Abans de començar a desgranar aquest primer article de l’any vull deixar molt clar que no em considero una persona que discrimini ningú per la seva raça, gènere, condició sexual o posició econòmica, social o cultural. Després d’uns quants anys en aquest món m’agrada apropar-me a totes les realitats sense prejudicis i amb el convenciment que cada situació, cada persona, cada moment poden aportar-me molt en la meva singladura existencial. Dit això també vull manifestar la meva admiració per la multidisciplinària funcionalitat que tenen les dones, generalment, davant els procediments més tancats, encapsulats, que els homes mostrem a l’hora d’actuar. Elles són capaces de tenir una olla al foc, un nen a la banyera, la planxa encesa i mantenir una conversa per telèfon sense cap fuga mentre que ells necessiten, necessitem, compartimentar les nostres accions, una darrera de l’altra, per mantenir una estabilitat de comportament eficaç i rendible. Podem arribar als mateixos objectius però per camins diferents i és bo saber que el que ara descrivim tampoc és unànime i absolut, vull dir que hi ha dones que s’allunyen de la norma i homes que també ho fan.
Aquesta primera reflexió em porta a igualar escrupolosament homes i dones en totes i cadascuna de les seves possibilitats per entomar el dia a dia amb les mateixes garanties d’èxit, sense cap diferència, més enllà que la tipologia esquelètico-muscular dota els homes d’una fortalesa física superior i més enllà també d’una extraordinària capacitat per remoure i traginar els esdeveniments que les dones tenen davant el passotisme excels del sexe masculí. En converses nadalenques he escoltat coses que m’han fet pensar en com hi ha un grapat de qüestions per a les quals les dones són capaces de sacsejar les seves vísceres, afectant els seus sentiments i comportaments. Els homes, si tenim el futbol, un bon menjar i potser una conversa una mica pujada de to, ja som capaços de tirar la nostra vida endavant, les dones no. Les dones necessiten defensar la seva ubicació a la sala de Body Gym, córrer per asseure’s en un lloc determinat a l’hora de celebrar alguna cosa i mantenir un control respecte de a qui li toca portar les postres, o el primer plat, en la propera trobada. Les dones parlen i fins i tot es barallen dignament per una ganyota, una mirada o un xiuxiueig entre dues d’elles a esquena de les altres. Les dones fan càbales al voltant de com acabarà una relació d’alguna amiga o com de deixada pot ser la companya del costat, les dones necessiten salsa romesco a la seves vides, els homes amb una mica d’oli que ens greixi i una mica de vi que ens entoni ja en fem via.
A més, m’agrada la classe i sofisticació amb què elles s’assabenten i tracten totes i cadascuna de les coses que esdevenen notícia en el seu entorn proper, relacions noves, ruptures, enganys i tota mena de qüestions íntimes i personals que farien feliç qualsevol editorial de la premsa rosa. Els homes mentrestant intentem saber l’hora del proper partit de futbol per la tele. Això sí arriba el gran dia, aquella tarda en què totes elles queden per fer un te a la cafeteria de moda i s’abracen i es fan petons com si s’estimessin de per vida. Tornen a xerrar de les seves coses però ara per uns moments s’obliden de tensions i estirabots i gaudeixen de l’instant, són veritables expertes en el domini de l’escena. El gènere humà, les dones, la diversitat de la gent, l’extraordinari món de les relacions humanes, elles, les dones veritables expertes en l’art de dissimular , de la dissecció social, de la minuciosa sàtira d’allò que les envolta. És així i això les fa peculiars, són coses de dones, només de dones.
Amb tota la meva estima i admiració.
