La medalla d’or aconseguida amb la selecció femenina a Budapest va ser la setena per a Jordi Valls en les grans competicions internacionals. L’assistent de Miki Oca ja s’havia penjat un or europeu fa sis anys a la capital hongaresa i un altre l’any anterior al Mundial de Barcelona 2013.
Com va viure la medalla d’or aconseguida a Budapest?
En una temporada atípica en la que una competició tant important com un Europeu es juga a l’hivern, aquest or ha estat molt especial i valorat. Vam començar la preparació el 9 de desembre i fins el 25 de gener no hem parat. Són dates en les que s’aprofita per estar en família i carregar piles i en any olímpic no és possible. Quan després de molt esforç i dedicació assoleixes l’objectiu més alt, la sensació és indescriptible. Per sort, tenim un equip amb majúscules, on les jugadores ho posen molt fácil, són excel·lents i saben quin és el camí per arribar.
Quina va ser la clau de la final?
Tant Rússia com nosaltres tenim potencial per guanyar. Som dos equips amb molt talent individual i ben treballats, amb estils de joc diferents. En jugar la final vam assegurar la classificació olímpica a Rússia. Però elles volien rematar-ho amb un títol que feia temps que no assolien. La clau, si és que n’hi ha alguna, és que les nostres jugadores van seguir el pla de joc establert del primer a l’últim minut, independentment del resultat, amb confiança i amb el caràcter que solen mostrar en aquests partits.
S’esperaven penjar-se l’or?
Degut a la igualtat que hi ha entre sis seleccions a nivell europeu, sabem que la distancia entre guanyar o perdre és molt petita. Però tenim capacitat per lluitar per l’or. I posem en aquest repte tota la nostra atenció, sigui quin sigui el camí que ens toqui recórrer durant el torneig.
Tenir el bitllet per a Tòquio els va donar més tranquil·litat?
Ens va ajudar a pautar millor altres objectius a mig plaç. Però quan jugues no hi penses. Tenim unes jugadores que precisament demostren cada dia estar acostumades a rendir molt bé sota pressió.
Com es reparteixen la feina amb el seleccionador, Miki Oca?
El Miki és el seleccionador amb qui tothom voldria treballar. És senzill, planer i valora tot el que opinem els que estem aprop seu. He après moltíssim amb ell i ell et dirà que de nosaltres també. Ha aconseguit formar un equip de treball on la confiança és el pilar fonamental. Durant la preparació, el Miki marca les traces generals i entra només en els apunts més tàctics, i a mi em toca coordinar tot l’equip de treball, distribuint càrregues i continguts dels entrenaments. Durant la competició ens dediquem tots molt més als ajustos tàctics i estratègics. Aquí hi entra molt tot l’anàlisi de vídeo.
Les tretze internacionals de Budapest poden repetir a Tòquio?
Les preparacions comencen amb 18 o 20 jugadores, i aquesta última no ha estat una excepció. Són llargues, de vegades amb imprevistos. Les llistes per a cada competició són obertes. Queda molt encara.
Quines seleccions l’han impressionat més a Budapest?
Ens coneixem tots molt i sabem que hi ha molta igualtat. El fet que els Països Baixos, l’únic equip que ens ha guanyat a Budapest, s’hagi quedat sense medalla, parla molt de la igualtat entre aquests equips.
Com valora l’actuació de les tres jugadores del CN Terrassa, Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili Peña?
Són tres jugadores que han acumulat molts minuts en aquest Europeu, perquè tenen una incidència molt important en el joc de l’equip. Cadascuna en el seu rol, ens donen coses molt importants, tant en atac com en defensa. Segueixen millorant any rere any. Segur que aquest títol farà que tinguin més ganes i confiança en un any tan important.
Se’ls farà llarg el camí fins arribar als Jocs Olímpics?
Gens llarg, crec. Portem ja gairebé quatre anys de camí per a aquests Jocs Olímpics. Ens queden uns mesos i molt de treball per fer.
Quin marge de millora té aquesta selecció?
Des de l’staff tècnic sempre intentem millorar el joc. A més, l’equip es composa de moltes jugadores i està en constant evolució. També hi ha aspectes més analítics que poden millorar després la globalitat del joc, com aspectes tècnics, condicionals, de maduresa i lògicament també tàctics. En tots aquests vessants, al llarg de la preparació i durant la competició, els tècnics anem prenent apunts i nous reptes de millora. Sempre creiem que podem tenir una millora gran encara, sí.
Sóm davant la millor generació femenina de la història?
La història del waterpolo femení espanyol és força recent. Evidentment, si valorem els títols aconseguits en aquesta última dècada, es podria dir que sí. Però cada moment ha tingut la seva importancia i les jugadores que van ser pioneres del nostre esport en el seu dia i van obrir camí també van ser una gran generació, amb talent però segurament sense les possibilitats i l’estructura de treball del que avui gaudeixen les campiones. No em plantejo fer comparacions. Simplement gaudeixo d’aquest extraordinari grup de jugadores que tinc la sort d’ajudar a dirigir.
Amb quin objectiu afronten els Jocs de Tòquio?
Als Jocs Olímpics anirem com a cada campionat. Sent conscients que hi haurà cinc seleccions europees amb clares opcions, a banda dels Estas Units, Austràlia, el Canada i la Xina lluitant per les medalles. Lògicament, com que nosaltres som dins d’aquest grup, anirem a preparar la competició amb rigor, esforç i determinació per estar el més amunt possible. I si pot ser amb una medalla serà el màxim.
Quines són per vostè les cinc millors seleccions del món avui en dia?
En aquestes qüestions acostumo a ser tremendament pràctic. Són les cinc primeres classificades de l’últim Mundial: Estats Units, Espanya, Austràlia, Hongria i Rússia.
Com van celebrar la medalla d’or?
Les jugadores van anar a sopar fora i van celebrar-ho fins ben entrada la nit. Els entrenadors vam sopar junts a l’hotel i després vam anar a prendre alguna cosa més tranquils.
Han rebut moltes felicitacions?
Quan assoleixes un èxit així, tens molta visibilitat i la veritat és que t’arriben felicitacions de tot tipus, des de la Casa Reial fins a d’altres esportistes o patrocinadors. Les que més valores, però, són les dels que són sempre prop teu, les de la teva família i els teus amics.
