Com és el seu personatge a la sèrie?
Doncs soc Susana, una “pija”. De fet és un personatge d’aquells satèl·lits, perquè els protagonistes són un grup de joves de 18 i 19 anys encapçalats pel Pol Rubio, alumne del Merlí. El protagonista és en Pol i els amics que coneix a la universitat. Aleshores la sèrie mostra el nucli familiar d’algun d’aquests estudiants. I la Susana, el meu personatge, és l’amiga de la tieta i la mare d’un d’aquests alumnes amb qui en Pol fa molta amistat. De vuit capítols que té la sèrie, jo surto en quatre. El personatge de la Susana té entitat pròpia i acaba vivint un punt desencadenant de la història.
Van ser molts dies de rodatge?
Sis dies, a l’estiu. Vam estar rodant al barri de Pedralbes.
Abans devia passar per uns quants càstings…
La veritat és que em van trucar de “Merlí” arran d’un personatge que jo interpretava farà uns 20 anys en un programa de nit de TV3 que es deia “Les 1.000 i una”. El presentava en Jordi González. Allà jo era la
Yoyita, una “pija” d’aquelles “repel·lents” que es passava el dia dient “no puedo”… Algú devia pensar: “Necessitem una actriu que faci de ‘pija’ i que pugui aparentar una cinquantena d’anys”. I es va recordar de mi. Vaig passar un càsting i em van donar la benvinguda a l’equip.
Havia vist “Merlí” quan l’emetien a TV3?
Sí, les tres temporades. I és una sèrie que m’interessava com a mare i també com a professora d’adolescents (la Teresa Sánchez dirigeix l’escola d’interpretació les Pisanes, a Terrassa, on també fa classes), perquè a “Merlí” podies identificar molts dels tipus d’alumnes que avui en dia et pots trobar en un institut, i s’hi reflectien molt bé els problemes i les circumstàncies personals que són freqüents en aquesta edat…
A “Merlí Sapere Aude”, la filosofia segueix sent la “salsa” que lliga la història…
Sí, a la universitat, en Pol estudia filosofia. I el leitmotiv de la sèrie segueix sent aquest, el de com les reflexions que han aportat els filòsofs al llarg de la història serveixen per al dia a dia de tots nosaltres…
Com s’ha sentit amb els seus companys de repartiment?
Molt de gust. Durant el rodatge hi havia molt bon ambient amb tot l’equip. A les meves escenes tenia companyes com la Mercè Conesa, la Sílvia Marsó, la Blanca Martínez… Un grup de dones, com deia, que podem encabir dins d’aquesta cinquantena d’anys, si fa no fa, que a més trobo que és una edat fantàstica.
Per què ho creu?
Perquè són dones que ja tenen una plenitud vital. I en molts casos tenen temps, una estabilitat econòmica… Penso que, més enllà de les cremes antiarrugues que els vulguin vendre, s’haurien de crear més productes culturals, més llibres, més cinema, més teatre… pensats específicament per a elles, per a aquesta generació de dones del “baby boom” que ara tenen entre 45 i 60 anys. Ja hi ha editorials, autors, directores… que ho comencen a fer però encara no és suficient. A més aquesta és una edat molt interessant, perquè és una edat de canvi.
En quin sentit?
Són dones que estan en un punt
entremig de la vida, en un moment de reflexió, en què per una banda les arrels que les lliguen als seus pares es “van allunyant”, potser perquè els perden… I per altra banda les arrels que les lliguen amb els seus fills també “s’allunyen”, perquè els fills comencen a fer la seva vida…
Més enllà de la seva aparició televisiva a “Merlí”, ara comentava que no para de treballar…
La veritat és que no. El que passa és que la tele actua com una “lupa” per als actors. És a dir, quan hi apareixes, tothom et diu que t’ha vist. És com si, de cara als altres, la teva feina es reactivés. Però jo no paro. Primer de tot a l’escola les Pisanes, que dirigeixo i on faig classes des de fa disset anys. També tinc una empresa de relats itinerants, la Gunter. I a més fa molts anys que treballo amb l’escola la Roda, a banda de participar en molts altres projectes culturals de la ciutat.
Per cert, viu el Nadal amb nostàlgia o amb alegria?
El visc “a full”. Jo soc optimista de mena, així que el meu Nadal no és gens nostàlgic. Amb els meus, amb el que tenim, amb els qui som… aprofitem i gaudim del Nadal… //
