No se sap si ell mateix va robar aquells cupons. Tampoc no se l’acusava d’això, de robar uns cupons del cotxe d’un venedor. Sí que se l’acusava de vendre’ls a meitat de preu, de fer-ho en ple carrer, sabent la seva procedència il·lícita. El van enxampar a l’avinguda de Jacquard. Va ser processat per receptació i ha estat condemnat a un any i sis mesos de presó, i a pagar al venedor 3.254,50 euros com a indemnització.
A les 8.30 del matí del 26 d’octubre de 2015, algú va robar a l’interior del vehicle, estacionat a la cantonada del carrer del Renaixement amb el de Roca i Roca. Per a entrar en el cotxe, l’autor va manipular la porta davantera. El responsable dels cupons havia realitzat un dipòsit de diners a l’ONCE per a l’adquisició i venda dels bitllets de loteria. La quantitat dipositada, perduda per la víctima, era de 3.254,50 euros.
Aquell matí van desaparèixer set llibres de Rasca-rasca, 35 cupons de 1,5 euros corresponents al sorteig del 26 d’octubre, 98 cupons de 1,5 euros del sorteig del 29 d’octubre, 75 cupons de 3 euros del dia 30, 60 cupons de 2 euros del sorteig del 31, 40 cupons 2 euros de l’11 de novembre, 70 corresponents al sorteig de l’1 de gener de 2016 i diversos bitllets més.
Dies després del robatori, l’acusat va vendre la loteria de l’ONCE als voltants d’una sala de jocs, a l’avinguda de Jacquard. Va comercialitzar els articles durant la setmana del 2 al 18 de novembre de 2015. Una sentència del jutjat penal número 3 de Terrassa va explicar que l’imputat va vendre 12 cupons d’un número, 18 d’un altre, 5 d’un tercer, vuit d’un altre número i un més. Els bitllets van ser recuperats i dipositats en poder de l’ONCE.
La sentència declara que l’acusat, amb antecedents penals, va fer ús dels cupons “sabent el seu origen il·lícit”. Ell va assegurar que no va vendre els bitllets, que només els portava, i que desconeixia el seu origen il·lícit, i sobre la base d’aquestes afirmacions de descàrrec la seva defensa va interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona. I l’Audiència ha tombat el recurs i ha confirmat la sentència inicial.
Una testimoni havia assegurat que l’acusat oferia cupons en el local on ella treballava i que va arribar a oferir-los-hi a ella mateixa. I ella va arribar a comprar-ne un. El tribunal considera aquest testimoniatge “suficient” per a provar els fets delictius. A més, resultaria molt estrany, segons afirmen els magistrats, que l’imputat es guardés per a si mateix “una quantitat tan important de cupons i participacions en sortejos”.
Coneixia l’origen il·lícit dels bitllets? El tribunal té en compte una sèrie d’indicis per a assegurar que sí. Un: el processat no va justificar com van arribar els cupons a les seves mans. Primer va dir que els havia comprat a una altra persona el nom de la qual desconeixia.
no va anar a judici
Després no es va presentar en el judici per a donar alguna explicació. I va reconèixer haver comprat els cupons per un preu inferior al seu valor real. “De fet, el preu que va pagar degué de ser molt reduït, si venia després els cupons per la meitat del seu valor real, i no seria lògic pensar que perdia diners en aquestes vendes”, diu la sentència de l’Audiència Provincial.
Un altre indici que ha tingut en compte la Justícia: els efectes posats a la venda tenen un canal de comerç molt determinat i no es venen de qualsevol manera pel carrer, i molt menys per un preu inferior al real. I un altre: no és normal la venda en una sola vegada d’una quantitat tan gran de bitllets.
Conclusió dels tribunals: l’acusat sabia que feia ús d’articles procedents d’un delicte. El recurs presentat a l’Audiència Provincial és desestimat i el venedor fraudulent, condemnat per un delicte de receptació: un any i sis mesos de presó i pagament d’una indemnització de 3.254,50 euros al venedor de debò que va ser víctima del robatori.
Els cupons van ser sostrets a l’octubre del 2015 de l’interior del cotxe d’un venedor, que estava estacionat al carrer del Renaixement
