Juan Antonio March, ambaixador d’Espanya a les NNUU de Ginebra i a l’Organització Mundial de Comerç, ambaixador de Rússia i dels Països d’Àsia Central, va ser el convidat dimarts del Fòrum Obert del Rotary Club, on va presentar el seu darrer llibre "Poder y Futuro". El diplomàtic català, que al seu treball fa un retrat de vins líders mundials des dels anys vuitanta fins ara, va reflexionar sobre el futur dels lideratges, sobre el canvi de les estructures econòmiques i va fer un vaticini:"D’aquí a quinze anys, tots els premis Nobel seran xinesos".
Coneixedor dels ecosistemes polítics i econòmics de mig mon i, en particular, de la realitat econòmica i social del gegant asiàtic, March va explicar que després de l’esclat econòmic i comercial de la Xina arribarà, en poc més d’una dècada, tota una generació de líders mundials en les principals disciplines. "Actualment els americans tenen a la universitat 15 milions d’estudiants i només 7 volen ser líders, els millors en les seves especialitats. A la Xina hi ha 140 milions de nois i noies entre 15 i 25 anys que es preparen per ser els futurs líders mundials en diferents àmbits. D’aquí a quinze anys, la totalitat dels premis Nobels seran xinesos".
És important conèixer el canvi que s’acosta per "preparar-se -defensa el diplomàtic-. Hem de fer un gran ajust en el sistema educatiu".
Rússia i Turquia
En un moment de la ponència, Juan Antonio March va fer referència a la necessitat que Occident i en particular Europa "facin un acostament a Rússia i Turquia". Després d’una dècada entusiasta d’Europa amb Boris Yeltsin -va explicar March- el bloc occidental va tancar la porta de l’OTAN a Rússia. Ara, "el nou imperialisme soviètic rau en la incapacitat d’Occident d’oferir-li un model, d’integrar-los en el nostre".
Líders versus comunitats globals
Juan Antonio March dedica la segona part del seu llibre a reflexionar sobre el futur i els nous models de lideratge mundial. L’escriptor apunta que els lideratges tradicionals donaran pas a una dinàmica de comunitats globals. Va citar un dels seus personatges, Shimon Peres, primer ministre israelià entre 2007 i 2014. En rebre l’Honoris Causa a l’Universitat de Lemonosov a Moscou, va dir que el segle XXI seria "el primer segle veritablement diferent de la història de la humanitat". L’home descobrirà el seu cervell, va vaticinar, i la capacitat de cada individu serà clau.
En el col·loqui, a la pregunta de si els lideratges col·lectius suplantaran els individuals, March va respondre que el futur passa per "una nova arquitectura política global que esperoni a cada individu a tenir el màxim de capacitats". Tot en un nou context de governança global, assentada en "en l’espina dorsal dels Drets Humans".
El ponent també es va referir a Terrassa al "desànim d’Europa. Respon a la falta d’un projecte comú -va dir-. L’any 1958 el projecte europeu s’esmerçava en no repetir la guerra. Després va venir el mercat únic, la moneda única i la incorporació de noves nacions. Fa deu anys que Eurpoa no té cap projecte. L’únic projecte és veure com resistim, com no ens desintegrem".
