És ben sabut que les tècniques publicitàries utilitzen el coneixement que tenim de com funciona el nostre cervell en la gestió de les emocions per tal de poder tocar-nos la fibra a l’hora d’apropar-nos els seus objectius a les nostres butxaques i també a les nostres intencions i comportaments. D’exemples, en tenim moltíssims en aquesta direcció. Els anuncis de la Marató de TV3, les campanyes de Trànsit, les històries de la Loteria de Nadal emeses per televisió, etc. S’intenta arribar a l’essència emocional de la gent per poder estimular algunes accions i inhibir-ne unes altres mitjançant propostes de reclam emotiu que fan que sentim quelcom per, primer, parar-nos a reflexionar i més tard prendre decisions d’algunes coses que hem de fer -col·laborar amb la Marató i comprar dècims de loteria- i d’altres que hem d’eliminar -conduir sota els efectes de l’alcohol, les drogues o fer-ho anant massa ràpid o mirant el mòbil.
Diríem que són estratègies que, basant-se en els sentiments de les persones, volen assolir uns objectius més o menys lloables i ètics. En aquest sentit m’agradaria parlar de com una conegudíssima companyia de seguretat, molt implantada en els nostre país, ha fet de la seva campanya de màrqueting una utilització persistent de la por que les persones humanes tenim en el nostre interior per poder incrementar les seves vendes i la seva implementació. Ja fa mesos que escoltem pels diferents mitjans de comunicació simulacions de la realitat a on els robatoris a botigues, les entrades nocturnes en els habitatges i últimament les agressions personals en el carrer són reiteradament exposats per tal de fer córrer entre la gent la perillositat que tenim en la nostra societat, ells són la solució a qualsevol ensurt, ells són els que faran disminuir la nostra angoixa i la nostra por davant de totes i cadascuna d’aquestes situacions que ens mostren en els seus anuncis. Tot i això sempre i quan comprem i instal·lem les seves alarmes amb control permanent i connectades a serveis de seguretat o que portem un xip personal a la nostra jaqueta capaç de protegir-nos en qualsevol moment del dia i en qualsevol circumstància. Senzillament mesquí.
Vivim en una estructura social eminentment segura, som capaços de passejar per les nostres ciutats amb franca tranquil·litat i els índexs de robatoris a comerços i habitatges, amb els repunts habituals en èpoques de crisi, són bastant estables i allunyats de grans catàstrofes que atemoreixen la població. Sempre hi ha hagut robatoris i agressions que hem d’intentar evitar i protegir-nos-en però la utilització reiterada d’aquests episodis per tal de generar una por augmentada a partir de l’escenificació d’una realitat, existent però minimitzada, que busca, més enllà d’una posició neutral i vertadera, un augment del neguit de la gent i de la necessitat d’haver d’adquirir els seus productes per sentir-nos més emparats i vigilats es converteix en una tècnica publicitària rebutjable i gratuïta, que fa que el nostre fons col·lectiu quedi afeblit per les intencions maquiavèl·liques dels publicitaris que han parit aquesta campanya.
No volem ser gent poruga, sabem que en el món passen coses, hi ha robatoris i també sabem que les alarmes ajuden a evitar-ne algunes, no totes. No cal que la vostra proposta de vendes sigui mitjançant les ganes d’atemorir-nos i posar-nos nerviosos, potser si ens expliqueu la qualitat, fiabilitat i contundència del vostres productes serem coneixedors de què oferiu sense haver de sentir-nos desprotegits, directament segurs.
