En aquests primers dies del 2020, després de les festes de Nadal i Cap d’Any, la majoria hem rebut algun regal dels nostres éssers estimats, i hem gaudit de l’instant màgic d’obrir el paper i comprovar què és el que hi ha dins. Aleshores, en aquell moment, la primera paraula que ens surt de la boca és un simple "gràcies!" o potser fins i tot un contundent "moltes gràcies!". Aquestes gràcies poden ser molt sinceres i des del cor, o bé simplement cordials, amb la finalitat de quedar bé amb el nostre interlocutor/a.
En qualsevol dels dos casos, donar les gràcies ens fa més humans, més propers, més educats i predisposa més positivament als del nostre entorn envers nosaltres per a futures ocasions. Tant és així que hi ha una expressió ben coneguda, que s’utilitza com a resposta directa a un "gràcies" quan el rebem: és el "de res", fent referència al fet que la persona que ha rebut l’agraïment no espera rebre res més a canvi més que aquesta paraula màgica d’agraïment que li hem dirigit.
Però no sempre és així per a totes les persones. Veiem com hi ha qui s’entesta a no fer-la servir i els motius que poden tenir aquestes persones desagraïdes per no pronunciar-la són:
1.- Hi ha qui en base als seus aprenentatges a la vida acaba eliminant del seu vocabulari aquesta paraula, i no la fa servir mai. És possible que aquestes persones creguin que donant les "gràcies" poden ser vistes com a dèbils, ja que al donar-les estarien devent quelcom al seu interlocutor. Entenen que tenen uns drets adquirits i no els cal agrair a altres el que facin per a ells/elles. Un parell d’exemples habituals: a/ Fills o filles que reben atencions dels seus pares però no els ho agraeixen específicament perquè entenen que són els seus drets inherents com a fills i també obligacions dels seus pares que van decidir portar-los a aquest món. b/ Clients que després de rebre alguna atenció d’un cambrer o botiguer no els ho agraeixen perquè entenen que les "gràcies" ja van incloses en el preu que paguen per aquests serveis i no cal doncs agrair-los específicament.
2.- Hi ha persones que, a mesura que el seu nivell econòmic de vida millora, tenen la capacitat de disposar de més que la majoria i consideren que no els falta de res, aleshores decideixen que ells ja no cal que donin "gràcies" per res, perquè no els correspon per nivell. Es consideren en una categoria superior, per sobre dels altres, i aleshores no els correspon a ells ser agraïts, perquè mereixen que els altres els adulin i els serveixin.
3.- Per la (mala) educació rebuda, en la qual potser han primat altres valors, però l’agraïment no ha estat gens present en la seva vida, hi ha persones que no tenen l’habilitat o capacitat de ser agraïdes i donar les gràcies pel que reben.
Per a tots aquests tres grups d’exemples, i per a la resta dels humans, ens val la reflexió següent: avui dia, molts donen per descomptades coses que consideren essencials i que assumim que ja hi tenim un dret adquirit, com la casa, el menjar, l’educació, la sanitat, la seguretat, els serveis (aigua, llum, gas), les infraestructures. Òbviament aquest llistat no és el mateix en tots els països i zones del món, i depèn del lloc i circumstàncies de naixement de cadascú el fet de partir d’una base més o menys baixa.
Amb aquest sentit més global, i per aportar una mirada diferent del que hem dit fins ara, compartir que hi ha religions i rituals en què donen "gràcies" per allò que encara no tenen, en confiança que ho tindran en un futur. Així, aquestes persones estan convençudes que cal donar les gràcies abans que es doni el mateix fet a agrair, en previsió que ocorrerà i els serà positiu.
Voldria acabar amb aquesta frase de la famosa presentadora nord-americana Oprah Winfrey, perquè dona per a una profunda reflexió personal: "Si agraeixes el que tens, acabaràs tenint més. Si et concentres en el que no tens, mai en tindràs prou".
Ser agraïts és simple, fàcil i ens pot aportar molt valor. És una decisió personal, es pot fer de forma pública o privada, verbalment o per escrit, amb un detall o sense, entre altres formes.
En canvi, ser desagraïts ens pots dur al "cantó fosc" de les relacions i que potser ens acabem convertint en uns desgraciats. La línia és molt fina. La paraula màgica "gràcies" és la clau per romandre al cantó positiu de les relacions humanes.
