iversa, multicultural, vibrant, innovadora, i molt i molt gran (per extensa)… són alguns dels atributs que defineixen Madrid. També és la seva capacitat d’acolliment, gràcies al caràcter obert i inclusiu dels madrilenys i madrilenyes que et fan sentir com a casa siguis qui siguis i vinguis d’on vinguis, el senyal d’identitat que millor li representa. Diuen que són pocs aquells que hi han nascut o la família dels quals s’hi va establir fa generacions. Potser aquest és el motiu de què qui prové de fora caigui en la teranyina de les canyes després de la feina, dels vespres despistats que es converteixen en nits que no acaben, de l’enorme oferta cultural… Força madrilenys són nascuts a d’altres indrets i per això cerquen la companyonia en altres com ells.
A poc més de cinc hores de cotxe o sis d’autobús, a 45 minuts en avió o dues hores i mitja en tren AVE, la capital és una destinació ideal per un cap de setmana o potser més dies. Nadal esdevé una època perfecta, tot i que hi faci molt de fred (sí, molt) o hi hagi una munió de turistes extraordinària.
Si bé a l’estiu no sembla la destinació més atraient, per l’absència de mar i el calor asfixiant que hi fa, Madrid té uns elements que semblen imbatibles al desembre: la fira de Nadal de la Plaza Mayor (inevitable sortir-ne amb una estrafolària perruca o barret al cap), l’inefable Cortylandia d’El Corte Inglés (a la plaça de Calenque, a tocar de Callao: aquest espectacle de llums, so, robots i cançons infantils celebra el 40è aniversari, amb passis cada 15 minuts), les cues per comprar un bitllet de la Grossa de Doña Manolita, les campanades i el raïm a la Puerta del Sol…
Una altra tradició són les (gairebé) il·limitades llums de Nadal, enguany amb la novetat d’una espectacular bola de 12 metres de diàmetre a la Gran Via amb el carrer Alcalà, davant de l’icònic edifici Metròpolis. Tot plegat, hi ha qui ho considera una despesa energètica excessiva i a qui li encanta i ho defensa perquè és un imant per als visitants… El cert és que el centre brilla amb incandescència en una mena de competició amb altres capitals del món per exhibir-hi la millor i més gran il·luminació nadalenca. Hi cal afegir els arbres adornats amb llums: al ja clàssic de la Puerta del Sol s’hi afegeixen avets artificials a una desena més de punts. I encara més, al Jardín Botánico: el projecte “Christmas Garden”, un èxit a Anglaterra, transforma el jardí per primer cop en un paisatge de conte de fades (a partir de 10 euros l’entrada).
Hi ha un autobús anomenat Naviluz (els més petits hi pugen gratis i els adults paguen 4 euros) que recorre els carrers més adornats de la capital. Amb sortida i arribada cada cinc minuts a la Plaza Colón, realitza un recorregut de 50 minuts pels carrers Serrano, Puerta de Alcalá, Cibeles, Callao… www.alsa.es/naviluz-prcnl19).
Madrid és vida a l’aire lliure, una ciutat que presumeix de cuidar el medi ambient (la cimera sobre el clima que tot just s’ha acabat ha mostrat la contradicció que suposa organitzar un esdeveniment de primera categoria com aquest i al mateix temps desdenya les mesures ambientals impulsades per l’anterior alcaldessa, Manuela Carmena) i posseeix grans tresors naturals. Espais verds com El Retiro, la Casa de Campo, la Quinta de los Molinos, El Capricho o Madrid Río, converteixen la ciutat en un entorn saludable i tranquil en el qual viure la naturalesa.
Un altre atractiu potentíssim és que Madrid és capital de cultura, ofereix al visitant un patrimoni històric-artístic molt interessant: en l’anomenat Passeig de l’Art conviuen en un mateix entorn cases museu, institucions com el Teatre Espanyol o el Teatre Reial, o espais culturals moderns com Matadero Madrid; el Museu del Prado, el Reina Sofia i el Thyssen- Bornemisza són a tocar, en una marató artística que pot ser una mica indigesta si es fa en un sol dia. Ben a prop hi trobem el Barri de les Lletres, on hi van viure alguns dels principals escriptors del Segle d’Or (Cervantes, Quevedo, Lope de Vega…).
El Museu del Prado, que enguany ha celebrat el bicentenari, és una cita imprescindible per a tot visitant. El recorregut comença en el segle XI amb els murals mossàrabs de l’església de San Baudelio de Berlanga i continua, a través del temps, amb algunes de les obres mestres de genis com El Greco, Ribera, Zurbarán, Murillo, Goya, Velázquez, Caravaggio, Rubens, Dürer, Rembrandt… Hi pots entrar gratis cada dia de sis a vuit del vespre, i els festius i diumenges, de cinc a set de la tarda. En qualsevol cas, paga la pena pagar-hi l’entrada per una de les millors pinacoteques del món.
Un altre enorme atractiu és l’oferta teatral. A tocar de la Puerta del Sol hi ha el denominat “Broadway madrileny”, l’espai de la Gran Via on conviuen els millors musicals en gran format. “El rey león”, per exemple, s’ha convertit fins i tot en un motor turístic per si mateix; quantes famílies i parelles no viatgen a Madrid només per veure’n la representació al Teatre Lope de Vega? Les dades són eloqüents: mereixedor de més de 70 premis internacionals als Estats Units, Anglaterra i França, aquesta paràbola del passatge a la maduresa, ambientada en la sabana africana, explica la història de Simba, un cadell de lleó que arriba a ser el rei de la selva.
El barceloní Jordi Galceran n’és l’autor de la traducció i adaptació al castellà, i 150 persones participen diàriament en cadascuna de les funcions del musical, entre elles: 53 actors, 21 músics, 16 persones en el departament de vestuari, 6 en el de maquillatge i perruqueria, fusters… Entre els actors, un terrassenc: en Pitu Manubens fa del malvat Scar i ho clava, una meravella d’intèrpret i cantant.
“Anastasia”, musical també multipremiat, es pot veure al Teatre Coliseum de la Gran Via des de l’any passat. Explica la història de la filla petita dels Romanov que, segons la llegenda, va escapar de la revolució bolxevic i viatjà de Sant Petersburg a París per a trobar-hi la seva veritable identitat. Els premis que ha rebut són del tot mereixedors: deixa els espectadors bocabadats amb la meravellosa posada en escena i la gran feina dels actors i actrius.
El Cirque du Soleil s’hi afegeix a aquesta oferta espectacular amb una obra que ret homenatge a la tradició del circ clàssic: és “Kooza” i es pot veure fins al gener al recinte firal de la Casa de Campo. Malabaristes, equilibristes, pallassos, la Roda de la Mort (una estructura de dues grans rodes giratòries que fan cridar de por o sorpresa als espectadors), números arriscats… Amb un to alegre i divertit, explora tota mena de sentiments.
Si el viatge a Madrid es fa en família, no podem oblidar dues atraccions ja clàssiques: la primera és el Parque de Atracciones i la segona, el Parque Warner Madrid. Aquest segon té 41 atraccions, entre elles la segona torre de caiguda lliure més alta del món. Situada al municipi de San Martín de la Vega, a poca distància de la capital, el parc va ser inaugurat fa 17 anys i es divideix en cinc àrees temàtiques ambientades en escenaris de pel·lícules produïdes per la Warner Brothers i diverses zones dels Estats Units com Hollywood, Califòrnia o Nova York. Cada dia hi tenen lloc 58 representacions de 18 espectacles, cercaviles i animacions diferents, que faran gaudir a tots els membres de la família d’un dia inoblidable en un espai únic.
En el recorregut no hi pot faltar El Rastro, amb orígens al segle XV: els diumenges i festius, més de 1.000 venedors ambulants constitueixen un punt de trobada de milers de persones, un món de segona mà de primera categoria, i pas previ a fer un vermut pels carrers de La Latina o bé tastar-hi un entrepà de calamars, una ració de patates braves, “soldaditos de pavia”, un pintxo de truita o un de “oreja”…//
