Els col·lapses als serveis d’urgències ja no són episodis puntuals o realitats associades a l’epidèmia de grip. Els professionals de la salut denuncien que la demanda es dispara al llarg de tot l’any i que la pressió als serveis d’urgències és cada cop més sostinguda.
"Abans les aglomeracions a urgències descrivien una corba al llarg de la setmana, on l’arribada de pacients es disparava els dilluns i la situació anava millorant amb el pas dels dies per repuntar de nou després del cap de setmana", explica Xavier Lleonart. "Ara la pressió és molt més constant".
Factors com el creixement demogràfic i l’envelliment de la població al sector sanitari del Vallès Occidental Oest han incrementat la demanda dels recursos sanitaris, especialment als serveis d’urgències. La desestacionalització ja és una realitat estable i els dispositius d’urgències "han de fer front a situacions d’aglomeracions de pacients al llarg de tot l’any".
Un cas il·lustra el desplaçament de les puntes de demanda al calendari. "Les urgències de l’Hospital de Terrassa van viure la jornada més dura que recorden els dies 15 i 16 d’agost de 2018", explica Lleonart. En plenes vacances, l’activitat dels hospitals és ralentitza "però la demanda no i aquells dies es van atendre més pacients que en plena temporada de grip".
Mútua Terrassa admet en el comunicat emès ahir que l’elevada ocupació dels espais dels serveis d’urgències és una situació què "és dona, cada vegada més, en episodis de major durada i en major freqüència".
