El Banco Comercial de Tarrasa ja no existeix. Hereu del Banc de Terrassa (magníficament historiat per Adrià Royes al seu llibre "El Banc de Terrassa en el marc de la decadència bancària catalana, 1881-1924)", va ser absorbit l’any 1956 per l’Alemany Transatlàntic, filial del Deutsche Bank. Però, sorprenentment, les seves accions encara es compren i es venen. Per descomptat que no pels drets de propietat o de percebre dividends, perquè és una entitat que va desaparèixer, sinó com a peces de col·leccionisme, tal com si fossin segells o monedes. Són peces d’escripofília, que és el nom que rep el col·leccionisme i l’estudi d’accions, obligacions, emprèstits, cupons i altres certificats de títols comercials o públics que han perdut el seu valor com a inversió. I a l’escripofília dedica un estudi el butlletí del darrer trimestre de l’any (el 511) de l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa.
Malauradament, encara està per fer un estudi i una catalogació dels valors financers i afins emesos a Terrassa. Però l’article, obra de Santi Rius, esmenta i reprodueix alguns dels exemples més buscats pels col·leccionistes. Com ara una acció de Fomento de Tarrasa de l’any 1923 (valor nominal: 500 pessetes) il·lustrada amb un "preciós gravat de la façana del Gran Casino, que és on aquesta associació civil tenia la seu". Perquè resulta que algunes accions són autèntiques obres d’art del gravat, o porten preciosos dibuixos d’època.
És el cas del títol de cooperador de las "Fiestas conmemorativas del XV Centenario de la Fundación de la Sede Episcopal de Egara (n’hi ha de diversos valors nominals, cada un d’un color diferent), amb un gravat impressionant de les Esglésies de Sant Pere. Aquest títol és dels difícils de trobar, ja que se n’han conservat pocs exemplars.
Al peu d’una acció de 1940 de la Mina Pública de Aguas de Terrassa (una empresa que va néixer el 1842, és a dir, de la que hi ha molt per col·leccionar), Santi Rius recalca que "podem observar uns gravats al·legòrics que curiosament i llastimosament no tenen res a veure amb la nostra ciutat". També s’hi reprodueix una obligació hipotecària de la Casa del Pueblo de Tarrasa, emesa l’any 1904, i una acció del Banco Comercial de febrer de 1936.
L’ escripofília no té peces de períodes tan reculats com la numismàtica o la ceràmica. Les accions més antigues que es conserven són dels primers anys del segle XVII, quan neix el comerç internacional modern i les línies de navegació. És a partir de la segona meitat del segle XIX, amb la Primera Revolució Industrial, que comencen les emissions de certificats diversos. "Els col·leccionistes solen interessar-se per una època determinada, per un sector d’activitat industrial o comercial (mineria, finances, petroli, comerç, automòbil, tabac), per emissions de determinades àrees geogràfiques o també pel seu valor històric", escriu Rius. Alguns valoren el significat o la importància d’aquests valors en la història financera; altres, la bellesa dels dibuixos o gravats o la impressió i el treball artístic. Fins i tot n’hi ha que busquen els certificats per la signatura d’un personatge molt conegut (Walt Disney, John D. Rockefeller, Thomas Alva Edison).
Tot i l’existència de pioners com un tal Eseltine, que ja a finals del segle XIX, a Nova York, va començar a aplegar títols sense valor de l’època de la Guerra de Secessió, l’escripofília no va consolidar-se com un àmbit de col·leccionisme fins a la dècada de 1970. Ara és tot un món, que té les seves pròpies revistes, subhastes i cotitzacions, i que també suscita l’interès dels investigadors de la història de l’economia i els mercats financers. Perquè aquests documents són capaços d’explicar el creixement o el declivi d’una empresa, un sector o una nació sencera. Per això seria molt interessant la realització d’un estudi d’escripofília terrassenca.
Bitllets de transport públics
El butlletí de l’ACT també inclou una entrevista llarga a Joan Sánchez i Aguilera, que aquest any ha presentat a la seu de l’entitat l’exposició "Bitllets de transports públics. Per terra, mar i aire". Part d’una col·lecció motivada per la seva professió de viatjant d’empreses tèxtils. "Els primers anys viatjava per tot Espanya en transport públic, bàsicament en tren i autobusos de línia; per tant, ja vaig tenir accés a molta diversitat de bitllets, i, efectivament, els vaig començar a col·leccionar des de molt jove." La seva afició la va portar "fins al punt de remenar papereres i recollir bitllets de terra a les estacions de tren i autobusos". Sánchez també col·lecciona postals de marededéus, sobres de sucre de fondes, punts de llibre i etiquetes de fruites i hortalisses. A vegades ha anat expressament a Mercabarna a buscar-ne de noves, "i m’he comprat tomàquets caríssims només per tenir l’etiqueta!"
El butlletí de l’ACT es completa amb un article sobre l’associacionisme de Jordi Calvo, president de l’Associació de Poetes Terrassencs, i una reflexió sobre el col·leccionista del periodista Jordi Robirosa, a banda de notícies tant de l’entitat com del món general del col·leccionisme, i les seccions habituals.
