Hi ha jugades que valen per tot un partit. Per plasticitat, per valor estètic, per estar fora de guió. I, a més, per transcendència en el desenllaç final. En aquest grup de cops de geni, cal inscriure l’extraordinari gol que Coro va marcar el diumenge al camp del Granollers, d’una singularitat indiscutible des de tots els punts de vista esmentats. Va generar admiració a la graderia i va situar el partit en un escenari diferent del que havien dibuixat els entrenadors a les pissarres, en produir-se al minut 3 del partit. I, a més, va acabant sent l’acció que va donar els tres punts al Terrassa, en un partit resolt amb una genialitat però guanyat a base de molts quilòmetres d’esforç davant un rival magnífic que va acumular mèrits suficients per obtenir un millor resultat.
Coro, que ja suma set gols aquesta temporada i que ha recuperat el nivell de fa uns anys per ser un dels futbolistes diferencials del campionat, va deixar mig camp amb la boca oberta quan al minut 3 va rebre una pilota recuperada per Jaume Pascual en una bona pressió, va avançar uns metres i va xutar amb rosca des del vèrtex esquerre de l’àrea per colar la pilota per l’escaire contrari de la porteria defensada per Sergio Fernández. Un gol de traca i mocador per dissenyar l’escenari ideal desitjat per qualsevol.
Però si Coro li va posar nom propi al partit, Jose Ortega va afegir el cognom. El porter del Terrassa va signar un partit extraordinari amb dues aturades magnífiques en els primers minuts de la segona part i una determinant en la darrera jugada del partit.
Esforç grupal
Malgrat la rellevància d’aquests dos noms propis, el Terrassa va veure premiada la feina col·lectiva en un partit molt exigent on el seu futbol va ser esforçat pel protagonisme amb la pilota d’un Granollers a qui només va penalitzar el seu dèficit ofensiu. Els tres punts, d’un gran valor, tornen a situar els egarencs colíders amb l’Hospitalet i deixen el cinquè classificat a set punts de distància, un matalàs extraordinari sobretot tenint en compte que s’ha aconseguit en una de les fases més complicades del campionat i tenint per endavant un calendari força favorable.
El partit va començar a tot drap per part dels dos equips, plens d’ambició des de la sortida i amb les porteries contràries entre cella i cella. Després del gol de Coro, el Granollers va tenir dues arribades a l’àrea terrassista força compromeses. La primera en una aparició de Guillem Pujol al costat esquerre, amb una centrada que no va trobar rematador, i la segona en una acció a la banda dreta que va resoldre Ortega. El Terrassa, amb Carlos en lloc del lesionat Joel i amb Lucas Viña com a extrem esquerre com a principal novetat a l’alineació, va respondre en una falta que Carlos va rematar fluix a les mans del porter i en un gran llançament de Galeano des de fora de l’àrea que va sortir a prop del pal. Chechu, pel Granollers, també va enviar un gran xut llunyà fregant la porteria egarenca. I tot això en només quinze minuts de joc.
L’efervescència inicial va disminuir. I el Granollers va començar a ser més protagonista en el joc. El Terrassa, en tot cas, va mantenir un bon ordre defensiu i només va patir en una acció d’Oriol Molins a l’àrea que va aturar Ortega.
La segona part va començar amb un gol anul·lat a Arranz per mans prèvies i amb una gran ocasió de Lucas Viña, a qui Sergio Fernández va detenir un xut que mereixia el gol. El Granollers va millorar, va fer recular el Terrassa i en els minuts 51 i 56 va generar dues oportunitats més (la primera de Guillem Pujol i la segona de Pau) resoltes de forma brillant per Ortega.
Ocasions
El Terrassa va trobar també arguments ofensius a la contra per donar un parell d’ensurts importants al seu rival. Un a càrrec, de nou, de Lucas Viña que Sergio Fernández va replicar amb una gran aturada i un altre en una acció d’Arranz que va resoldre un defensa després de superar el porter amb un barret.
La part final va augmentar el nivell d’exigència defensiva del Terrassa. El Granollers va dominar el centre del camp, va tenir molta possessió però en alguns moments va abusar de les pilotes a l’àrea. L’ansietat va desgovernar les seves bones intencions i la situació de major perill va ser un córner de Pau que va anar directe al pal de la porteria egarenca. Molist va posar més múscul (Àlex Fernández va substituir Coro, amb molèsties) i va acabar el partit pràcticament amb cinc defenses. L’angoixa final gairebé talla la respiració dels terrassistes en la darrera jugada, un córner que va finalitzar amb una rematada que no va acabar en gol gràcies a una aparició màgica d’Ortega.
La fitxa
Granollers. Sergio Fernández, Eloi Zamorano, Guillem Pujol, Oriol Molins, Ñito, Ricky, Albert Ruiz, Pau, Diego Garzón, Max Llovera i Chechu. Alejandro Muñoz va substituir Ñito i Víctor Morales Chechu, en el minut 65; Àlex Castillo, Eloi Zamorano, en el 85.
Terrassa FC. Ortega, Yayá, Carlos, Pelegrín, Genís, Galeano, Kevin, Jaume Pascual, Coro, Lucas Viña i Arranz. Àlex Fernández va substituir Coro en el minuto 54; Kilian, Jaume Pascual, en el 64; i Manu, Kevin, en el 80
Àrbitre. Enric Bureu. Va amonestar Diego Garzón, Chechu i Jose Solivelles (entrenador), del Granollers; i Lucas Viña, Arranz, Pelegrín, Yayá, Àlex Fernández, Kilian i Xevi Molist (entrenador), del Terrassa FC
Gol. 0-1, minut 3, Coro.
Els apunts
El cinquè, a set punts. El Terrassa FC comença a fer forat en relació el cinquè classificat, el primer que queda fora del “play off”. Amb la seva victòria a Granollers ha deixat la Pobla de Mafumet a set punts, després que els tarragonins perdessin a Vilafranca. I, a més, han atrapat novament a l’Hospitalet al capdavant de la classificació després de l’empat del líder a Sants. El “goal average” és el que manté l’Hospitalet al lideratge del grup.
S’acaba el “Tourmalet”. Xevi Molist volia acabar el “Tourmalet” de principi d’any en posicions de “play off”. Però ho farà molt millor del desitjat. El partit de la propera jornada contra el Vilassar acaba aquest tram del campionat per donar pas a un calendari molt més assequible. Si el Terrassa repeteix contra aquests equips el rendiment de la primera volta, el “play off” sembla a la mà.
El setè de Coro. El davanter del Terrassa FC travessa un moment espectacular de forma. El diumenge va marcar el seu setè gol de la temporada en una acció brillantíssima. Coro signa els seus millors registres de les darreres temporades i manté una gran societat ofensiva amb Arranz.
Un gol en tres partits. Els números defensius del Terrassa FC continuen sorprenent tothom. El conjunt de Xevi Molist manté la millor defensa del campionat, amb 17 gols en contra. Són quatre menys que els que ha encaixat el segon equip en aquest capítol, la Pobla de Mafumet. En les tres darreres jornades, el Terrassa només ha rebut un gol.
Joel i Poves van quedar fora. Molist va descartar Joel Cañaveras i Poves, per problemes físics. El defensa es va lesionar en el darrer partit i Poves arrossegava unes molèsties a l’esquena des de dijous.
El patiment del president. “Em tremolen les cames. Feia molts temps que no patia tant”, deia el president, Jordi Cuesta, a la llotja del camp del Granollers just en acabar el partit. Cuesta reconeixia la importància dels tres punts, que van estar en perill.
