Ahir va fer quaranta-tres anys de l’assassinat dels advocats laboralistes d’Atocha, a Madrid, a mans de l’extrema dreta. Terrassa no oblida aquest crim feixista. CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central va organitzar, davant la seva seu, un homenatge per recordar aquells terribles fets que van ocorre en plena transició cap a la democràcia. Un important nombre de persones, algunes d’elles amb banderes de la Segona República, i entre elles, sindicalistes, membres d’entitats socials i algun polític, es van aplegar al carrer de la Unió en el marc d’un emotiu record a les víctimes.
Va ser un acte senzill però intens. Tania Pérez Díaz, responsable d’assessorament a CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central, va obrir els parlaments tot recordant els fets d’aquell trist 24 de gener de 1977 que van esdevenir "decisius per al final d’una Dictadura que ja agonitzava. Recordar-los avui és imprescindible i més ara quan el fantasma del feixisme recorre Europa". Posteriorment, Enrique Rodríguez, secretari comarcal de CCOO, va recordar unes paraules d’Alejandro Ruiz- Huerta, l’únic supervivent de la massacre: A Atocha, no vam morir; a Atocha, ens van matar per defensar la democràcia, gent que no volia la democràcia i la llibertat". Segons Rodríguez, "no podem oblidar què va passar i quina és la nostra història, malgrat que encara ara la dreta i la ultradreta vulguin esborrar-la". L’auge de la ultradreta a Espanya va estar present en alguns moments a l’homenatge. Aquest sindicalista va ser molt crític a les posicions d’una ultradreta que diu que "no es pot arribar a tenir ministres comunistes perquè això pot acabar amb la democràcia. I és tot el contrari. Perquè hi ha hagut ministres comunistes i socialistes tenim la democràcia" I ara, "l’ultradreta està a les institucions sense complexos i volen canviar la nostra història". L’alcalde, Jordi Ballart, va tancar els parlaments assegurant que els fets d’Atocha configuren un moment "que mai hem d’oblidar perquè van marcar la història de la lluita per la llibertat i la democràcia al nostre país". Jordi Ballart va assegurar que, en comparació a les conseqüències de la Guerra Civil, per exemple, s’ha parlat poc de l’època de la transició a Espanya "quan el règim es resistia a cedir espais. Va ser un període d’esperança però també de molt dolor. Ens demostra com l’odi no pot tenir lloc a la nostra democràcia".
Va guanyar la societat
Però de tot allò va quedar quelcom positiu: un guanyador, que va ser la "societat que va aconseguir la democràcia", va afegir Ballart. Ara més que mai s’ha de continuar la lluita perquè "la ultradreta ha entrat amb força a les institucions amb un discurs de mentides, odi i racisme". Una vegada finalitzats els parlaments, es va guardar un minut de silenci acompanyat pel "Cant dels Ocells" al contrabaix. L’any passat, amb motiu d’aquest homenatge, es va col·locar a un pilar davant de la façana de l’edifici que acull la seu de Comissions una placa recordant els advocats d’Atocha. L’encapçala un vers del poeta Paul Éluard: "Si el ressò de la nostra veu s’afebleix, morirem", diu. En aquest lloc, molts dels assistents a l’acte van col·locar un munt de flors precisament perquè aquells terribles assassinats no s’obliden mai.
