Demà, que és nit de Reis, molts infants satisfaran les seves il·lusions, embolicades en brillant paper de regal. Encara que no ocorre a totes les cases, alguns pares i mares atenen, amb el beneplàcit dels tres Mags d’Orient, les insistents peticions dels seus fills i els acaben obsequiant amb una mascota que no és de peluix, sinó que respira, menja i té en definitiva unes necessitats que caldrà atendre durant la resta de l’any.
Segons un estudi elaborat per la Fundació Affinity, un referent a Espanya en la difusió dels beneficis que els animals de companyia aporten a la societat, un 45 per cent de les famílies espanyoles que tenen fills d’entre 3 i 13 anys està valorant actualment adoptar, o bé comprar, una mascota. D’aquestes, gairebé la meitat (un 43 per cent) tenia previst fer-ho per Nadal, i un 71 per cent, en forma de regal per als seus fills.
La mateixa Fundació Affinity suggereix que els pares es facin algunes preguntes abans d’oferir, als seus petits, un gat o un gos com a present nadalenc (llegiu el requadre de la pàgina 3). Més enllà, també, dels dubtes ètics que genera que un ésser viu, que un animal, pugui convertir-se en un “objecte” de regal, la Fundació Affinity recomana, a aquelles famílies que desitgin incorporar un nou i pelut membre a la família, que “a més de pensar a anar a una botiga i comprar-lo, tinguin en compte altres opcions, com visitar una protectora d’animals i allà adoptar el gos o el gat anhelat”.
Valgui aquesta reflexió per posar el focus en l’adopció d’animals, una alternativa que s’ha anat consolidant els darrers anys. “A Espanya, entorn d’un 15 per cent dels animals de companyia -fonamentalment gats i gossos- que entren a les nostres llars, hi arriben a través d’adopcions”, explica Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity. “Aquesta xifra ens situa en uns nivells similars als de països veïns com França o Itàlia -afegeix-, però encara queda lluny d’un país referent en adopcions com Alemanya, on les protectores sovint reben més sol·licituds d’adopcions que no pas animals tenen en les seves instal·lacions”. És per això, indica Buil, “que molts alemanys acaben adoptant gats i gossos a protectores espanyoles, a través de procediments d’adopcions internacionals”.
Quatre potes
Hi ha molts motius per donar una nova llar als nostres “amics” de quatre potes. “Per començar, el simple fet que hi ha milers d’animals en protectores esperant una segona oportunitat”, apunta. “I també que si anem a una protectora, “allà coneixeran bé quin és el caràcter del gat o el gos, i ens n’informaran, de manera que serà més senzill que l’animal encaixi bé amb l’estil de vida de la família”.
A banda, la Fundació Affinity considera l’adopció com una peça clau en l’estratègia per abordar un problema que persisteix en el temps, els dels animals abandonats. Esterilitzar les mascotes per evitar cadellades indesitjades; que els animals estiguin correctament identificats per localitzar-ne l’amo en el cas de pèrdua; i promoure l’adopció per tal de donar una sortida, una nova llar i família als gats o gossos abandonats que acaben a les protectores, són els tres eixos als quals la fundació al·ludeix per tractar la situació dels animals que vaguen pel carrer.
Les xifres, en aquest sentit, resulten força xocants. Segons el darrer estudi “Ell mai ho faria”, elaborat per la Fundació Affinity, només l’any 2018 les protectores espanyoles van recollir del carrer més de 138 mil animals sense amo, entre abandonats i perduts. Sobretot es tractava de gossos (104.688), però també gats (33.719). L’arribada de gats a les protectores va ser més elevada durant el segon quadrimestre de l’any, perquè és època de cria.
Val a dir, que en el cas dels gats, moltes protectores i associacions especialitzades gestionen de forma regular les colònies de gats que viuen al carrer, i s’ocupen in situ de la seva alimentació, esterilització, del control de les cadellades i de la salut dels felins en general.
Cal ressaltar, a més, que la xifra al voltant dels 138 mil animals que les protectores recullen del carrer al llarg d’un any, ja siguin abandonats o perduts, s’ha mantingut força estable des del 2015. “De fet, el número de 138 mil correspon als animals que estan al carrer i arriben a una protectora, però segur que és més elevada, perquè n’hi ha molts que moren abans de gana o que són atropellats”, concreta Buil.
A Catalunya, Affinity constata que, cada any, 30 mil animals acaben abandonats o perduts. O el que és el mateix, 82 animals al dia.
Tal com hem esmentat, l’adopció permet oferir una nova vida als que poden convertir-se en els nostres nous adorables “companys de viatge”. Però la mateixa fundació convida a reflexionar sobre la responsabilitat que suposa incorporar, el dia de Reis o qualsevol altre, una mascota a la família.
I més si tenim en compte que, segons l’estudi d’Affinity, un dels cinc principals motius d’abandonament és, senzillament, que s’ha perdut l’interès pel gat o el gos. La raó principal són les cadellades no desitjades, seguida de la fi de la temporada de caça, els problemes de comportament de l’animal, així com la despesa econòmica que implica tenir una mascota.
Protectora
Val a dir que un cop recollits per les protectores, a Espanya, la majoria dels gats i gossos acaben sent adoptats (un 43 per cent); 18 de cada 100 tornen amb les seves famílies (l’augment en el nombre d’animals amb microxip en facilita el retorn quan es perden); un 16 per cent es queden a la protectora; i un 13 per cent se cedeixen a altres entitats, cases d’acollida o es reubiquen a colònies de gats.
Un altre aspecte que convé assenyalar és que moltes de les persones que adopten un animal s’inclinen per escollir un cadell, de manera que el temps de permanència en un refugi dels gats i gossos “bebès” sol ser més curt que el dels animals que ja són adults.
Des d’Ecologistes en acció, una confederació de més de 300 grups ecologistes, apunten a més a un altre problema derivat de l’abandonament animal. L’entitat assenyala que, a més de les mascotes tradicionals (gats i gossos) que acaben pels carrers, hi ha el cas particular d’alguns animals que són considerats com a espècies exòtiques invasores. Ecologistes en acció en cita exemples, com les fures, els ossos rentadors (els “mapaches”, en castellà”) o bé les cotorres.
Segons l’organització, l’abandonament d’aquest tipus d’espècies genera el problema afegit que creen importants poblacions al medi natural. I així hi ha el risc que aquestes acabin desplaçant les espècies autòctones i es converteixin en una amenaça per a la biodiversitat.
