Recentment, l’Àmbit Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació, a càrrec de la psicòloga Neus Calleja, per tractar el tema «Escoltar més enllà de les paraules» a partir de la pregunta: «Qui ens ensenya a escoltar?».
Va parlar sobre el procés comunicatiu, les dificultats en la comunicació, l’escolta activa/empàtica i les necessitats de ser escoltat/da. Per començar va preguntar als participants la diferència entre "escoltar" i "sentir": escoltar és fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa. En canvi, el verb sentir és percebre amb el sentit de l’oïda un so, sense necessàriament parar-hi atenció.
Va plantejar la sessió de formació de manera interactiva i es van realitzar diverses activitats: Qui m’escolta?, en què es va identificar: «Si tinguéssim un problema, a qui li explicaríem?», es va reflexionar: «Com és aquesta persona?» i es van definir les característiques o qualitats d’aquesta persona i el que es busca en ella. Una altra activitat va ser el dictat col·lectiu, en què un dels participants va explicar una imatge i la resta havien de dibuixar-la. I una nova activitat sobre com interioritzar la informació, en què un assistent voluntari explicava una imatge a un altre, i el següent la mateixa imatge a un altre, i així fins a quatre voluntaris. D’aquesta manera es veia com canviava la informació d’un interlocutor a un altre.
Tractà els elements de la comunicació i el feedback: «Mai sé exactament el que he dit fins que no escolto la resposta a allò que he dit» (Norbeto Wuener). També comentà l’escala de «pèrdues de càrrega» (allò que es vol dir, allò que es diu, allò que l’altre sent, allò que l’altre escolta…). A més, va descriure les diferents dificultats que té qui parla, qui escolta i aquelles que es poden trobar en el missatge: fer-lo massa llarg o massa curt, dificultats per expressar-se o d’organitzar el pensament; implicació emocional; manca de formació o de capacitat; excés d’informació; dispersió en el contingut; llenguatge no apropiat.
Aprofundí sobre l’escolta activa com a eina fonamental per a una bona comunicació més enllà de les paraules, i afirmà que requereix: intencionalitat, comprensió, desig i receptivitat, i l’escolta activa/empàtica requereix: percebre, intuir i sentir. I explicà les diferents actituds que s’han d’evitar en l’escolta activa: jutjar, tenir prejudicis, el radicalisme, la impaciència, interrompre l’altre, intentar ser protagonistes, interpretar el missatge a la nostra manera, aconsellar… A més, és important parar atenció al llenguatge verbal: reforç positiu, reformulació, clarificació, preguntes obertes; el no verbal: mirada, moviments, gestos, expressions i actitud corporal, i el paraverbal: volum, to, ritme i silencis.
El procés d’escolta s’estructura entre altres a: acollir, on s’ha de generar més espai i més esforç, posar damunt la taula tot allò a transmetre i el receptor ha de respectar-ne el ritme, el que diu l’altre, tenir paciència…; empatitzar, pot passar que en algun moment no es comprengui l’altre; clarificar, se senten coses, i les que no s’entenen o són contradictòries s’intenten clarificar a partir de preguntes obertes. La base de tota comunicació és escoltar l’altre, acompanyar-lo i intervenir-hi poc.
Per finalitzar, va enumerar una sèrie de recomanacions sobre què s’hauria i no s’hauria de fer a l’escoltar, com per exemple: hem d’escoltar l’altre amb cura i reflectir sentiments, plantejar preguntes obertes, portar la persona a una major claredat, però no hem d’explicar la «nostra pròpia història», ni jutjar o discutir, formular preguntes de sí/no, donar la raó del «problema». Fou un Espai de Formació que, com sempre, va permetre la reflexió del tema tractat i el diàleg profund davant la necessitat vital de ser escoltat.
