L’aigua que tant ha marcat la història de la ciutat es nega a caure i caure bé. Com deia Raimon – "al meu país la pluja no sap caure"-, a Terrassa la pluja cau amb irregularitat, amb la variabilitat pròpia del clima mediterrani i, des de fa cinc mesos, de manera anecdòtica.
Des de les vacances d’agost a la ciutat només han plogut vint dies i amb precipitacions més que discretes. De fet, des de principis de desembre només ha precipitat els dies quatre, cinc i sis del mes passat, en total 97,2 litres per metre quadrat i divendres passat, només 13,8 l/m2.
Dels quatre dies que va ploure al novembre, cap va superar els insignificants 3,6 litres per metre quadrat. A l’octubre vam fer servir el paraigua cinc dies, tot i que amb una sola jornada de precipitació abundosa, el dimarts vint-i-dos amb 75,2 l/m². Al setembre, quatre dies amb un total que supera lleument els 12 litres.
Les dades corresponen a la mesura que des de fa dècades fa Infomet, des de l’estació meteorològica que el professor Josep Maria Gibert té al carrer Torrella. L’estadística del portal recull els darrers mesos una llista interminable de registres amb zero precipitacions.
Plou mal repartit i darrerament ben poc. El clima mediterrani acusa les conseqüències de l’escalfament del planeta amb una major concentració de les precipitacions, cada cop més erràtiques. El 1950 la variabilitat pluviomètrica, un índex de mesura meteorològica, era del 10 per cent i avui ha augmentat fins al 30 per cent.
