Demà dijous , a les set de la tarda, a la Biblioteca Central es farà la presentació de la revista Vallesos, que dedica aquest número al teatre amateur al Vallès. L’alcalde, Jordi Ballart, ha confirmat la seva presència a l’acte. D’altra banda, l’historiador terrassenc Josep Puy també intervindrà a l’acte, ja que publica a la revista un article sobre una refugiada basca que va viure a la nostra ciutat durant la Guerra Civil.
El director i autor teatral terrassenc Eloi Falguera ha estat el coordinador i redactor d’alguns dels articles d’aquest monogràfic. El resultat són més de vuitanta planes dedicades al teatre amateur al Vallès. Mai s’havia fet abans un estudi similar, per la qual cosa és un treball pioner en aquest àmbit. A Terrassa hi ha més de trenta grups en actiu, i per tant té un pes molt important en aquest monogràfic. Eloi Falguera ha redactat uns quants articles parlant de la importància de la nostra ciutat, en aquests moments, dins del panorama teatral amateur.
Aquest és el número 18 de la revista-llibre, que en aquest cas repassa obres, grups, concursos i figures emblemàtiques i detalla més de 170 companyies en actiu
El monogràfic fa palès que "el Vallès és un territori especialment ric en grups de teatre amateur", que són "expressió d’una vitalitat cultural al si dels pobles i ciutats que genera un exercici de creativitat transformadora, que és alhora una saludable teràpia col·lectiva de socialització", en paraules del director de Vallesos, Vicenç Relats.
"Un moment d’auge"
Eloi Falguera afirma que "el Vallès viu actualment un auge espectacular en el teatre amateur, de tradició antiga i que queda reflectit en la gran presència als concursos, mostres i premis de teatre, encapçalats gairebé sempre per grups vallesans". Només la ciutat de Terrassa compta a hores d’ara amb una trentena de companyies en actiu, una xifra que s’ha multiplicat per quatre en els darrers quinze anys i que "marca un lideratge a la comarca i al conjunt de Catalunya".
D’altra banda, esposa el focus en la diversitat d’accents i capacitats de les persones activades en el món del teatre, i també queda palesa en una mostra de grups singulars, creats per associacions de lluita contra el càncer, de persones d’orígens immigrants o de diversitat funcional, entre d’altres. Es demostra que el teatre "és un art que permet realitzar i compartir un acte creatiu personal i col·lectiu que esdevé eina de transformació social", com indica en un article l’actor i director teatral garriguenc Joan Monells.
Al número s’hi tracta també l’escola d’artistes que Els Pastorets han estat per al teatre amateur -amb cites tan emblemàtiques com les del Social de Terrassa, que ha fet 112 edicions dels de Folch i Torres, i de Castellar del Vallès, que des de 1916 representa Els Pastors cantaire de Betlem, escrits i musicats pel mossèn i compositor Joan Arbacat. Els concursos de teatre resulten essencials perquè els grups puguin mostrar i rendibilitzar els muntatges.
Entre els diversos noms propis d’aquest món del teatre d’aficionats, destaca una entrevista amb el coordinador al Vallès de la federació catalana de teatre amateur, Salvador Pardo, així com la glossa al veterà i molt premiat actor terrassenc Francesc Falguera; a la parella artística i sentimental formada pels sabadellencs Míriam Vila i Joan B Torrella, així com el paper que han tingut en l’impuls del teatre amateur professionals com el director Frederic Roda o l’actriu i directora Maria Manau, forjada en l’escena amateur, entre d’altres. Fins i tot es relata la trista història de l’actor sabadellenc Josep Abant, del grup El Ciervo, que va morir en plena actuació el 1988 al concurs de teatre d’Olesa de Montserrat.
Entrevista a Damaris Gelabert
L’actual número que és al carrer també publica una entrevista a fons amb la cantant Dàmaris Gelabert que, del Vallès estant, fa cantar una multitud d’infants i famílies arreu del món -i en català- amb les seves cançons per aprendre, inspirada en Mary Poppins, convençuda que la música és una de les millors eines per créixer i aprendre.
També són protagonistes del nou Vallesos a altres figures vallesanes com l’escriptora Eva Baltasar, la llibretera Fe Fernàndez, el dissenyador gràfic Miquel Llach, l’artesana de la llana Laia Aguilà, el mestre maçó Josep Corominas, el centenari Manuel Lira i l’expert en onomàstica Enric Garcia-Pey.
També presenta un article de Miquel de Crusafont dedicat als bitllets i monedes que els ajuntaments vallesans van emetre durant la guerra del 1936-39. I d’altres sobre l’esplendorosa biblioteca de farmacologia que hi ha a Palau-solità i Plegamans; la renaixença agrícola de la Vall d’Horta; l’estació biològica del Montseny, i es rememora la vida quotidiana del Sabadell baixmedieval. La revista s’obre amb un conte del santcugatenc Carles Castell i es tanca amb un romanç de Jaume Arnella.
