Enrique Marazuela, director d’inversions de banca privada de BBVA, assegura que la desacceleració del creixement ja ha acabat i que ara estem en una fase d’estabilització que pot donar pas a una nova etapa més expansiva. Ja no són el Brexit o la guerra comercial les principals incerteses a l’àmbit mundial, sinó el coronavirus, que Enrique Marazuela afirma que és actualment la gran amenaça per l’economia. Estem davant una situació nova i és difícil preveure les conseqüències finals.
L’any 2020 serà un exercici que ens portarà a una fase expansiva?
Els últims indicadors macro econòmics apunten al fet que estem en una estabilització de l’economia. És a dir, la desacceleració ha tocat terra. A partir d’aquí es pot accelerar? Sí, segurament. Però això és a partir de l’anàlisi macro econòmica de les dades que actualment tenim damunt de la taula.
Però hi ha noves incerteses i, a més, desconegudes fins ara
Aquesta previsió era fins abans del coronavirus. Hem de dir que encara no sabem res del que pot passar: estem en fase d’expansió de l’epidèmia, que és una emergència sanitària. Llavors, com ho analitzem? Ens centrem en casos anteriors, com va ser el Sars. Analitzem dues coses: extensió i severitat. Ara com ara el coronavirus és la principal amenaça de l’economia perquè ens estem enfrontant a un esdeveniment totalment desconegut.
Quines són les primeres conclusions d’aquest estudi?
Evidentment, el coronavirus tindrà impacte econòmic. En aquest sentit, l’experiència ens diu que l’impacte es produeix mentre dura l’epidèmia, i una vegada resolta, tornem al punt inicial, a la casella de sortida. I aquesta és que s’havia acabat la desacceleració i que estem en una fase d’estabilització.
Serà més fort el perjudici a la Xina
Els números que hem fet és que això afectarà en un 0,3% al creixement de la Xina d’enguany i, una vegada superat l’episodi, tornarà a recuperar el ritme anterior. Té un efecte de contagi a altres economies però probablement no serà més d’un 0,1% global el 2020.
Tornant a Espanya, el creixement previst pel 2020 és suficient per mantenir l’ocupació?
Hi ha dues coses. Per una banda, la previsió per al conjunt de l’any és d’un creixement de l’1,6% però el quart trimestre de 2019 va ser el 0,5%. I això s’ha de tenir en compte. Abans estàvem tenint trimestres amb avanços del 0,4%, que ens donava una continuïtat de creixement fins a aquest 1,6%. No obstant això, aquest últim trimestre ha estat un 0,5%. En qualsevol cas, crec que aquest 1,6% és una xifra ben estimada. Amb ella estem en el límit, en el llindar de creixement a partir del qual es crea ocupació. Per tant, continuarem generant ocupació i el tema de l’atur no el notarem. Això sí, el ritme de creació de llocs de treball serà menor.
I l’any que ve?
L’any 2021 preveiem un creixement de l’1,9% a Espanya, és a dir, una certa acceleració respecte a enguany. A escala global, veiem que zones emergents comencen a agafar acceleració; també algunes economies estan creixent per sota del seu potencial.
L’any 2018 va ser un dolent per a la borsa, i el 2019 es va recuperar i va estar ple d’oportunitats. Què ens portarà 2020?
L’anàlisi és que la borsa no està barata. El mercat borsari puja perquè ho fan els beneficis o la valoració. La valoració està prou alta però es pot pensar que es pot expandir una mica més, i d’altra banda, en el tema de beneficis pensem que creixeran entre el 5 i el 10% enguany.
Però torna a aparèixer el tema de coronavirus. Com afectarà?
Evidentment, això era abans. Quan hem vist el coronavirus, s’ha produït una correcció dels bons governamentals, que són actius refugi, que han baixat de rendibilitat i han pujat de preu. És a dir, han tingut la reacció normal davant un esdeveniment de risc. En segon lloc, les matèries primeres han caigut moltíssim; el petroli ha descendit un 20% des dels màxims. El coure, que és un metall molt industrial i fa molt de termòmetre de l’activitat mundial, s’ha depreciat un 10% des de gener. No obstant això, en la borsa, a excepció de la Xina, on està l’epicentre del problema, no ha passat res dràstic. Tot això ens ratifica en la idea que la borsa continua sent una oportunitat enguany.
Els mercats sembla que donen per encarrilats el “Brexit” i la guerra comercial Xina-EUA. És així?
A final de 2019 hem fitat una mica el nivell de risc d’aquests dos temes. Clar que ens poden donar algun disgust, i ens els donaran enguany, però hem exclòs els escenaris més extremament negatius. No estan tancats però els espertenecs més nocius ja estan descartats. No sabem si en aquest joc entrarà o no entrarà l’esdeveniment polític de les eleccions als EUA.
Serà 2020 l’any que els bancs recuperaran la seva valoració als mercats?
Depenem moltíssim del nivell de tipus d’interès i tenim clar que una de les característiques que tindrem en 2020 serà estabilitat monetària, no sols a Europa sinó a tot el món, però bàsicament als EUA i Europa. És a dir, els bancs centrals no mouran tipus d’interès, amb la qual cosa ho tenim difícil.
Què recomana als inversors?
Jo li diria que tingui clar les seves metes i objectius financers, en primer lloc. Després, que elaborin una cartera diversificada amb totes les classes d’actius, que sigui congruent amb el seu perfil de risc, metes i objectius. Si és així, de fet, al final els mercats financers acaben pagant el que han de pagar. I el millor exemple és mirar un mica enrere. Qui es va espantar a la fi de 2018, s’ha perdut un 2019 fantàstic.
El mercat immobiliari continuarà el seu bon moment?
Continuem pensant que el sector immobiliari està bé. Mentre tinguem activitat, d’una banda, i tipus d’interès baix, per un altra, és un ecosistema amigable per aquest sector. També és cert que ens estem europeïtzant cada vegada més en termes de preu, sobretot en les grans urbs.
Perfil: executiu amb gran experiència
Enrique Marazuela és director d’Inversions de BBVA Banca Privada Espanya i president de CFA Society Spain. Anteriorment va ser director d’Inversions i membre de la comissió directiva d’Aegon España, on va ser membre del consell d’administració de les seves societats operatives locals, i representant d’Aegon en el consell d’administració Del grup Inverseguros, on va arribar a ser president. En l’àmbit acadèmic és Llicenciat en Dret i en Ciències Empresarials, posseeix estudis de postgrau per Loyola University a Baltimore, l’INSEAD (Fontainebleau) i el IESE.
