Només el 66% dels treballadors espanyols no té por de perdre la feina, segons un informe de la consultoria Randstad publicat a finals del 2019. És el tercer país més pessimista després d’Itàlia (61 %) i el Regne Unit (65%) i queda lluny de la mitjana europea (73%). Les raons? No solament hi influeixen les altes xifres d’atur, també la por davant la irrupció de les noves tecnologies en els entorns laborals pot augmentar aquesta percepció d’inseguretat laboral. De fet, segons l’informe Els treballadors espanyols davant l’automatizació", en què va participar la UOC l’any passat, un de cada cinc treballadors està molt preocupat perquè les màquines puguin fer innecessari el seu lloc de treball o posar en risc el futur en la seva empresa d’aquí a deu anys.
"Els estudis demostren, efectivament, l’existència d’un clima d’inseguretat laboral a Espanya provocat per les altes taxes d’atur, després de la crisi que hem patit. Tampoc no hi ajuda la precarietat de molts contractes temporals, especialment entre la població més jove», explica Beatriz Sora, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
Les dones (63%) són menys optimistes que els homes (70%), una tendència que s’ha revertit els últims anys, segons l’informe de Randstad, que destaca que la confiança de les treballadores per conservar la seva feina ha caigut set dècimes, mentre que la dels homes només una. «Les dones pateixen més precarietat, segons les dades d’Eurostat, amb una taxa més elevada d’ocupacions temporals o parcials, també ocupen feines menys protegides o sense conveni, i menys llocs de decisió», afegeix la professora de la UOC.
Es produeix, a més, una paradoxa, segons aquesta experta. "Tot i que són les dones les que pateixen un grau més alt d’inseguretat laboral, alguns estudis comencen a mostrar que són els homes els qui experimenten uns efectes més nocius davant la inseguretat. Certes investigacions senyalen que potser és per la distribució tradicional dels rols dins de la família que determinen la identitat d’homes i dones. Tradicionalment l’home acostumava a ser qui proveïa, mentre que la dona es dedicava a les cures, i per això ells reaccionen de manera més negativa quan senten que no compleixen amb el seu paper. Però és un tema que encara no és clar i hi ha diferents teories sobre la qüestió».
I quines són les conseqüències de la inseguretat laboral? Una gamma molt àmplia d’efectes negatius, tal com explica Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en recursos humans.
Disminució de l’autoestima
"Empitjora el benestar personal i laboral, tant el mental com el físic. Es pot produir, a més, una disminució de l’autoestima i desbordar la persona que el pateix i, en conseqüència, afectar també el seu entorn i generar problemes familiars". Les professores de la UOC també adverteixen de les conseqüències que els processos d’estrès tenen en les persones, i viure en un clima continuat d’inseguretat laboral produeix en molts casos insomni, ansietat, baixada de les defenses, mal de cap i cansament excessiu, entre altres. A més, entre els efectes demostrats sobre la salut, se sap que augmenta un 19% el risc de patir diabetis, segons va posar de manifest un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de Bristol i la University College London que van analitzar dades de 140.000 adults. Altres estudis han relacionat la pèrdua de l’ocupació amb l’infart i han demostrat com augmenta el risc de patir aquesta malaltia com més vegades s’enfronta el treballador a una situació tan estressant com l’acomiadament.
Els efectes, però, varien molt d’una persona a una altra i de les seves circumstàncies concretes. Les conseqüències tendeixen a ser més perjudicials com més grans siguin les càrregues familiars i la dependència econòmica del treballador. També solen viure pitjor aquesta incertesa els treballadors que tenen un contracte fix, ja que les persones amb una feina temporal afronten de manera diferent aquesta provisionalitat que en molts casos tenen assumida.
