Entre els anys 2003 i 2010, l’artista terrassenc Robert Cabeza va publicar "Terrassa veus i mirades", "Terrassa, entorns i camins", "Barcelona-Terrassa-Tolosa de Llenguadoc, un vell camí, un bell futur" i "Barcelona veus i mirades", quatre llibre de format gran i edició luxosa, amb els seus dibuixos d’edifics i llocs, i textos de Xavier Marcet (el primer) i Salvador Cardús (els altres). Foren edicions patrocinades per l’empresa immobiliària Vidal Gomà. Ahir, el seu gerent i fundador, Emilià Làzaro, va fer donació al Museu de Terrassa de part dels originals dels dibuixos dels dos primers llibres, més algunes altres obres de Cabeza, 44 en total, i també d’altres tres de Roc Alabern, dues de Pere Gastó, i una de Josep Maria Bascuñana, Anna Calero, Laureà Barrau, Joaquim Vancells, Isidre Òdena i Rosanna Fontanet.
"El motiu d’aquesta donació d’obres és que siguin visibles, es conservin de manera que tots els ciutadans de Terrassa les puguin gaudir", va dir Làzaro en l’acte de presentació de la donació, que es va fer al matí a la Casa Alegre. "M’agrada l’ art, i Terrassa, des que hi vaig arribar l’any 1983, m’ha donat la possibilitat de conéixer gent motl interessant en aquest àmbit." L’empresari va explicar la iniciativa que tingué amb Cabeza de plasmar, en dibuixos i pintures, elements arquitectònics de Terrassa. Va ser el primer de quatre llibres, la producció dels quals van ser " una experiència molt gratificant i divertida. Vam treballar junts per plasmar espais i elements arquitectònics que van existir però que amb el pas dels anys sabíem que no hi serien. Estic content d’haver-ho fet en aquella època". Donar aquestes obres, ara, "és una manera de retornar a la ciutat una part del que m’ha donat des que vaig arribar aquí l’any 1983 des de Barcelona".
Una visió amplia de l’artista
De Cabeza, del que també ha donat alguna obra de caligrafia, al Museu de Terrassa no hi havia gairebé res, "i ara tindrem una visió bastant completa de la seva feina", v a dir el seu director, Domènec Ferran. També les altres obres donades són importants per complementar artistes o cobrir buits en un fons "en què sempre hem volgut recollir, o tenir representants, els artistes terrassencs, que han tingut algun vinclie amb Terrassa, o hi han fet alguna exposició pública".
Dels artistes dels quals Làzaro ha donat obra, l’únic que no estava representat al Museu de Terrassa era Pere Gastó i Vilanova (Barcelona, 1909-1997), del que ahir es va mostrar un tema de figura amb la manera tan especial que tenia de tractar el tema de la maternitat. Cap a finals de la dècada de 1960, Pere Gastó tenia un estudi a Terrassa, i va vendre molts obra a la ciutat.
De les 27 mil peces inventariades al Museu de Terrassa, un quaranta per cent són de tipus artístic, i d’aquestes la meitat (unes tres mil mes obres) tenen firma d’artista local. Gairebé dos-cents artistes terrassencs té documentats la institució. Un Museu que "s’està quedant petit", va dir l’alcalde Jordi Ballart després d’agraïr a Làzaro la seva generositat. "El repte és buscar nous edificis i equipaments on el seu fons pugui ser exhibit i gaudit per tots els ciutadans de Terrassa".
