Avui té duros fuma puros. Qui no en té fuma paper." Hem sentit aquesta expressió més d’una vegada. De la primera part, se’n derivava una crítica envers l’ostentació de la classe benestant. En temps de menys prosperitat social, eren producte o caprici a l’abast de ben pocs. De fa un parell d’anys, hem vist -aparèixer i foragitar-se- xiringuitos que venen estris destinats al que se’n diu "vapejar".
Avui em ve de gust comentar una altra "jugada": la d’un grup d’amics que celebren tecs als volts d’una bona sessió de fumada en pipa (l’Egara Pipa Club). Amb total respecte i un bri de sornegueria, els he batejat com "els de la boira", perquè en fan. Òbviament, han de cercar algun restaurant amb terrassa exterior, atesa la prohibició derivada de la llei antitabac. A Viladecavalls, per exemple, als bars del Casal Familiar o el Punt Blau. També al domicili particular d’algun d’ells, que fa d’amfitrió, amb un àpat suculent… Em ve a la memòria equiparar-los amb els que fan les tertúlies literàries d’Amics de les Arts, al carrer del Teatre de Terrassa. Prenent un cafè, hi ha temps per petar la xerrada sobre qualsevol tema. Amb molt de nivell, aprofundint matèries amb rigor. Ho trobo força encisador. Més encara, en un àmbit social cada cop més despersonalitzat. L’allau de les "new technologies" ens fa perdre el nord. L’adoctrinament televisiu atonyina el personal. I ho fa de tal manera que és preferible un col·loqui d’aquest caire abans d’empassar-se pura porqueria. Es pot parlar de tot. Des del clima fins al sarau de Can Barça, el desgavell polític d’arreu, el Brexit, la natura i l’excursionisme, la música, el contingut d’algun llibre "and so on"… Potser hauran d’anar pensant a potenciar la política de "pedrera". La mitjana d’edat dels components tiba amunt i no perdona. Cal donar pas a les noves generacions, la qual cosa es preveu complicada.
Aquesta mateixa setmana he pogut participar en una de les seves trobades. L’amfitrió es va "arremangar" -el primer- en la fita de dues paelles d’arròs (una d’elles "negra"). Ben complertes, farcides i sucoses. Tancades amb un bol de macedònia i una "immensa" crema catalana.
Tot plegat en un ambient de fantàstica companyonia.
