A uns pocs quilòmetres de profunditat per sota la superfície, existeix el Món Subterrani. En cases i túnels, hi viuen unes trenta o quaranta mil persones, descendents dels colons que, unes dècades enrera, van engegar aquell projecte d’una societat que volien alternativa, millor en tots els sentits, alliberada dels problemes i conflictes que pateixen les nacions del Món Exterior, amb les quals no mantenen relacions. Fa uns anys, el Món Subterrani va patir un intent d’invasió per part d’un exèrcit d’"exteriors", que finalment que va aconseguir ser repel·lit. Arran d’aquell fet, però, i per tal de protegir-se de futures invasions, els seus habitants van fer de l’accés a la superfície un complicadíssim laberint, en què és quasi impossible trobar el camí correcte per arribar fins als dos extre¡ms.
"Sempre intento explorar algun terreny literari que no hagi tocat mai. El que realment em motiva a seguir escrivint és fer alguna cosa nova", diu Josep Gòrriz, escriptor terrassenc de trajectòria llarga, amb més de setanta llibres publicats, sobre aquest darrer, "Llum al Món Subterrani". Una novel·la que es desenvolupa en un context, descrit en el paràgraf anterior, d’entrada identificable amb la ciència-ficció, tot i que el temps és l’actual, "i els habitants del Món Exterior som nosaltres, en aquest segle XXI, ara".
La "somatina", l’ aliment total
La gran diferència amb els "subterranis" és que aquests han creat una planta els fruits de la qual són una galeta que proporciona tots els nutrients que necessita el cos d’una persona en vint-i-quatre hores. En mengen una cada dia (mastegar-la són trenta segons) i ja no necessiten ingerir res més durant tota la seva vida. Li diuen "somatina", a aquesta galeta, i quan el lector llegeix aquest nom, ja té una pista per orientar-se a "Llum al Món Subterrani", i sap que aquesta vegada Gòrriz ha escrit una novel·la en la tradició de les distopies que tenen en "Un món feliç" la seva obra de referència. Al "Brave New World" d’Aldous Huxley, "soma" és el nom del fàrmac que manté la població controlada i en estat de "felicitat".
En el Món Subterrani de Gòrriz,, el protagonista es diu Roure. Un noi jove, que tot i ser orfe de pare i de mare (va créixer en un hospici) no té cap problema , treu molt bones notes i està ben considerat en una societat "que ha solucionat el problema bàsic de la humanitat, l’alimentació, i on les persones es dediquen a estudiar, investigar, aprofitar la llum del Sol que es filtra per unes escletxes, excavar túnels i gaudir de la vida". Però Roure, ai, comença a pensar que tots els problemes existents al Món Exterior tenen el seu origen en la possibilitat o la por atàvica de patir fam. En el temps, els recursos i conflictes que es gasten en la producció i distribució d’aliments. "Està convençut que, per tant, tots els conflictes del Món Exterior s’acabarien també tingués la somatina. I ell creu que té la responsabilitat moral de donar la somatina als seus habitants."
Roure aconsegueix arribar-hi, i se n’adona que, si vol estendre la producció de somatina a tota la humanitat, i de manera ràpida, ha de fer-ho a través d’una persona que sigui molt famosa. Una celebritat a qui tothom si més no doni credibilitat quan digui públicament que existeix un arbre el fruit del qual és la solució al problema de menjar.
També hi ha una història d’amor a la novel·la. En Roure s’enamora de Lina, una noia que té un amic a les "altes esferes", que li obre la posibilitat d’explicar-li la somatina a un famós. Aconsegueix així parlar amb un empresari, un polític suposadament d’esquerres, un religiós (el Monjo Suprem) i fins i tot un futbolista "arxisupermultimilionari", un tal Cristian Bonaparte, que té tot el que vol però s’està fent gran i desespera perquè cada vegada surt menys a la televisió.
El secret de la "felicitat"
De totes les entrevistes, Roure en sortirà decebut. No l’entenen. La seva idea sempre xoca amb la personalitat d’aquests líders del Món Exterior en diversos àmbits, i d’aquí que Roure comenci a pensar que vol tornar a casa, al Món Subterrani. I en el camí descobrirà perquè ell és l’únic "subterrani" que ha sentit la necessitat de compartir la somatina amb la resta de la humanitat. Quan va néixer, la seva mare va estar alletant-lo uns mesos. Així doncs, en Roure no ha estat tota la vida alimentant-se exclusivament de somatina, al contrari de la resta d’habitants del Món Subterrani. Perquè la somatina no només alimenta, sinó que elimina els pensaments individuals, les emocions, l’expressió dels sentiments, l’anhel de llibertat i solidaritat latents en cada ésser humà.
"El tema de fons és ‘la felicitat en la submissió’, com ja va tractar Aldous Huxley, i la manera en què permet exercir un poder sense límits a les persones que formen l’elit governant d’una societat", assenyala Gòrriz. Una qüestió plenament d’actualitat, ara que es parla que, amb la tecnologia existent, ja estem vivint en un ‘capitalisme de la vigilància’, sobre la que convida a reflexionar aquesta novel·la "que m’ha costat molt escriure, però de la que n’estic força satisfet".
Les dades
Títol: "Llum al Món Subterrani"
Autor: Josep Gòrriz
Editorial: La Galera
Preu: 9,95 euros
