La conselleria d’Educació, que presideix Josep Bargalló, ha anunciat que vol promoure l’equitat de gènere en la Formació Professional (FP) Industrial. El titular ha implantat un primer incentiu que és la bonificació del 50% en el preu públic de la matrícula. La mesura té aplicació aquest curs amb efectes retroactius, segons han informat des del gabinet. Això vol dir que Educació abonarà l’import que els hi correspon a les noies dels cicles de l’especialitat d’industrial i ho farà abans d’acabar el curs.
Terrassa és una ciutat referent en l’ensenyament de l’FP per tradició i oferta. De fet, es pot dir que aquí la primera FP que es va implantar era industrial i va començar als instituts Santa Eulàlia i Terrassa i al centre concertat Salesians. Aquests centres, en conjunt, ofereixen cicles d’Electricitat i Electrònica, Fabricació Mecànica, Instal·lacions i Manteniment. Més tard s’hi va sumar el CET Segle XX, que és el que imparteix Transport i Manteniment de Vehicles. La matrícula d’FP d’aquests cicles del curs 2018-19 era de 558 alumnes, dels quals la gran majoria (536) són nois i la minoria (22) són dones. En percentatges, tenim doncs que hi havia un 96% de nois vers només un 4% de noies. I si anem al llistat d’estudis, observem que hi ha algun cicle, com el de Fabricació Mecànica, que no té presència femenina o altres, com Transport i Manteniment de Vehicles que és testimonial perquè només hi ha una noia.
El dibuix que surt a Terrassa, malgrat tot, és més positiu que el de la mitjana a Catalunya. El conseller Josep Bargalló va explicar que el curs 2017-18, la mitjana de dones matriculades en aquests cicles és només del 3% o sigui un punt inferior a Terrassa. Són dos cursos diferents però la diferència entre homes i dones és molt poca.
La matrícula de noies en cicles d’FP industrial és fins i tot més baixa que la mitjana masculina en els cicles on hi ha més presència de dones. Fen l’exercici a la inversa, veiem que els cicles que atreuen més dones són Imatge Personal, Sanitat i Serveis Socioculturals i a la Comunitat. El curs 2018-19 tenien un total de 1.153 alumnes, dels quals 959 eren dones (83%) i la resta, 194 eren homes (17%). I fins i tot a Imatge Personal (perruqueria i estètica), amb 312 alumnes, la presència dels homes (un 10%) és més alta que amb la mitjana de les dones en tots els cicles d’industrial a Terrassa (4%). El conseller d’Educació s’ha proposat revertir aquesta situació a les aules d’FP en la mesura del possible, afavorint l’equitat de gènere en algunes famílies professionals. Així va anunciar, en intervenir a una sessió al Parlament, que "hem promogut la matriculació de dones en cicles industrials amb la bonificació del 50% del preu públic de la matrícula. És la primera que es fa una mesura com aquesta al govern, perquè volem que esdevingui referent pels més joves també en matèria de coeducació". El conseller també va explicar els avantatges de promoure la matriculació perquè "aquests cicles formatius industrials ofereixen qualificacions on hi ha mancances en el món laboral, i, a més, es tracta de sectors que ofereixen sous més elevats".
La sanitat és femenina
Però el conseller no solament es va referir sols a augmentar la representativitat de les dones a l’FP industrial sinó també la dels nois a Sanitat, "perquè la cura no és només de les dones sinó que és responsabilitat de tots". Tornant als cicles industrials, a més, cal dir que l’oferta d’aquestes famílies per la baixa demanda ha anat també disminuint. Podríem dir que, de fet, la formació en informàtica ha pres el relleu a la industrial. Cal tornar a mirar les dades per constatar-ho. El curs 2017-18 hi havia 491 alumnes estudiant Informàtica a l’Institut Nicolau Copèrnic de Can Boada, que és el centre punter en aquests estudis. D’aquest nombre havia 459 noies i 32 noies. La formació en Informàtica, doncs, sembla que reprodueix l’esquema de gènere perquè les dones només representen el 6,5% del total. I això que la informàtica ja s’associa a una professió amb molta demanda ara i encara més en el futur.
Les dades sobre la taula reflecteixen una vegada més que nois i noies que es decanten per una FP segueixen escollint estudis que formen part del món tradicional masculí i femení. I sembla també que només canvien les coses arran de les modes. Ja fa molt de temps que hi ha polítics i experts en educació que diuen que un concurs o una a sèrie d’èxit a la pantalla petita fa moure muntanyes. Només cal pensar en programes on és a posar a prova el talent als fogons i a la cuina i al cap de poc temps té un efecte generador de demanda de matrícula a cicles de cuina i restauració.
Els polítics i experts, però, ja alertaven fa temps que no hi ha feina per tants graduats que surten en una especialitat concreta i que només en troben uns quants. I, en canvi, hi ha ofertes d’inserció laboral que no s’omplen com les d’industrial. Hi ha centres que no es cansen de dir que aquesta FP també s’ha renovat perquè el procés industrial també ho ha fet i ara està tot més automatitzat i informatitzat. Així i tot, encara hi ha el mite de molts joves que estudia un cicle de FP industrial és entrar amb una granota blava en un taller de màquines que fan molt de soroll.
