Feliços somnis. Són els que va tenir el Terrassa FC dissabte a la nit, després de sortir líder provisional de Manresa on va guanyar un partit de raça, èpica i compromís que va reforçar la seva autoestima just abans de l’aturada nadalenca. Tot indicava que seria un lideratge fugaç, d’unes hores. Però el despertar va ser de conte de nadal, perquè l’Hospitalet va perdre a casa seva contra l’Europa i els egarencs han marxat de vacances com a líders en solitari de la competició. Les millors festes de Nadal imaginables.
El diccionari del futbol, tan replet de frases dites i de tòpics que amaguen alguna veritat absoluta, diu que un equip és un estat d’ànim; també que qui perdona ho paga; i des que algun dia a Helenio Herrera se li va acudir dir-ho, que amb deu es juga millor que amb onze. Tots aquests raonaments se li poden aplicar al Terrassa que va jugar a Manresa, un equip que va sortir de forma esplèndida i que als dos minuts ja anava al davant al marcador, que va perdonar al seu rival per aplicar el conformisme al seu joc i que li va facilitar la feina amb l’expulsió de Galeano al minut 30. Però, també, que quan pitjor pintava el matx va jugar amb el ganivet entre les dents impulsat per una confiança que només es guanya a base de victòries. Jugar amb deu durant una hora va convertir el triomf en una gesta.
El partit del Terrassa va ser un continu tobogan de sensacions. D’inici, el seu futbol va fregar l’excel·lència. Concentrat i vertical en les seves accions, el conjunt egarenc ja va poder marcar el primer gol als 38 segons, però la rematada de Manu la va rebutjar el porter Pol i el rebot no el va poder aprofitar Arranz. Abans que s’arribés al tercer minut, una nova acció a l’esquena dels centrals iniciada en una gran passada de Galeano la va culminar Kilian en el 0 a 1, en el que va ser el segon gol consecutiu del davanter terrassista.
conformisme
El partit semblava desequilibrat, però el Terrassa va anar cedint metres i temps de possessió. Instal·lat en un conformisme inexplicable, el conjunt de Xevi Molist va permetre la recuperació d’un Manresa inconformista i lluitador. Els del Bages van estar a punt d’empatar en una acció de falta d’entesa entre Yaya i Ortega (el central va estar lluny del seu nivell) i van tornar a aparèixer en una acció de Biel que el porter del Terrassa va rebutjar a córner.
Fins que en el minut 29, es va produir l’expulsió de Galeano. Una pèrdua de pilota de Pelegrín, que tampoc va fer una bona primera part, la va aprofitar Orellana i Galeano el va aturar en una acció que l’àrbitre va entendre com a mereixedora de targeta vermella. L’escenari es complicava de forma inesperada i el Manresa va començar a creure en la possibilitat de guanyar el partit. Un minut després de la vermella a Galeano, Jaume Pascual va estar a punt de fer el 0 a 2, però el seu xut el va rebutjar un defensa a la ratlla de gol. El canvi total de panorama es va produir pocs segons abans del descans, quan Bernat va culminar una molt bona acció d’atac dels manresans per batre Ortega amb una bona rematada.
L’esbroncada al descans diuen que va ser de les que fan època. Molist, a més de l’empipada, va deixar al vestidor a Yaya i va posar Kevin al camp, impagable en el seu esforç inqüestionable. El Terrassa va passar a jugar amb tres defenses, amb Jaume i Kilian doblant esforços a les bandes i Coro donant suport a Arranz en atac. La parella ofensiva del Terrassa va signar una segona part superba, tant en el que fa a despesa en l’esforç com de bona lectura del partit.
L’esforç físic de l’equip va ser majúscul i la seva ambició indiscutible. Malgrat jugar amb deu futbolistes, el Terrassa va buscar la victòria i les millors oportunitats van ser seves. Ja al minut 56, Arranz va avisar els manresans amb una rematada a la mitja volta que no va trobar porteria. I al 60, Coro va rematar desviat en una nova acció ofensiva. La millor oportunitat, en tot cas, va ser per a Kevin al minut 71. El migcampista del Terrassa va fer una molt bona acció individual però la seva rematada la va treure a córner Pol en una destacada intervenció.
arranz decideix
L’esforç físic del Terrassa va ser extraordinari per poder mantenir la seva aposta d’atac amb un futbolista menys. I en mig d’un escenari digne dels capítols més èpics de la temporada, va arribar el gol de la victòria. Va ser en un córner que Arranz va rematar de cap al fons de la porteria del Manresa, desfermant l’eufòria en el terreny de joc i a la graderia, on els aficionats egarencs embogien amb la recompensa a l’inconformisme d’un equip que volia ser líder, ni que fos per unes hores.
El Manresa, amb el marcador en contra, va sotmetre el Terrassa a una notable pressió en els instants finals del partit, a la recerca d’un empat que li donés una certa recompensa a la seva feina. Però el porter Ortega va tenir dues aparicions destacades en una falta i un córner que van permetre que el marcador no canviés i confirmés una victòria de les que marquen una temporada pel significat pràctic i emocional que pot tenir entre els seus protagonistes.
ce manresa, 1
Pol, Ruano, Solernou, Joan Castanyer, Biel Rodríguez, Bernat, Joel Méndez, Walter, Erik Sarmiento, Fran Orellana i Luque. Joanet va substituir Walter en el minut 68; David Sánchez, Orellana en el 81; i Florent, Biel Rodríguez en el 85.
terrassa fc, 2
Ortega, Eric, Pelegrín, Yaya, Genís, Galeano, Manu, Coro, Jaume, Arranz i Kilian. Kevin va substituir Yaya en el minuto 46; Adrià Prado, Jaume en el 70; i Carlos, Kilian, en el 77.
Àrbitre. Joan Masip Vidal. Va amonestar Solernou i Castanyer, del Manresa; i Kilian, Manu i Kevin, del Terrassa. Va expulsar Galeano en el minut 30.
Gols. 0-1, minut 3, Kilian; 1-1, minut 44, Bernat; 1-2, minut 75, Arranz.
Públic. Uns 400 espectadors al camp del Congost, amb nombrosa presència de seguidors del Terrassa FC.
n Set temporades sense trepitjar el lideratge. La darrera vegada que el Terrassa FC va ser líder en solitari del campionat va ser a la temporada 2011-12, a la jornada 22 del campionat amb dos punts de diferència sobre el Prat. Els egarencs van ser primers en cinc jornades d’aquell exercici. Malgrat això, l’equip terrassista va acabar el campionat fora dels llocs de promoció i va ocupar el setè lloc al final de la competició. Val a dir que també a la lliga 17-18 el Terrassa va ser líder, però a la primera jornada i per “average”.
n Sis punts de renda sobre el cinquè. El Terrassa tanca l’any amb una renda apreciable sobre el cinquè classificat. En aquests moments té sis punts de marge amb relació a la Pobla de Mafumet, que és l’equip que marca els que queden fora del “play off” d’ascens.
n Quarta victòria consecutiva. La ratxa del Terrassa FC a les darreres setmanes resulta espectacular. Ja suma quatre victòries consecutives i cinc jornades sense perdre.
n L’Hospitalet perd dos jugadors. L’Hospitalet va cedir el lideratge en perdre a casa seva amb l’Europa. I de cara al partit contra el Terrassa del 5 de gener perd, per sanció, el seu golejador Salinas i Parera.
