Guillem Albà va aconseguir enlluernar aquest passat diumenge a la tarda el públic reunit al Teatre Principal, on juntament amb la formació The All In Orchestra, va oferir un espectacle trepidant, ple de gags i esbojarrades situacions que van convidar a l’audiència a riure sense descans.
L’actor i cantant va estar secundat per una completa banda de músics que també va participar en escenes divertidíssimes, encadenades tant per les interpretacions dels instrumentistes com pels moviments escènics constants.
Un cop aparegut dalt l’escenari, Guillem Albà va posar en situació els assistents, un públic familiar: la seva proposta és una celebració de la vida i per això és imprescindible desconnectar, que els adults gaudeixin com a nens, que aconsegueixin mantenir la ment en blanc.
"La marabunta" és un espectacle de pallassos diferent, allunyat de la idea que tenim dels pallassos i més pròxim al còmic, aquest personatge histriònic i entranyable que tant podria ser un Chaplin com un Mr. Bean.
Guillem Albà té la personalitat idònia com per menjar-se l’escenari passant d’un personatge a l’altre, improvisant, interactuant amb el públic, sentint-se ell mateix nen per un dia.
Primer és un mag, vestit de rosa, amb cabells rinxolats i utilitzant el menjar -una galeta, un plàtan, unes patates xips- per fer-los desaparèixer, amb l’ajut de seva transformista ajudant (a la vegada que trombonista de la formació), i convidant a un nen voluntari a l’escenari. Ja des dels inicis l’espectacle mostra les seves cartes com a espectacle molt interactiu, irreverent i delirant.
Després del mag, Albà es transforma en un cuiner de pizzes de grans dimensions, i no dubta en fer broma de la seva circumstancial obesitat, mentre cuina una pizza invisible amb l’ajut de la mímica i els efectes especials de l’orquestra. La pizza acaba convertint-se en realitat i el públic acaba menjant-se-la.
Eixalabrat
Albà es converteix tot seguit en la Sireneta, mentre canta una cançó i dona signes de ser un altre personatge eixelebrat, que refusa les plantes d’atrezzo, el peixet o les bombolles, tot per fer riure.
A continuació es transforma en Freddy Mercury, un cantant sense veu que no aconsegueix, per molt que ho intenta, deixar d’estar mut fins que es fuma una cigarreta. I per fi arriba el fakir, qui convida a una mare de la sala -"casualment" l’actriu terrassenca Teresa Sànchez- passar per sobre d’unes patates marca Lay’s (aquest detall es subratlla insistentment), descalça.
A partir d’aquí tota la zona de la platea es converteix en una festa, a instàncies d’Albà, amb conga inclosa. Al final l’artista fa tota una reivindicació dels espectacles de creació lliure, allunyats de les productores, com aquesta "Marabunta" ideal per exorcitzar tristeses.w