IBANT d’adagis, cada any em carrega més la forta hipocresia del Nadal. El títol triat significa que, “si tens diners, ho pots comprar tot”. Anys enrere, amb molts menys mitjans, el conjunt nadalenc tenia un altre sentit. El cert, però, és que “Déu dóna torrons a qui no té queixals”.
Els torrons són un producte derivat de la cocció de mel, afegint-hi ametlles (pelades i torrades) amb sucre. També s’hi pot escaure l’ou, per emulsionar. La fama se l’enduu la província d’Alacant. La que fou batejada com “la millor terreta del món”. El motiu rau en un tipus de terra que s’emprava per netejar els estris de la cuina. Actualment, tanmateix, molts jubilats europeus s’hi instal·len, atrets pel seu bon clima. Ja veurem, ara, quina decisió prenen els anglesos, arran del Brexit!
Reprenent el fil del torró, als egarencs, no ens cal fer cap escarafall per comprar-ne del bo. A poc més de cent quilòmetres, en fan un de boníssim a Agramunt. Es pot conservar perfectament força mesos, consumint-lo tot l’any. Mai no he arribat a entendre l’estacionalitat de les joguines o la dels mateixos torrons. Segueixo insistint en la tesi que tot aniria de conya si de cada dia en féssim un Nadal.
Contràriament, no serà per allò que ens deixem entabanar fàcilment sense adonar-nos-en? Ho dic en la “diada dels innocents”, quan hi ha un munt de coses que pengen d’un fil. Començant per la patètica situació política. En aquest punt, és una autèntica presa de pèl la tanda de converses PSOE-ERC. Com alhora ho és la picabaralla constant entre els exconvergents i la resta d’opcions nacionalistes. Continuant amb un entorn de carrer prou desgavellat: desnonats, gent exclosa per la voracitat d’una societat injusta, una sanitat i un món educatiu desemparats de pressupostos, uns treballadors als quals han “atracat” en un conjunt de drets adquirits “and so on”.
L’arranjament i ajust de tot plegat no passen per centrar-ho tot en el món dels diners. El missatge i el pòsit que ens haurien de deixar les festes nadalenques van molt més enllà€ No seré pas jo qui acabi de completar la reflexió. Cada lector és prou intel·ligent per a fer-ho. Oi?
