El caganer és una figura tradicional dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La majoria de la gent només hi pensa durant les festes nadalenques. Però de la mateixa manera que els pessebristes mantenen la seva afició i les seves activitats durant tot l’any, encara que els seus dies forts i en què surten a la llum pública, siguin els de Nadal, també els apassionats, estudiosos i col·leccionistes de caganers ho són els dotze mesos. Al col·leccionisme de caganers, que viu un moment d’auge extraordinari, dedica un estudi el butlletí d’aquest trimestre de l’ Associació de Col·leccionistes de Terrassa.
"Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes, fertilitza la terra, per la qual cosa se’l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l’any vinent", escriu Santi Rius, abans de ressenyar una pila de webs dedicades al col·leccionisme de caganers (també n’hi ha de gràfics, de retallables, interactius, amb imant per a la nevera). A les persones que vulguin començar la seva col·lecció, recomana la web www.pessebres.com.
La revista El Caganòfil
L’ entitat de referència és l’Associació Amics del Caganer, creada el Nadal de 1990. Des del 1992 publica la revista semestral El Caganòfil, autèntica mina d’informació -i diari oficial- sobre tot aquest món. Notícies dels nous caganers que treuen els artesans i relacionades amb el seu entorn, estudis sobre la figura i la cultura popular que l’envolta, cròniques d’exposicions, visites, trobades i actes que es fan tot l’any, i seccions fixes com ara "Curiositats caganòfiles" forneixen una publicació de lectura imprescindible per a tots els "caganoferits". A la web d’Amics del Caganer s’hi poden trobar enllaços a pàgines d’artesans, entitats, col·leccionistes, publicacions o col·lectius tan singulars com ara l’Institut d’Estudis Escatològics. I un apartat amb tota la bibliografia generada per la figura, per qui vulgui convertir-se en un erudit del caganer. Permet descobrir, per exemple, que l’any 2008, una tal Linda Wormsbecher, presentà a la Facultat de Filosofia de Münster (Alemanya) la tesina "El Caganer. Anatomia folklòrica d’una figura del pessebre català".
L’ entitat també lliure cada Nadal el guardó "Caganer de l’any" a una persona que s’hagi destacat per la seva contribució a la difusió i valorització d’aquesta tradicional figura del pessebre català. El 1996 el va rebre l’artista terrassenc Antoni Miralda, per una instal·lació titulada amb aquestes figures en filera, que donava "una visita del menjar a través del caganer". La valoració dels caganers com a peces de col·lecció depèn de molts factors. Els més buscats són els antics, o fets per artesans coneguts. Alguns col·leccionistes també valoren la raresa d’un personatge convertit en caganer, o que sigui de la seva especialització (hi ha qui només col·lecciona caganers tradicionals, o de polítics,e sportistes, personatges de còmic). Per una parella de caganers de Mortadeló y Filemón s’han arribat a pagar cent euros, i cal tenir present que el de figures de pessebre antigues és un col·leccionisme a l’alça. D’altra banda, cada any es fan més de cent caganers diferents, que es venen entre 12 i 18 euros.
El "castell" de Les Fonts
D’altra banda, aquest número 512 del butlletí de l’ACT també inclou una entrevista a l’antiquari Jacint Garcia Mas, propietari de l’anomenat "castell de les Fonts". Amb 90 anys complets, explica que, des del seu començament en el negoci de la compra i venda d’antiguitats, va anar conservant algunes peces per a la seva col·lecció particular. Considera el "castell", on la guarda, "un ésser viu que va creixent" construït en bona part amb llambordes i blocs de carreuat de la caserna del carrer Tarragona de Barcelona. "El dia que es pugui obrir al públic vull que tothom, rics i pobres, s’hi senti ben representat i que s’identifiqui amb algun dels objectes que s’hi poden trobar, per això tinc tanta diversitat".
El butlletí de l’ACT es completa amb els articles "Davant del dubte, deixa-ho córrer", de Jordi Robirosa i "Reflexió d’any nou", de Josep Maria Font, i informacions de l’entitat i del col·leccionisme en general.
