La part de la meva feina que m’és m’agrada, és la d’escriure en solitari. La d’emportar-me l”escaleta’ del capítol o d’una escena a casa i buscar la manera de treure-li el màxim suc possible a aquelles idees un pèl més generals que s’han consensuat prèviament a la reunió. Tot i que en el món de les sèries, a diferència del cine, la part més important de la feina sol fer-se a la sala de guió amb la resta de l’equip, ‘escaletant’ tots junts i buscant per on ha d’anar la sèrie”, conta l’Èric Navarro, graduat per l’Escac en l’especialitat de guió i que ha treballat en ficcions com “Cites” o “Benvinguts a la família”, emeses a TV3.
Vivim en una “època daurada” de les sèries que va iniciar-se, segons Enric Pardo -també guionista sorgit de l’Escac- amb “‘Los Soprano”, “The Wire” i “A dos metros bajo tierra”. “Són els tres títols que ho canvien tot”, opina. Aquest perllongat moment àlgid de la ficció seriada ha revaloritzat la figura del guionista. “El que hi ha hagut és un canvi de paradigma que ha tornat a posar, just al centre, els narradors i la narrativa -afegeix-. I ha propiciat que les autories d’una obra audiovisual, d’una sèrie o d’una pel·lícula, siguin cada cop més compartides i ja no recaiguin exclusivament en el director”.
L’oferta creixent de plataformes en “streaming” (com Netflix, HBO, Movistar+, Amazon Prime Video… Apple TV o Disney+ -que arribarà a Espanya a finals de març-) ha contribuït d’una forma decisiva al “boom” de les sèries. I, de retruc, a posar el focus en un professional, el guionista de ficció, al món del qual avui ens acostem.
L’Enric Pardo té 42 anys, va néixer a Castelló, però viu a Barcelona. Quan va entrar a l’Escac, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, situada a Terrassa, ja sabia perfectament que seria guionista, perquè volia escriure i explicar històries. “La tasca del guionista d’una sèrie pot anar des de generar la idea inicial fins a desenvolupar-la, construir els personatges, crear les trames, les situacions, escriure els diàlegs, donar-hi a tot un to determinat…”, diu.
Pardo ha treballat darrerament en la tercera i última temporada de “Mira lo que has hecho” (Movistar+), una comèdia protagonitzada per Berto Romero que gira entorn de la paternitat i que s’estrenarà pròximament. Pardo n’és el guionista, juntament amb Rafel Barceló i el mateix Berto.
Quin és el procés creatiu, per exemple, en una ficció com aquesta? “Cada equip de guionistes té una forma de treballar diferent. Nosaltres intentem no fer reunions diàries, sinó cada dos dies, més o menys, i no massa llargues -explica-. Junts desenvolupem les escenes, pensem què hi passarà d’una manera general, i després ens les dividim perquè cadascú a casa seva n’escrigui els diàlegs. Aleshores les portem de nou a la reunió, les comentem i ens les creuem entre nosaltres. Així totes les escenes passen per les mans dels tres”, comenta. “Al final el Berto, que és qui marca el to de la sèrie, perquè al cap i a la fi la història parla de la seva vida, les retoca; dona una homologació de mirada al conjunt de les escenes”.
Pardo considera que històricament el món del cine no ha tractat els guionistes com es mereixien, però que “ara la llibertat i la capacitat de prendre decisions creatives que dona la ficció televisiva ha posat els guionistes en un lloc privilegiat”. Per cert, si li demanem que ens recomani alguna sèrie, ens suggereix que recuperem una comèdia dels 90, “Seinfeld”.
Sèrie de terror
Oriol Capel, guionista de comèdies de tant èxit com “Aída” o “7 vidas”, lliga el moment de llibertat creativa a què es refereix Pardo a l’aparició de les plataformes a la carta: “Abans que sorgissin els canals de vídeo sota demanda, era molt difícil que cadenes generalistes com Telecinco o Antena 3, t’acceptessin una sèrie de terror o depèn de quin ‘thriller’, perquè les sèries havien d’estar pensades per a un públic molt generalista per tal de congregar al voltant de la tele com més públic, millor”.
“Amb les plataformes -afegeix- és possible crear sèries de ciència-ficció, de terror, o que siguin exclusivament per a adolescents… és a dir, que vagin a uns públics molt concrets. De fet, la ficció a les cadenes generalistes està costant que enganxi, perquè tampoc tenim molt clar quin tipus de públic hi ha al darrere de la pantalla”.
Capel es qüestiona el concepte mateix de “sèrie de televisió”. “En seguim dient així, però realment ara les veiem a l’iPad, al mòbil, a l’ordinador portàtil…”. I això també ha canviat la manera com els guionistes s’enfronten a la feina: “Abans, els qui escrivíem per a televisió, sabíem que creàvem guions per un moble més de casa, i érem conscients que la gent s’aixecava per anar a la nevera, al lavabo… Ara l’espectador té un paper més actiu. Pot parar la sèrie en el moment que vulgui i recuperar-la en el punt que desitgi. O pot veure’n quatre capítols seguits…”
Com a guionista, Capel assenyala que és fàcil que t’acabin encasellant. “Jo fa 20 anys que escric comèdia i és pel que sempre em criden”, diu rient. Explica, a més, que el desgast que suposava liderar un equip en un rodatge, el va fer decantar, ja quan estudiava a l’Escac, per centrar-se en la tasca de guionista i no de director.
Si li preguntem quina és l’última sèrie que ha vist, ens parla de “Watchmen”, una ficció de superherois que “li ha encantat”. En general aquest gènere (“The Flash”, “Iron fist”, “Arrow”, “Jessica Jones”…) “és un somni que tenia des dels 11 anys”. També recomana de veure “Chernobyl”.
Igual que Capel, no ser gaire amic de les llargues i intempestives hores que sovint implica un rodatge va ser un dels motius pel qual l’Eduard Solà, de 30 anys i també sorgit de la factoria Escac, va decidir ser guionista. “A més, des del punt de vista intel·lectual, els rodatges no em semblen gaire interessants. Hitchcock deia una cosa així com que els rodatges són un tràmit”, apunta. Tot i que avui està més focalitzat en el cinema, en l’actualitat Solà prepara una sèrie, una adaptació d’un “best-seller” que previsiblement es podrà veure a la plataforma HBO. També va ser guionista de “Sé quién eres” (Telecinco), “Cites” i “Benvinguts a la família” (TV3).
“En aquesta última era un dels argumentistes, que són els que estan en una sala, asseguts en sofàs, pensant què ha de passar a la sèrie; i van enganxant pòsits a la paret i quadrant tot el que succeirà -detalla col·loquialment-. El que sol passar és que els argumentistes són també els guionistes”.
Tot i que cada producció és diferent, Solà concreta quins són els passos genèrics per configurar cada capítol. “Primer se’n fa una espècie de sinopsi; després se’n desenvolupa una ‘escaleta’, un document que consisteix en una enumeració de totes les seqüències que hi haurà; aleshores s’elabora un tractament, que és una escaleta més explicada, però encara sense diàlegs; i finalment es desenvolupa el guió en si, que recull tant les accions dels personatges com els diàlegs”.
Omnipresent
Solà es declara fan del guionista i productor estatunidenc David Simon, creador de títols com “The wire”, “Treme” o “Show me a hero”. I també considera que les sèries han contribuït a posar en valor la figura del guionista, en part gràcies al concepte de “showrunner”, entès com l’omnipresent professional que dirigeix i controla totes les àrees de producció d’una sèrie, i que té com a particularitat el fet de ser, sobretot, guionista.
Als Estats Units, els “showrunners” s’han convertit en veritables estrelles, amb noms com Damon Lindelof (que ha signat títols com “Perdidos”, “The leftovers” o “Watchmen”); Ryan Murphy (“Glee” i “American Horror Story”) o el mateix Simon.
Sobre les aptituds que ha de tenir un guionista, Solà destaca “la capacitat d’empatia”. “Per ‘construir’ personatges, al final es tracta de posar-te en el cap dels altres”, diu. A continuació constata que cada vegada hi ha més dones guionistes, malgrat que aquest ha estat tradicionalment un ofici protagonitzat per homes: “I és una llàstima, perquè aquest fet té conseqüències en les històries creades, ja que hi ha una mirada vers el món que s’està perdent, i que ha estat negada, igual que ha passat en la literatura o el teatre”. //
