Esther Lázaro és actriu, cantant d’òpera, investigadora i doctora en Filologia Hispànica. S’ha especialitzat en l’obra de Max Aub, de qui no només ha interpretat monòlegs sinó que també ha estat el tema de la seva tesi doctoral. La setmana passada va presentar a Terrassa el seu espectacle “Cançons de guerra i exili”, que ha interpretat per tot Europa i part d’Amèrica.
Vostè s’ha especialitzat en l’obra de Max Aub. Quan va néixer el seu interès per aquest autor?
Soc una lectora compulsiva i als 15 anys vaig llegir seguits tres o quatre llibres seus. Així va néixer el meu interès per Aub i per la Guerra Civil, que encara dura.
Fins al punt de fer una tesi sobre ell…
He estudiat la carrera de Filologia Hispànica i vaig decidir fer la tesi doctoral sobre Max Aub. Primer vaig pensar a fer-la sobre les seves obres de teatre però em vaig adonar que ja estava tot dit. Aleshores vaig descobrir que Aub havia escrit més de deu mil cartes i vaig decidir fer-la sobre la correspondència i buscar aquelles cartes on parlés de teatre.
Va haver de regirar molts arxius per localitzar tota aquesta correspondència?
Sí, però amb una beca de formació de personal investigador he pogut anar a investigar en arxius internacionals a París i a Mèxic. A Mèxic, en un petit arxiu, vaig descobrir vint obres seves inèdites. Llàstima que just aleshores s’acabava el termini de temps que tenia per fer la tesi i vaig haver de tornar.
Però durant tot aquest temps que va estar viatjant també va aprofitar per actuar, oi?
Gràcies a la beca he pogut viatjar i compaginar la investigació amb les actuacions. Tota la meva feina gira al voltant del teatre, la música i la literatura i em sento una privilegiada de poder-m’hi dedicar. “Cançons de guerra i exili” es va estrenar a París l’agost de 2017. He actuat en deu països europeus i també a Mèxic, Colòmbia i els Estats Units i he participat en festivals a Tenerife, Chiapas i Ciutat de Mèxic. Els festivals són genials per fer contactes.
Com ha respost el públic internacional?
La majoria del públic era d’origen espanyol o llatinoamericà però també m’ha sorprès trobar-me gent que després de l’espectacle, que era en castellà, em deien que no havien entès res però que tot i així els havia agradat molt.
Si els va agradar sense entendre l’idioma, és que ho devia fer molt bé…
A Europa hi ha més cultura teatral. També he presentat l’espectacle en versió conferència. Dura menys però funciona molt bé. Ho venc com una “conferència musicada” i els assistents s’animen i canten amb mi. Entre cançó i cançó dono moltes dades històriques.
Abans deia que havia esgotat el termini per fer la tesi. Ja l’ha publicada?
He passat un estiu molt intens redactant-la i la vaig presentar el 20 de novembre passat. D’aquí a uns mesos la publicaré. N’he de revisar una mica la redacció per donar-li un estil més literari.
Continuarà investigant?
Vull continuar investigant i tinc diverses sol·licituds de beques presentades.
Quins projectes té?
Tinc un projecte sobre l’actriu Maria Casares, per apropar al públic la seva figura. Un altre sobre José Monleón, que va ser una figura clau en l’obertura cultural dels anys 60. Estic en contacte amb la seva filla. També estic investigant sobre Mari Luz Morales, crítica teatral de La Vanguardia i primera dona directora d’un diari a l’Estat espanyol, que va ser inhabilitada i represaliada pels franquistes. He trobat un dossier impressionant sobre ella en un arxiu militar.
Els militars donen facilitats per accedir als seus arxius?
En el cas de la Mari Luz Morales no van posar massa pegues. És a dir, cal fer molts tràmits i molta paperassa, s’ha de ser constant i persistent, tenir molta paciència… Quan entres, et registren… Però em sembla que posen més traves a les persones que investiguen sobre algun familiar perquè la part emocional els incomoda.
I, pel que fa al teatre i la música, què està preparant?
Tinc la meva pròpia productora, Therkas Teatre. Treballo amb gent diferent a cada espectacle. He fet obres molt diverses però no falten mai els espectacles amb rerefons polític. La meva vocació és divulgar els temes relacionats amb la guerra i l’exili. Ara estic preparant un espectacle de poesia per fer al cementiri del Poble Nou de Barcelona. De nit.
Ha fet teatre i òpera. El cinema i la televisió són la seva assignatura pendent?
Estic oberta a tot però el teatre és el que més m’omple. Em genera adrenalina i em fa sentir realitzada. Des de l’escenari notes si el públic gaudeix, els sents respirar… A més, crec que aprens més actuant al teatre perquè una funció en directe és diferent cada dia.
