En ple segle XXI, és inconcebible haver de parlar d’aquest mot. Més encara, haver-lo hagut de “patentar”. Com contemplar, si no, el fenomen de la gent que té manca d’una llar per viure? En èpoques crues com les d’aquest hivern, refugiar-se a les portalades d’algun bloc de pisos, en el recinte d’un caixer automàtic o recórrer a algun alberg m’esglaia. Em trenca el cor.
La societat actual, suposadament qualificada “del benestar”, mai no hauria de permetre les grans distàncies entre fortunes acollonants i gent sense mitjans de subsistència. Que poc interessa el tema a la nostra classe política! És clar que, d’acord amb el “tants caps, tants barrets”, l’estadística electoral representa un gra de sorra a la platja. No interessa. Serà per allò que “una flor no fa estiu”? Quina pena!
Al llarg de la història, sempre trobem la figura del captaire, l’indigent, el “sense sostre”, l’emigrant en risc d’exclusió social, etcètera. Com pot permetre l’ONU l’abandonament de milers de refugiats derivats de conflictes bèl·lics endèmics en territori grec? La premsa ens informa que disposen de tendes de campanya per a unes cinc mil persones. Quan depassen les vuitanta mil. En condicions climàtiques duríssimes. Sense mínims en atenció sanitària, cultural i/o alimentària.
Les grans potències mundials centren l’estratègia a fer bullir l’olla de la indústria armamentística. Tot plegat engreixa llurs respectius PIB. Només es tracta de fer ulls clucs a un problema humanístic que no té perdó de Déu. La gran declaració dels drets humans (datada el 10 de desembre de 1948) és paper mullat. Un brindis al sol. Una presa de pèl. Una vergonya que hauria d’enrogir el rostre de la classe política internacional.
A nivell estatal, cal prioritzar una profunda/ràpida anàlisi de les causes que provoquen aquest problema: ruptures o trencadisses de lligams familiars, laborals o socials poden esdevenir l’eix central en la guspira del “foc” que crema. El moll de l’os que manté la vigència d’aquest autèntic esquelet s’ha de farcir d’una densitat càrnia que forci a anar revertint la situació€ Mirar cap a un altre costat esdevé pura hipocresia. De moment, faig per esbombar els fets. Hi ajudaré?
