L’Escola Salesians de Terrassa a La Maurina ha estrenat aquest curs nou director i titular, Miquel Armengol, de 63 anys, nascut a un petit poble, La Guàrdia, de Berguedà. Per Armengol ha estat un retrobament amb la comunitat educativa, amb el barri i la ciutat, perquè ja va ocupar la direcció fa més de 25 anys. Considera que l’escola està molt canviada però que els reptes d’impartir una bona formació en valors són els de tota la vida. Armengol aposta sobretot per escolat i parlar amb els joves i crear una relació de tu a tu. El director es reincorpora amb molta experiència perquè compta amb una trajectòria dilatada en gestió acadèmica.
Ha tornat a Salesians-Terrassa
Sí, aquí vaig estar des de 1992 a 1997 i ara vinc de Salesians d’Horta de Barcelona. A Terrassa m’he reincorporat amb més responsabilitats. Ara, sóc el director de la comunitat Salesiana, el titular de l’escola i el director de tota l’obra salesiana. L’obra salesiana engloba l’escola, un centre juvenil, la plataforma d’acció social i el grup de teatre. Substitueixo a Jordi Lleixà, que ha anat a Salesians d’Horta on jo estava. Hem fet un canvi de cromos.
Com afronta aquesta segona i nova etapa?
És una etapa diferent. Han canviat les persones i els alumnes i programes i accions com, per exemple, la Formació Professional que té més oferta i les entitats socials vinculades estan més enfortides. I amb aquest temps també ha canviat la meva vida. Quan vaig venir a Terrassa per primera vegada tenia 36 anys i ara en tinc 63, justament al revés, però tinc més experiència. Llavors hi havia pocs laics, ara n’hi ha més i tenen més formació i responsabilitats. Ara només som 7 salesians i llavors érem 12. Ara hi ha més de 70 laics en un equip que passa dels 80 professionals .
Els salesians es dediquen a altres tasques?
Bé, han anat disminuint les vocacions. Aquí hi ha menys. A escala mundial es manté menys o menys el nombre: hi ha 16 mil salesians a tot el món. Els novicis han canviat de continent. Ara, en lloc de ser europeus, són orientals, fonamentalment d’Índia i Vietnam. I després hi ha a l’Àfrica i Amèrica del Sud. A Espanya, l’any passat va haver-hi dos novicis i aquest any, un. Ha baixat molt.
Aquest centre educatiu de La Maurina és una referència al barri i a Terrassa?
Sí, així és. Jo crec que és un col·legi que continua arrelat al barri. És una escola amb 62 anys d’història, pràcticament, es pot dir que hem fet el camí junts en el temps. Jo vaig conèixer al fundador, Ramon Piñol, i quan jo vaig venir aquí, l’any 1992 fins al 1997, cada any portaven de convivències als nois d’FP al Tibidabo de Montjuïc. En Piñol vivia allà. I a la visita, Piñol es donava a conèixer, explicava l’escola de Terrassa i els nanos podien fer preguntes. Era molt interessant.
Com es gestiona un centre de 800 alumnes?
A Salesians d’Horta n’hi ha 1.400. L’escola de Terrassa és com un petit poble. Som 800 alumnes i 700 famílies. L’objectiu principal és tenir un mateix esperit en tot el projecte; és a dir, des de P3 fins a l’FP, els professors han de tenir un mateix objectiu educatiu i pastoral. La segona cosa és l’organització. Hi ha caps d’estudi per cada etapa i coordinadors per cada acció de la plataforma social.
Quins trets defineixen el projecte pedagògic?
Ens hem de remetre a Dom Bosco, el fundador de la congregació, fa més de 500 anys. Perquè es fa l’escola a Terrassa? Doncs, per posar-se a disposició del jove, en aquest cas en el barri de La Maurina, molt de l’extraradi, per fer d’aquest jove un bon cristià i honrat ciutadà. Coses que són molt importants. Per aconseguir això ha d’haver-hi presència. No podem educar a la distància. Hem de fer que el jove i l’educador puguin parlar de tu a tu; escoltar i parlar. Cal una presència activa i amistosa. I això vol dir fomentar les coses informals, com el pati i el menjador, a més de les matemàtiques i les llengües. Això vol dir que aquí no aprenen? I tant que ho fan. Però per aprendre, com diu Dom Bosco, cal guanyar primer el cor del jove abans que l’alumne.
Això es pot aconseguir amb un centre tan gran?
Sí, perquè intentem cuidar molt la feina tutorial. I després hi ha tot una tasca d’ambient. Nosaltres diem que qualsevol escola salesiana ha de ser escola, pati, parròquia i casa.
El fet de ser una escola religiosa i cristiana limita l’accés a nens i famílies d’altres pràctiques de fe?
No. Nosaltres tenim persones de necessitats educatives especials, entre les quals hi ha immigrants i altres, que representen un 20 per cent sobre el conjunt. Però nosaltres, amb tota claredat, hem de presentar el nostre projecte i el model de persona lligat a la figura de Jesús. Aquest model el proposem per tothom i creiem, a més, que els seus valors poden ser aplicables a qualsevol ètnia religiosa. Els alumnes marroquins s’han adaptat bé.
Salesians de Terrassa sempre ha tingut l’FP com un distintiu de valor. Ara, també ho és?
Nosaltres, volgudament, com a Badalona i Sant Vicenç dels Horts, hem volgut mantenir l’FP perquè pensem que donem resposta als joves que tenen dubtes i no tenen clar si volen fer el batxillerat. Molts volen estudiar un ofici i anar a treballar i, per tant, oferim aquesta alternativa. Nosaltres venim de l’FP i hem volgut mantenir aquests estudis i millorar-ho. Per això fem més oferta de cicles.
També han apostat per l’FP Dual, la que es fa amb col·laboració del sector econòmic. Què demana l’empresa?
Demanen persones. Persones competencials. Tan important és la formació com la manera de ser i fer. I a la feina s’han de tenir coneixements però també responsabilitat.
Vostè es volia dedicar a la gestió educativa?
No ho tenia clar. Jo volia ser capellà i pedagog. Volia fer sociologia i també em temptava ser enginyer agrònom. Quan vaig començar a estudiar, em vaig ficar en aquest món i vaig veure que m’hi trobava bé. També és veritat que vaig començar a treballar com a salesià en centres juvenils i de mica en mica m’hi vaig sentir còmode.
És important que una escola tingui un moviment social?
Molt important perquè els joves es poden relacionar en un ambient social sa. És un altre món que permet l’educació en un temps de lleure. Ara a Salesians, el centre juvenil mou uns 200 joves i 50 monitors voluntaris. I al teatre hi ha 4 grups. És important mantenir-ho. És tot un món educatiu que s’obre a gent jove des dels 18 als 24 anys i que permet que segueixen vinculats amb la seva escola de referència a través d’activitats que els agraden.
Vostè s’hi imagina en una altra feina?
A mi m’agraden moltes coses, la música, l’esport, llegir, caminar; he fet moltes rutes pel Pirineu. Però a vegades m’haig d’estar moltes hores davant l’ordinador. Procuro no perdre el contacte amb els joves perquè considero que és el més important.
Era més fàcil educar a la seva època o ara?
No veig molta diferència perquè les actituds de fons de les persones són semblants. Canviant les formes, canvia l’exterior, Però el fet que un jove sigui o no estimat, això és important sempre. Les coses de fons, la presència, la familiaritat, l’empatia, el diàleg, no han de canviar. Hi ha d’haver comunicació i estima.
Quin llibre té a la tauleta de nit?
He llegit molts llibres d’història. També m’agraden els que parlen d’economia, política i educació. També llegeixo novel·la policíaca i poesia. De poesia n’escric més que no pas llegeixo. A la comunitat Salesiana de Martí Codolar de Barcelona, feia una poesia per cada un dels germans quan celebrarem el sant i l’aniversari del natalici. Com que érem 16 membres a la comunitat, havia de fer bastants poemes però m’estimulava molt. M’agrada escriure poesia.
