El pianista Lluís Coloma fa setze anys que reivindica el seu amor pel blues i la música del boogie woogie amb concerts que aconsegueixen omplir, any rere any, la Nova Jazz Cava, dins la seva programació nadalenca. La clau d’aquestes trobades és la presència de pianistes internacionals, amb els quals guarda no només una afinitat musical sinó que, moltes vegades, es tracta d’activistes tan apassionats com ell mateix.
El concert intenta, i aconsegueix, incorporar un clar component didàctic, des dels antecedents en els quals s’inspira aquesta reunió, fins a mirar de diferenciar els estils que conviuen dins aquesta tradició de piano.
La Nit de Reis ja va ser prou intensa per a deixar el llistó molt alt a la segona cita, la tarda del dia de Reis. El concert va aconseguir omplir la sala d’incondicionals, que van gaudir de més de dues hores d’intensitat pianística.
Tres microconcerts
Lluís Coloma, al capdavant del seu trio, va obrir la vetllada donant pas a tres microconcerts, de més de vint minuts, amb cadascun dels protagonistes. Lluís Coloma va escollir la interpretació de dos temes propis, i entremig, una peça de Lee Allen i la popular "Georgia In My Mind", un dels moments de més intensitat del concert.
De fet el blues i la vitalitat del boogie, o el regust d’altres temps a ritme de ragtime i stride, van conviure al llarg de la primera, però sobretot de la segona part, quan els pianistes van protagonitzar successius duets on van donar especialment fe de la seva rapidesa amb els dits, de la netedat del seu fraseig, de la seva capacitat per elaborar improvisacions coherents en un diàleg compartint el llenguatge universal de la música.
Tommy Weiss, un pianista de Munich a qui Coloma va conéixer a Nuremberg, va alternar també composicions pròpies amb un "Stride Medley" en record a Fats Waller, al final del qual se li van sumar els companys de trio de Coloma.
Pel que fa a Chase Garrett, va destacar la seva condició de representant d’una nova fornada de pianistes apassionats de l’estil; Coloma va conèixer a aquest músic de Iowa el 2007, quan era un joveníssim talent precoç, amb només 17 anys. Va ser a una trobada a Cincinnatti, organitzada amb un esperit similar a la reunió de Reis a la Nova Jazz Cava, on es reuneixin diversos pianistes per recaptar fons per als afectats amb càncer.
Garrett va portar a Terrassa no només el seu rejovenidor talent pianístic sinó també l’escalfor de la seva veu, amb peces com "Teardrops From My Eyes", amb la qual va obrir la seva aportació en solitari al concert. El músic també va evocar a Albert Collins i es va revelar com un dels més carismàtics músics del cartell internacional d’aquesta cita anual. Es podria constatar que el fet de mantenir una audiència fidel és la millor garantia per la seva continuïtat.w
