L’Ajuntament de Terrassa vol “posar ordre” als solars de la ciutat. Una bona part són conseqüència directa de la crisi econòmica. Els promotors van adquirir solars per construir-hi o finques o antigues naus industrials que van enderrocar per aixecar habitatge nou, però l’esclat de la bombolla immobiliària va impedir que aquelles promocions es portessin a terme. Molts d’aquests solars, com els pisos que no es van vendre, van anar a parar a fons d’inversió o a bancs.
El nivell d’atenció que aquests grans tenidors observen sobre les seves propietats a la ciutat és mínim i l’Ajuntament vol obligar que el manteniment sigui l’adequat i a explorar fórmules d’aprofitament públic d’alguns d’aquests solars. Els exemples paradigmàtics serien els de pàrquings o horts urbans, però tampoc es descarta la possibilitat d’arribar a acords per a la construcció de pisos de lloguer a preus públics.
La problemàtica és més important del que es pugui pensar en un primer moment, perquè la falta de manteniment dels locals genera seriosos problemes als veïns de finques annexes als solars. De fet, segons diu l’Ajuntament, la majoria de denúncies provenen dels mateixos veïns, que criden l’atenció dels serveis municipals, fins i tot per qüestions d’insalubritat o presència anormal de rates.
Es tracta d’un problema que té una projecció similar als habitatges. En massa ocasions ens trobem un nombre important de finques, pisos desocupats, els propietaris dels quals són fons d’inversió o bancs que no es cuiden dels seus immobles i que tampoc no paguen les quotes de les comunitats de propietaris. A aquest fenomen s’uneixen les ocupacions incíviques que provoquen enfrontaments entre els veïns no només per la convivència, sinó perquè el nou ús dels pisos després d’un temps perllongat genera conflictes amb el subministrament fraudulent de serveis, com fuites d’aigua o problemes amb els comptadors d’electricitat o gas.
La solució és més fàcil als solars que als habitatges, perquè són menys, més fàcilment inventariables i més fàcils de localitzar-ne els propietaris. Donar solució a la problemàtica que es genera als blocs de pisos és realment més complicat a causa de la gran quantitat que n’existeixen i a la dificultat d’intervenció, tot i la legislació vigent.
