Qui no coneix sant Joan Bosco? Tal dia com avui (de l’any 1888) ens va dir adéu. No necessita cap presentació. Tothom sap que fundà l’orde salesià. Una congregació que rep el nom a partir del patronatge de sant Francesc de Sales (la festa del qual s’esqueia fa set dies).
El que tal vegada molts no coneguin és que, alhora, fou escollit patró del món del setè art. Hom podríem preguntar-nos-en el motiu, quan el primer film data de deu anys més enllà. No endebades Dom Bosco distreia els seus joves amb teatre, màgia i altres entreteniments. Justament per això la gala cinematogràfica dels premis Goya se celebrava fa set dies. Casualment, enguany la cerimònia ianqui dels Oscar tindrà lloc d’ací a nou dies. Poca broma!
Cada any, en llurs dates respectives, em ve de gust bastir-los sengles articles. No me’n puc estar. Em seria ben fàcil tibar d’arguments idèntics, ja emprats anteriorment. Però no! Em sento obligat a rumiar nous esquemes. En aquest sentit, avui m’endinsaré en el nucli profund de molts dels pensaments i sentències de Dom Bosco.
Reitero, de bell nou, que m’estimo els salesians a mort. Guardo un record inesborrable dels onze anys que em vaig passar a les seves aules. Allí vaig imbuir-me d’un estil educatiu arrelat en principis humanístics i religiosos que van forjar la meva formació.
Dom Bosco predicava que "cal treballar com si mai no haguéssim de morir. I viure com si ens haguéssim de morir cada dia". Això sí, el treball orientat sempre a fer el bé. En el camp pedagògic, prestant una atenció especial als alumnes més necessitats. No perdent de vista que, "sense confiança i amor no hi pot haver bona educació". Ja que parlem de treball, no parava de dir que "el nostre pitjor enemic és la mandra. Cal combatre-la sense defallir".
"Mai no pots fer fora de classe un alumne negligent. S’ha d’ésser pacient amb les seves entremaliadures." "La paciència poleix moltes dificultats." Ma mare deia que, quanta més se’n gasta, més se’n té.
Per al nostre personatge, "ésser bo tan sols implica la pràctica de tres reptes: alegria, estudi i pietat". Avui, sens falta, se’ns presenta una immillorable oportunitat de reflexionar sobre tot plegat. El cor ens ho agrairà. I l’entorn o proïsme també. Som-hi, doncs, i visca Dom Bosco!
