Cristina López García (Terrassa, 1982) és filòloga i filòsofa, treballa de professora de català, forma part de l’equip organitzador del festival Rauxa de poesia i acaba de publicar el seu segon llibre de poemes, "Erosions" (Edicions Tremendes). L’any 2016 va guanyar el I Premi Malarrassa de poesia. Té una teoria molt interessant sobre el Nadal i la seva relació amb la creació literària.
Ara que ve Nadal, com relacionaria el Nadal amb la poesia?
Si pensem en el Nadal, no en la celebració familiar ni els regals, sinó en l’origen de la festa, trobem el misteri de l’Encarnació, d’un Déu que és fa home, tot i que a mi m’agrada més l’expressió de "el Verb es va fer carn". En aquesta mateixa línia podem trobar la poesia i tota manifestació literària on trobem una paraula que crea realitat, tal com va dir Walter Benjamin. Partint d’aquesta intenció, "Erosions" esdevé una crítica a l’excés d’informació i a les paraules que ens tapen la realitat. I a favor de les paraules que l’encarnen, que ens renoven la mirada i el pensament.
"Erosions" és el seu últim llibre. Què hi trobarà el lector?
Uns quaranta poemes. Molt curts però molt intensos. Són com imatges per expressar allò que genera emocions, tot i que és més important la idea que el sentiment. La finalitat és explicar el meu món amb el meu llenguatge. Busco una veu pròpia.
Abans ha dit que conté una crítica a l’excés d’informació. Quins temes tracta?
Parlo del món natural, però no són poemes bucòlics. Quan dic món natural em refereixo al desgast de les idees, de les paraules, a que hem desaprès el moviment natural. Hi ha una crítica a l’acceleració del temps i de les relacions, així com de la virtualitat com a refugi. Com a contrapartida, defenso absolutament la materialitat, en el sentit de l’espai que es pot tocar. Els cossos i les paraules es mouen dins del temps natural.
El llenguatge està molt treballat.
He procurat que el llenguatge fos molt treballat per trobar la paraula justa però no busco ser críptica. Tinc vocació que se m’entengui. Crec que, a nivell de llenguatge, he fet un canvi des de "Naturant", el meu primer poemari.
Un canvi degut als quatre anys que han passat des de la publicació del llibre anterior?
"Naturant" era més dispers i s’hi reflectien moltes influències. Ara també recito de manera diferent. El poeta ha de saber recitar perquè ell és el que defensa el llibre. És difícil que et comprin un llibre si no et coneixen. La literatura passa per un bon moment però la poesia és minoritària. Tenim una educació poètica molt dolenta. A més, hi ha poques oportunitats per a la gent que comença.
Vostè és una de les organitzadores del festival Rauxa. Suposo que la idea és millorar aquesta situació…
Cada vegada hi ha més festivals, han aparegut moltes iniciatives. Rauxa intenta arribar a tot tipus de públic. Aquest any, entre d’altres activitats, hem fet sessions a les escoles el Cim i Tecnos. Era una oportunitat de poder portar poetes extraordinaris a les escoles.
Com s’hi va incorporar?
El festival va sorgir a iniciativa de Jordi F. Fernández, del grup literari Mirall de Glaç, i de l’Alba, de la llibreria la Temerària, que van contactar amb diferents poetes, entre ells jo. Som un equip de vuit o nou persones. Aquest ha estat el tercer any que hem organitzat el festival i ara ens hem constituït en associació. A mi, Rauxa m’ha anat molt bé per conèixer poetes molt diferents de mi.
Abans ha parlat d’influències en la seva obra. Vol concretar?
Estic influenciada per diferents gèneres. De fet, llegeixo més novel·la que poesia. M’agraden molt la Natalia Ginzburg, la Mercè Rodoreda i el Joan Sales, que m’hauria agradat que fos el meu editor. També em considero influenciada pel cinema: m’interessen directors com David Lynch o Jim Jarmusch, que són autors que exploren el seu món. La ciència també m’agrada molt. M’interessen molts temes, tot el que sigui canviar paradigmes. És important eixamplar horitzons.
I, pel que fa a la poesia, quins són els seus poetes preferits?
Sóc molt "fan" de Perejaume, és titànic. També m’agrada molt la Blanca Llum Vidal. Gaudeixo llegint-la encara que tenim estils molt diferents. I el Màrius Sampere, l’Eduard Sanahuja… És curiós perquè de jove la poesia no m’interessava. No va ser fins als 27-28 anys, arran d’anar a un recital amb una amiga. Tinc amics amb molt bon criteri que m’ajuden a trobar coses, m’aconsellen bé. Vaig descobrir abans la filosofia que la poesia. Crec que poesia i filosofia fan molt bona combinació. Molts filòsofs antics escrivien en vers.
Aleshores, la pregunta és obligada. Quins són els seus filòsofs de capçalera?
Els estoics, Aristòtil, Wittgenstein, Simone Weil. Vaig fer el treball de final de carrera sobre ella. Hem de reivindicar les dones filòsofes.
Quins projectes té? Ha pensat a escriure alguna novel·la o continuarà amb els poemaris?
He fet intents amb la novel·la però de moment no han quallat. Ara bé, el meu següent poemari serà més narratiu. Serà absolutament diferent dels anteriors.
Ja l’ha començat a escriure?
Diguem que el projecte està creixent. També tinc alguns poemes, de moment inèdits, sobre la maternitat. Tinc dos fills petits i estic orgullosa d’haver aconseguit escriure aquest llibre amb dos nens perquè per a les dones no sempre és fàcil compaginar la maternitat amb la creació. Quan siguin més grans, vull que els meus fills sàpiguen que la seva mare no ha renunciat a res.