A quinze minuts del final del partit entre el Terrassa i l’Europa del passat diumenge, l’entrenador del conjunt egarenc, Xevi Molist, va donar entrada al terreny de joc Àlex Poves substituint David Corominas. No va ser un canvi qualsevol, almenys en la vida esportiva d’aquest davanter qualificat de 27 anys i bon recorregut en el futbol català que vuit mesos abans, el maig de 2019, es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll dret. Per davant, el quiròfan i una llarga recuperació amb moments difícils on llençar la tovallola és una idea que sobrevola el cap de qualsevol. “Estic molt feliç de tornar a jugar. És molt temps sense fer-ho i és la segona vegada que en trenco el genoll”, va dir poc després de tornar a trepitjar un terreny de joc. “Són vuit mesos en què passes per moments durs, en què et sents sol. La família és qui et dóna més suport, els que sempre hi són. Ara em toca gaudir del moment i aportar a l’equip allò que em demani l’entrenador.”
Poves va arribar al Terrassa en plena recuperació de la seva greu lesió. El Prat no li va renovar el contracte després de tres temporades en el club i va trucar a les portes del Camp Olímpic buscant l’aixopluc d’un equip, on es pogués sentir part d’un col·lectiu. “Al Terrassa li haig d’agrair tot el que ha fet per mi”, diu. “Ha estat un període dur per com va ser, per com em vaig lesionar, per com vaig sortir del meu anterior club, que penso que no va ser del tot correcte. Però a Terrassa m’he sentit molt a gust des del primer dia.” Diu que abans de trepitjar de nou la gespa no estava nerviós. “El que sí estava era ansiós, per jugar, per trepitjar el camp i dir: ja està.”
La tornada
Feia unes setmanes que tenia l’alta. Però Molist tenia dibuixat el calendari de la seva tornada amb la data d’aquest diumenge marcada en vermell. En primer lloc per no córrer riscos i en segon per ser un partit contra l’Europa, un club en el qual Poves ha jugat. “Tot ha estat parlat i pactat amb Xevi Molist”, explica. “La gent es preguntava perquè no jugava. Però calia anar amb compte. A Banyoles ja em vaig canviar en un vestidor i això ja va ser un pas endavant. I contra l’Europa era el primer dia que estava a disposició de l’entrenador.”
Admet que la por és un sentiment lògic en aquests processos. “Fa unes setmanes sí que és cert que tenia nervis. Però aquests darrers dies he entrenat molt bé, posant el peu. Has de trencar barreres, que et donin un pal i vegis que no t’has trencat. Això se supera amb partits, amb minuts i recuperant la normalitat.” Ara, per tant, el cap només pensa a acabar bé la temporada. “Tenim un equip molt complet, amb molts bons jugadors. Podem fer “play off” i més”.
