UN altre terrassenc seu des de dilluns a la banqueta dels acusats pel procés independentista. Pere Soler era el director general de la policia de la Generalitat de Catalunya durant els mesos previs a la celebració del referèndum de l’1-O fins a la intervenció de l’Estat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Aquesta vegada a l’Audiència Nacional, es tracta d’una continuació de la causa especial per la qual el Tribunal Suprem va jutjar la cúpula del Govern de la Generalitat i que va tenir com a conseqüència la polèmica sentència que manté els polítics catalans a la presó i entre ells el també terrassenc Josep Rull, conseller aleshores de Territori i Sostenibilitat.
Pere Soler ha manifestat sempre el seu optimisme davant la imminència d’aquest judici. Advocat de professió, les seves sensacions es mouen des d’un punt de vista molt tècnic. Sempre ha considerat que no es dóna el tipus penal, que ni ell ni els seus companys de banqueta han estat protagonistes d’una conducta delictiva i molt menys dintre dels paràmetres que exigeix la rebel·lió o la sedició. El judici s’ha iniciat amb la declaració de Josep Lluís Trapero, el referent de les forces policials de Catalunya, que va basar el seu prestigi en trenta anys de servei impecable al cos dels Mossos d’Esquadra amb el punt culminant de l’abatiment dels terroristes de les Rambles de Barcelona.
Trapero es va convertir també en un tòtem independentista, però la seva declaració com a testimoni davant el Tribunal Suprem i la que ha realitzat ara com a acusat han marcat distància d’ell i de la policia catalana com a col·lectiu amb el procés independentista. S’hauria de veure si la falta de tensió amb què s’està celebrant aquest judici i la distància marcada pels partits independentistes són perquè ho han demanat els acusats o bé perquè la figura de Trapero i la consideració que se’n té ja no són les que eren en un altre moment.
L’interrogatori del Ministeri Fiscal està sent especialment dur, molt preparat (molt més que els fiscals de l’anterior judici) i amb una insistència, rigor, reiteració i contundència que mostren quin serà el tarannà d’aquest judici. La fiscalia vol demostrar, més enllà de la teoria, la seva independència en un moment en què està qüestionada amb el nomenament de l’exministra de Justícia com a Fiscal General del Estado.