El proppassat dia 2, va fer mig segle que ens deixà en Bertrand Russell. Escriptor, matemàtic i filòsof anglès, guanyà el Nobel de literatura l’any 1950. La crítica fixa que va tenir gran influència en matemàtiques, ètica, política, filosofia del llenguatge i metafísica.
Es quedà orfe amb 6 anyets. Això li comportà una vida no exempta de dificultats. La seva educació passà a dependre dels avis. Sempre reservat i introvertit, potser per això, tenia costum de refugiar-se a la biblioteca de l’avi. Allí va fer palès un gran amor a la literatura i la història i amagava els seus pensaments en una mena de diari personal.
El que més em sorprèn rau en la dualitat, lletres i ciències, del seu pensament crític. Crec que probablement un dels punts que l’ajudaren en aquest sentit fou la seva gran capacitat d’observació. Al llarg de la vida, les seves conviccions pacifistes originaren un munt de problemes. Com quan, arran de publicar uns opuscles defensant tesis en aquesta línia, durant la Primera Guerra Mundial, van arribar a engarjolar-lo mig any. Fet que em deixa astorat i del tot inconcebible.
Després del segon conflicte mundial, es convertí en activista polític, oposant-se a qualsevol guerra nuclear. Ho pagà amb una segona entrada a la presó, quan ja tenia 90 anys. Si un pregoner denuncia situacions esfereïdores, sol rebre "pals" que correspondrien a d’altres.
Creia que "la història del món és la suma del que es podria haver evitat". Afegint que "els científics s’esforcen a fer possible allò que és impossible. Però els polítics per fer el possible impossible". D’exemples, n’hi ha un munt. "Moltes dificultats del món es deuen que els ignorants estan segurs i els intel·ligents, plens de dubtes." Exigia "mostrar-se escrupolós en la veritat. Malgrat que pugui ésser incòmoda. Més arriba a ésser-ho quan es tracta d’ocultar-la". A llarg de la vida, "cal aprendre a distingir quin pont hem de creuar i quins altres hem de cremar". En aquest punt, qualificà "el cristianisme com el principal enemic en el progrés moral del món". I digué que "la humanitat té una moral doble: una que predica i no practica. I una altra que practica i no predica". Quanta hipocresia amara el tarannà del món actual. Raó de més per rescatar-ne el seu record.
