La companyia Pengim-Penjam va celebrar el diumenge a la tarda el seu 35è aniversari, amb el tendre espectacle "Un regal magnífic", al Centre Cultural. La sala d’actes d’aquest espai es va omplir d’espectadors, normalment famílies senceres que anaven amb nens i nenes molt petits, que van gaudir d’un espectacle protagonitzat per un ninot de drap i el seu propietari, en Pepus, personatge interpretat pel fundador de la companyia, el titellaire Josep M. Serrat.
Titelles, música, cant i la veu en off de Mercè Alemany, embolcallen en aquesta posada en escena a en Josep M. Serrat, qui amb l’ajut dels seus titelles, i una mica de teatre d’ombres, aconsegueix posar-se a la butxaca a l’audiència de menys edat.
El mateix Serrat va explicar, al final de l’espectacle, que quan era petit "tenia un ninot com el Felip, i m’agradava tant que per això em vaig dedicar als titelles."
Al principi de l’espectacle, però, una veu en off es va dedicar a recordar aquests trenta-cinc anys d’història de Pengim-Penjam, un temps que sembla haver passat molt ràpidament per aquesta companyia que s’ha deixat guiar per la seva voluntat de divertir, emocionar i fer riure. Es va citar a Clara, Maria i Lluc, fills de Serrat i Alemany, en l’apartat d’agraïments, i també a antics membres de la companyia o col·laboradors actuals, així com a l’associació Tub d’assaig "per confiar en nosaltres amb el nou espectacle que presentarem el pròxim mes de març."
Lluc Serrat va ser, precisament, qui va obrir l’obra amb el seu clarinet i pujat a una bola d’equilibri, barrejant dues disciplines, la música i el circ.
Les seves germanes formaven part de la formació que acompanya amb cançons i música al personatge principal, Clara Serrat al violí i Maria Serrat al violoncel. Marta Riba, a la veu, Pepo Domènech, al contrabaix i composició i Xavier Algans, als teclats, completen aquest conjunt musical que aporta lletra i música per a la narració de l’obra, amb una tonada molt especial: "Mira endavant,pas de gegant."
Ninot desplaçat
Amb aquests elements, s’explica la història d’un ninot de drap, el Felip, que es queda desplaçat al jardí quan al seu amic li regalen un xilofon. Amb la intervenció de dos gossos, en Taquetes i Orelletes, acaba perdent-se. Tornar a casa no li és fàcil, però al final aconsegueix fer-ho en bones condicions amb l’ajut de l’àvia d’en Pepus.
Pepus, mentrestant, convida sovint als nens i nenes presents a participar, dient el seu nom, fent ganyotes, cridant a l’àvia… Els petits espectadors acaben completament enamorats d’en Felip, patint per la seva sort, pel seu destí. Tant és així, que Serrat convida als assistents, al final de l’espectacle, a abraçar al ninot que tant ha patit però que ara està bé, amb un final feliç.
Tampoc va faltar el pastís, i les espelmes que va bufar tota la família, rebent les felicitacions de tot el públic i la cançó d’aniversari que va interpretar Marta Riba. Va ser el moment més emotiu amb el qual es va tancar una actuació memorable, especialment per als més petits de la casa. Alguns adults, però, especialment aquells que han seguit la trajectòria de la companyia, tampoc no van poder contenir les llàgrimes.
