació, la llibertat, passa en definitiva pel coneixement. Per això volia donar a conèixer la realitat de Valeria”.
Les seves imatges són “profundament respectuoses però contundents en la seva bellesa i la seva veritat.” El leit motif és la vida de Valeria, “una jove que als divuit anys va patir un accident que li va provocar una hemorràgia cerebral que va derivar en un estat vegetatiu persistent”, s’explica.
Durant més de dos anys Marika ha estat al costat de la jove, sent testimoni i companya. D’aquesta manera, ha seguit el consell d’Ernö Friedmann, més conegut com a Capa: “Si les teves fotos no són prou bones és perquè no t’has acostat prou”, explica Paulo Cacais, comissari i director de l’Estudi Tigomigo. “Marika volia estar a prop i les seves fotografies sinceres, allunyades de qualsevol sensacionalisme i belles, ho testifiquen”.
La vida en suspens
Tot plegat és un qüestionament sobre allò “que succeeix quan no succeeix res, quan la vida queda en suspens? Quan tot el que havia de ser queda detingut en un espai en el qual el temps adquireix un nou significat i passat, present i futur es barregen dolorosament.”
Un altre dels efectes de les fotografies de Marika és “detenir un temps ja detingut. A través d’elles l’artista ens convida a reflexionar sobre la vida i la llibertat. Som realment lliures de decidir sobre la nostra vida? Quant temps podem parlar de vida si la vida és llibertat per a viure?”.
Tal com es recorda a la seva biografia, Marika Giuriola va néixer en una vall envoltada de vinyes als Alps italians, en 1973. De nena va començar a jugar amb la càmera fotogràfica del seu pare però no va ser fins molt més tard que va quedar atrapada per la necessitat gairebé obsessiva de crear imatges jugant amb la llum i el color.
Va començar a fer fotografies per a trobar respostes a les seves pors, per a conèixer-se i donar color a les seves emocions. En 2016 va decidir aprofundir els seus estudis de fotografia assistint a diferents stages en Arles (França) amb artistes com en Nicolas Havette, en Paulo Nozolino i l’Stéphane Lavoué. De 2018 a 2019 va realitzar un màster de reportatge a l’escola del col·lectiu WSP a Roma. A parer seu, “la fotografia és emoció per a mi. Em pregunto sobre la vida i ho faig a través de la trobada amb l’altre.”
L’Estudi Tigomigo està situat al carrer del Viveret,17, que “aposta per creadors joves” i “per artistes que ens facin vibrar.”.